Lluís Casasnovas, l'home per la paraula

Valorar:
Visto una vez

Pau Faner
Avui vespre, per iniciativa de l'Institut d'Estudis Baleàrics i del Cercle Artístic de Ciutadella, en Lluís Casasnovas Marqués rebrà l'homenatge de la seva gent i del seu poble. Ja fa molts anys que es va jubilar de l'Institut Josep M. Quadrado, on va exercir de catedràtic de llengua i literatura castellana, on jo el vaig conèixer com a cap d'estudis, director i company. Record que havia sentit parlar d'ell quan jo encara feia el batxiller, però no vaig anar mai a l'institut laboral ubicat en una casa gran del casc antic, ni tampoc a l'institut nou, una meravella de ferro i formigó dels anys seixanta, on en canvi he passat trenta-cinc anys de la meva vida laboral. Allò que deien els meus amics de "Don Luis" és que era una eminència; havia fet el doctorat i obtingut la màxima qualificació, i els llibres que estudiàvem, deien els amics, els havia escrit ell. Aquell institut també l'havien creat ells, don Luis, don Cristóbal, don Vicente Simó, don Joaquín Carretero i algun altre professor entusiasta més. No l'havia vist mai fins aquell capvespre d'octubre de 1975 que en Lluís Casasnovas em va donar un llibre de literatura, un manual escolar, i em va dir que anés a sisè de batxiller a explicar la literatura hindú. Jo vaig memoritzar la lliçó i la vaig amollar als alumnes, que eren tots molt joves, molt alegres i estaven espantats de tenir un professor tan estrafolari que feia broma del Panchatantra a base d'anomenar-lo "panxa tendra" I allà va començar tot. En Lluís Casasnovas sabia moltes coses de literatura i de lingüística i les feia seves d'una manera senzilla, sense grans escarafalls, que és com s'han d'estudiar totes les coses, per destacades que siguin. Jo vaig guanyar el Sant Jordi de novel·la el desembre d'aquell mateix any, poc després que hagués mort en Franco i que el país s'hagués engrescat en un canvi lent, per bé que efectiu. En Lluís Casasnovas em mirava des del seu escepticisme profund, el seu humor àcid, la seva bonhomia i em deia, "Ara ja no podràs escriure, perquè aquí tens dedicació exclusiva" Anàvem a classe matí i capvespre, i quan hi havia nocturn matí, capvespre i vespre, però jo escrivia igual. Record que quan em van donar el premi Josep Pla em va demanar, i com t'ho has fet, per escriure'l, si tens tan poc temps? L'he escrit durant les vacances, vaig contestar. Era veritat.

Ens vam fer amics, amb en Lluís Casasnovas, malgrat la diferència d'edat i potser de formació acadèmica, perquè si a mi només m'interessava escriure, a ell el seduïa tot allò que envolta la bona literatura. Un dia em va menar a Maó, a casa del seu germà Andreu, i em va dir, ara veuràs una biblioteca gran, prendràs gust! Quin goig, tenir un germà que també es delia per la literatura! I quina diferència, en pocs anys, en el món de les biblioteques. Perquè la biblioteca de n'Andreu Casasnovas, la Llibreria i editorial Nura del propi Lluís eren el producte d'anar acumulant pàgines llegides amb amor, i ara... Sí, supòs que ara també hi ha qualcú que llegeix amb amor... però no gaire. El puc il·lustrar, aquest canvi. Quan en Francesc de Borja Moll em va ensenyar les calaixeres amb les fitxes que havia fet servir per al diccionari Català, Valencià Balear, a l'editorial del carrer Torre de l'Amor, de Ciutat de Mallorca, tenia un somriure feliç, perquè sabia que havia fet una gran obra, monumental, si hem de jutjar per aquell seguit de calaixos que es multiplicaven a banda i banda i arribaven fins al sostre. "Les calaixeres" va dir. Era com dir, l'obra de tota una vida. Ara, en un estri d'aquests que en diuen, hi podries dur tota la biblioteca nacional. "La vida moderna", diries, que ha reduït la paraula a impulsos magnètics.

Però en Lluís Casasnovas és un vell home de la paraula, la nostra, la castellana, la que encara diuen pel carrer, la literària. Una vida dedicada a la paraula. Benvingut sigui l'homenatge i tant de bo el seu exemple obri els ulls dels nostres estudiants d'ara mateix, tan desorientats pels "impulsos magnètics" que avui mateix un dels meus alumnes de segon de batxiller m'ha demanat: "O vas escriure un llibre, tu?"

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.