Quid pro quo

Llull

Valorar:
Nunca vista

Josep Portella Coll
Ahir, els diaris espanyols portaven dos menorquins a les seves pàgines. No és habitual, fins i tot és rar que menorquins apareguin en periòdics generalistes globals. Idò, ahir sortien per partida doble. Un ciutadellenc i un maonès. Un capellà i un jugador de bàsquet. En Sebastià Taltavull i en Sergi Llull. Malgrat que les coses de l'Església em són relativament alienes, em vaig sentir content per en Sebastià, supòs que la nova responsabilitat deu ser sentida i esdevé un camí amb molt de futur. Avui, emperò, estic empès a parlar d'en Sergi Llull. El motiu de la seva aparició estel·lar a les pàgines esportives de tots els diaris va ser l'extraordinari joc en el partit de dimecres davant el Barça. Era el primer partit de la fase final de la competició europea. Fa uns anys, alguns dirigents van sentir la temptació de crear una NBA europea, al final la cosa ha quedat en un híbrid.
D'aquesta manera, els jugadors dels equips més potents han de jugar tres competicions alhora, amb el que això suposa. Vaig poder veure el partit pel Canal 33 i vaig xalar. Semblava que el Barça s'havia de berenar el Madrid de mala manera, fins que va aparèixer Llull. El menorquí va liderar la reacció blanca amb 18 punts i una gran direcció de joc. Potser hagi estat l'actuació que l'ha confirmat com a base d'un dels grans equips europeus. Iturriaga comentava, a El País, que el seu pas a la selecció espanyola està cantat. Ja veurem. Fa uns anys ningú no s'hauria imaginat un jugador format a Menorca entre les estrelles del bàsquet professional del més alt nivell. Ens semblava que, amb en Tisi Reynés, el bàsquet insular ja ho havia donat tot. De fet, una de les raons que justificava l'esforç per a mantenir el Menorca Bàsquet era la presència de Reynés. Entre les altres raons que s'argumentaven per al gran esforç econòmic que representa era que l'equip podria ser el trampolí per a promocionar els valors del bàsquet local. Paradoxes de la vida, Llull ha arribat fins on ha arribat sense passar per l'equip gran de Lis Sintes. En els darrers anys, la relació d'esportistes menorquins que destaquen al més alt nivell s'ha ampliat i s'ha diversificat: bàsquet, ciclisme, vela, hípica, rítmica. És clar que això té molt a veure amb l'evolució de l'esport menorquí en les darreres dècades. A més, l'exemple de Llull, Seguí, Rita, Alonso, Torres, Salom, etcètera, ha de servir per avançar.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.