Lluís Casasnovas i Marquès i l'aventura d'Edicions Nura

Valorar:
Visto 3 veces

Gabriel Julià Seguí
Després de prop de quatre dècades de tracte, d'un tracte d'amistat profunda i sincera, he arribat a la conclusió que si En Ruiz i Pablo hagués nascut cent anys més tard, o que el Doctor Lluís Casasnovas hagués viscut cent anys abans, l'escriptor l'hauria pres com un dels protagonistes més benvolguts per a les seves novel·les : Professor,  a l'antiga escola. D'aquells ensenyants convençuts de que allò que ensenyen és important o, encara més, és substancial, i que per tant mereix tot l'esforç, la dedicació, la voluntat i la constància per part de l'aprenent.

Professor de Llengua castellana, que s'adonà de la necessitat de textos ajornats i els escrigué ell i foren guardonats, està cantat que els llibres havien d'ésser per ell una passió, una necessitat vital. Lector empedreït, arreplegà una rica biblioteca literària, segurament de les més importants dins el nostre àmbit... i obrí una llibreria. No és que li anàs gens allò d'ésser llibreter. Si en alguna ocasió ho hi havia ningú per despatxar a la llibreria i ell havia de sortir, com el client, o clienta, no fos precisament un llibre el que cercava, una vegada demanat l'article pretès, jo li havia sentit respondre: d'açò no en tenim... No era el negoci el que l'engrescava, eren els llibres, nous llibres, llibres que no hi eren encara i que li feia il·lusió que una dia sortissin al mercat. I així va néixer l'aventura editorial de Don Luis, com li deien en aquell moment els alumnes i molt especialment els exalumnes que havien passat per la seva aula de l'institut laboral de Ciutadella. Fou als inicis dels anys setanta darrers, que es llançà a l'empresa incerta, però apassionant de convertir-se en editor. I va crear Edicions Nura.

Tenia un programa molt aclarit. L'interessava el poder posar a l'abast la producció menorquina, aquella clàssica, que aleshores semblava molt sol·licitada i que poques biblioteques tenien a l'abast, la inèdita d'autors reconeguts, la dels autors consagrats, les edicions dels quals estaven exhaurides, els treballs, investigacions i estudis dels novells, els assaigs poètics o literaris, la narrativa... tot hi cabia dins aquell sac.

Home ordenat i metòdic, considerà que tot aquest projecte s'havia de concretar en col·leccions que agrupassin la diversitat temàtica. La primera fou la col·lecció "Ahir i avui" de petit format, on es van incloure obres de la literatura popular, encetada en el nombre 1 per "Ciutadella veia" del mestre Benejam en la que es poden trobar Rondalles menorquines, Els pastorells, Foc i fum, autors de la poesia i narrativa contemporània, estudis històrics, biogràfics etc. Possiblement els títols i temes abundaren més n obres referides al temps passat. Algú, que considerava que la contemporaneïtat era quelcom més recent, més actual, en definitiva, més jove, comentà que la col·lecció no portava la denominació correcta. S'hauria d'haver dit "Ahir i despús-ahir". 55 números de la col·lecció proclamen l'esforç per dur avant una tasca que el temps mostrà ser poc o gens considerada, tot i que tampoc hagués estat possible sense el recolzament de les institucions públiques.
Pocs anys després d'encaminar aquella primera col·lecció, inicià la reedició en facsimil de les obres d'Antoni Ramis i Ramis, posant al carrer a partir de 1978 "Fortificaciones antiguas de Menorca", a la que seguiren fins 1985 el set volums de "Noticias relativas a la Isla de Menorca" i el Monetario i el "Resumen Topogràfico e histórico de Menorca" de Joan Ramis. Els "Llibres de sempre" volia recollir aquelles obres, com indicava la col·lecció, antològiques dins la bibliografia menorquina. Havien de ser llibres no solament atraients pel seu contingut, sinó també per la seva presentació. I volgué fer-ne uns tiratges numerats per a bibliòfils, en paper de fil, que encetà amb les obres completes d'Àngel Ruiz i Pablo. Era l'any 1981, any de grans projectes, que veié també l'aparició dels volums en gran formati acurada presentació, amb portada dissenyada per l'artista R. Jofre, que responia al nom potser altisonant, però acordat amb la pretensió de l'editorial, de "Documenta Historica Minoricensia. Llatí clàssic per una colectània que volia facilitar documents cabdals de la història de l'illa: La carta epístola del Bisbe Sever fou el primer document. Tres anys després va aparèixer el segon: L'acte de Constantinoble i no seria fina al 1997 que sortiría el tercer, i darrer, volum: La Crònica menorquina de la "Conquesta de l'Illa de Menorca". El projecte era molt ambiciós. Cada document porta el facsímil de document original, la transcripció literal i traducció si cal tot precedit d'un estudi preliminar. Era, forçosament un treball costós, car, i la sortida excessivament selectiva i per un públic minoritari.

Encara en el 81 sortí al carrer el primer nombre d'una nova col·lecció "Pauta" que volia arreplegar els textos referits a Menorca escrits en llengua castellana. Donà sortida a Històries de Menorca de diversos autors i molt interessant fou la recopilació de textos d'Andreu Casasnovas, publicats a la premsa durant anys: "Cada dia en la historia". L'editor agrupà els textos amb les efemèrides, per mesos i dedicà un mes a cada volum. N'han aparegut fins a deu, els corresponents a gener fins a octubre. En manquen, per tan, dos.

Desitjós encara de facilitar l'accés a la informació, va treure encara una altra col·lecció, els Quaderns de Menorca/Cuadernos de Menorca, que aquí si que hi cabien els treballs bilingües que toquen els temes més diversos: Assaig, Història, Literatura. El primer quadern "Fiestas de san Juan"  de Josep Cavaller, va sortir l'any 1985 i el nº 35 l'any 2002. L'any 1996 començà a publicar els "Espipollant" del mestre Pere Melis, que diàriament sortiren a la premsa durant anys, que han omplert fins a nou volums.

El conjunt de centenars d'obres aparegudes sota els nom d'edicions Menorca representa una aportació molt important, enciclopèdica gairebé per a la bibliografia menorquina. Moltes obres pràcticament inabastables, les "Històries de Menorca" clàssiques, els textos referits a les festes ciutadellenques, els facsímils, els assaigs sobre la societat, usos i costums, del poble menorquí, hi trobà un lloc. Amb la seva modèstia, amb to menor possiblement, edicions Nura ha complementat la, sense dubte, vasta bibliografia menorquina enriquida durant aquestes darreres dècades per les aportacions, de l'Institut Menorquí d'Estudis, pel Consell Insular de Menorca i d'altres organismes. Ha esta una obra personal, realitzada gairebé sense medis, pensada i moguda per l'afany romàntic, fantasiós, idealista d'un home que ha cregut en la cultura, que n'ha fet de la cultura, l'eix de la seva vida. Potser, després d'anys de lluita, de problemes, de decepcions, de desil·lusió es demani i tot ha valgut la pena... i la resposta li porti un desencís fins i tot amarg.

Però aquesta no és una resposta justa, ni imparcial. No s'haurà arribat a tothom; però s'ha arribat a molta gent. I molta gent admira, valora i agraeix aquest esforç i dedicació. L'Institut d'Estudis Baleàrics ho fa també ara públicament, com li ha estat reconegut anteriorment per altres institucions. Potser a aquesta demostració de reconeixement li manqui li cirera que coroni el pastís: Que després de tantes obres, després de lluitar per difondre l'obra d'altres menorquins, la seva obra diria que cimera, un dia es vegi també editada. Em refereixo al monumental estudi que és la tesi doctoral de Lluís Casasnovas i Marquès sobre la toponímia de Menorca.
Un suggeriment, per a qui el vulgui recollir.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.