Només Kraft? Menorca davant la crisi

|

Valorar:
Nunca vista

La notícia de que la multinacional Kraft podria tancar la fàbrica d'El Caserio de Maó ens ha fet més conscients, si cap, sobre els problemes econòmics que pateix la nostra illa. No és d'estranyar que hagin aparegut diversos articles, tots ells molt fonamentats, sobre la qüestió, perquè hi ha molts d'aspectes a tenir en compte i cadascun pot aportar un punt de vista diferent i valuós. De fet, davant d'una crisi econòmica sempre ens trobam amb dues postures: una que es centra en el curt termini i intenta superar el mal moment amb mesures puntuals per combatre els efectes immediats de la manca d'activitat; l'altra, consisteix en estudiar l'origen de les dificultats, amb l'objectiu de posar noves bases, i més sòlides, al sistema econòmic, de manera que es pugui iniciar un nou cicle de creixement, i un creixement més sa.

A Espanya, tot i que inicialment les reflexions semblava que s'anaven a decantar cap a les causes de la crisi, i així es comentava la manca de sostenibilitat d'una economia sustentada en el sector de la construcció i en el consum de territori, finalment l'interès s'ha desplaçat envers la conjuntura, un magnífic exemple de la qual són els ajuts del Govern als ajuntaments, perquè aquests facin obres i així donin feina als aturats del sector més castigat per la depressió. De fet, a la pràctica, els economistes sabem dues coses: la primera, que mai ens podem permetre el luxe de pensar únicament en el futur i que cal actuar sobre els problemes del present; la segona, que no hi ha cap incompatibilitat entre els dos tipus de mesures, perquè les conjunturals incideixen sobre els grans agregats econòmics, mentre que les estructurals es centren en els aspectes microeconòmics. Per aquest motiu, sense deixar de banda, les actuacions a curt termini, imprescindibles per iniciar la remuntada, convindria que s'aprofités la crisi com una oportunitat per reflexionar i iniciar un canvi que permeti redreçar alguns desequilibris de l'economia i, en el nostre cas, de l'economia menorquina.

En primer lloc, cal convenir que els grans períodes de ascens i contracció de l'economia menorquina han estat notablement vinculats al moviment econòmic espanyol. Quan l'illa patia les convulsions de 1820-1845, l'economia espanyola passava pels seus moments més baixos i el desenvolupament, primer lent i posteriorment més accelerat, que es produeix entre el 1845 i el 1935, respon a la pauta que, en línies generals seguia Espanya. La deblacle posterior i l'aixecament dels anys 1950-1975 també segueix l'evolució del nostre país, i igualment, el creixement escorat cap a l'activitat immobiliària dels anys 1995-2007 és un fenomen típicament espanyol. Menorca ha evolucionat de forma similar a Espanya. Reconèixer aquest fet pot ajudar a posar en perspectiva les nostres dificultats, ja que molts dels problemes a què ens enfrontam els menorquins tenen la mateixa arrel que els que afronta el nostre país.

Tanmateix, convé aprofundir una mica més i fer un dibuix més detallat de la situació d'aquesta illa. Hi ha una corrent d'opinió que creu que la depressió menorquina serà més suau, perquè el creixement dels darrers anys ha estat menor que a altres indrets. Menorca hauria tingut, segons aquestes opinions, un comportament més virtuós, i per tant, havent pecat menys, la penitència serà menor. En canvi, altres economistes sospiten podria ser el cas que, tal i com semblen demostrar les dades macroeconòmiques, la desacceleració del creixement menorquí fos similar que al d'altres territoris pecadors i, l'evolució de la producció serà pitjor. En el primer cas, s'està pensant en què la crisi que patim és conjuntural (el que puja poc, no pot baixar molt), mentre que en el segon l'èmfasi es posa en els problemes estructurals.

Val a dir que, segurament, aquests mesos s'estan sumant els dos efectes, els conjunturals (una disminució de l'activitat ocasionada per l'augment de l'atur i la manca de confiança) i els estructurals, que arrossegam des de fa anys. Val a dir aquí també que una part dels nostres problemes són comuns a tot l'estat espanyol. La crisi de les activitats immobiliàries segurament serà llarga, perquè és un sector que ha tocat sostre i difícilment tornarà a sustentar el creixement econòmic com ho ha fet durant els anys passats. La crisi de la indústria menorquina, tant en la seva vessant dramàtica (Kraft), com en la seva vessant silenciosa (bijuteria i, en menor mesura, calçat i altres sectors) té molt a veure amb els canvis en les pautes de consum i en l'obertura comercial propiciada per l'Organització Mundial del Comerç. El declivi turístic està clarament relacionat amb el sorgiment de competidors a la riba de la Mediterrània. Aquests són reptes als quals s'enfronten la indústria i els serveis de tot el país. Fora bo, per tant, que estiguéssim atents a com responen altres regions a aquestes dificultats, però sense deixar de cercar noves alternatives per nosaltres mateixos, ja que, al cap i a la fi, la sortida serà, com sempre, la suma dels èxits individuals i ningú ens vindrà a rescatar.

Menorca ha patit crisis gravíssimes en el passat, recent i remot, i sempre ha trobat energies per sortir-se'n. De fet, aquest és el secret de la nostra prosperitat: la capacitat d'una illa petita de reorientar les seves capacitats productives enfront la impossibilitat de mantenir les activitats corrents: canviar per progressar. La crisi que pot causar el tancament de Kraft ens hauria de prendre consciència de què hem tocat fons i no ens podem adormir, perquè, com diu Guillem López, sempre es pot gratar i acabar més avall, de manera que hauríem de donar un cop de peus per sortir cap a la superfície.

Tots els sectors i tots els agents econòmics de l'illa, empresaris, treballadors i administracions, en definitiva, tots els menorquins hauríem de donar una passa endavant per guanyar un nou futur. El sector agrari hauria de cercar un nou sistema de comercialització per poder vendre el producte que ara pot tenir dificultats, la quallada, que és de primera qualitat i té mercat a Espanya. El sector industrial hauria de continuar els seus esforços en els sectors tradicionals (alguns dels quals són d'un èxit indubtable i un exemple a seguir) i, alhora, cercar noves oportunitats de negoci i nous sistemes organitzatius i de producció.

El sector turístic, tal i com bé ha dit Francisco Tutzó, no ha estat pres prou seriosament pels menorquins. Hem venut durant dècades un producte molt simple: les nostres platges i el nostre clima. Aquest enfocament en el seu moment fou novetós, fins al punt de donar beneficis extraordinaris, però ara es tracta d'una activitat madura que només dóna beneficis ordinaris i en el qual perdem quota de mercat dels visitants estrangers. Alguns establiments que només eren viables quan els marges eren grans ara no són rendibles i s'hauran de reconvertir. En el futur caldrà una major professionalització i s'haurà de millorar la tríada qualitat-preu-servei, tant en l'hosteleria com en la restauració.

Les administracions també haurien de col·laborar en la redefinició del producte turístic. Massa vegades els polítics han pensat que el problema de Menorca com destí turístic és bàsicament la promoció exterior, quan l'illa té debilitats prou importants en els atractius que oferim. De cada cop el nivell d'exigència dels turistes és major. Algunes urbanitzacions compten amb uns serveis deficients i així és difícil captar turistes amb un nivell adquisitiu major: si venem Seats 600 ens compraran Seats 600; si volem vendre el Volkswagen Golf, primer l'haurem de fabricar. A l'estiu a Menorca hi ha massa poques activitats realment atractives que realitzar. L'oferta espanyola de concerts i festivals de primera línia és aclaparadora; a Menorca és gairebé inexistent. Quasi no es pot practicar el golf; les activitats nàutiques estan molt limitades. El turisme actiu i de natura no està suficientment desenvolupat, incloent una gestió molt millorable del parc de s'Albufera des Grau i l'aturada del projecte del parc dels barrancs del sud.

Moltes d'aquestes activitats no es poden desenvolupar per limitacions administratives. És evident que suposen un canvi en la relació amb el territori i, per tant, impliquen un cost social i són doloroses per molts de nosaltres. Però cal considerar que es tracta d'una inversió destinada a donar beneficis socials en forma de progrés per la societat menorquina. El que sí que ha de fer l'Administració és exigir que es compleixin tots els paràmetres de qualitat i respecte pel medi ambient. Els camps de golf consumeixen territori, però a Menorca hi ha camps abandonats de fa dècades per l'activitat agrària que serien un lloc idoni per a la seva instal·lació; també hi ha aigües depurades que ara van a la mar i que es podrien utilitzar pel seu reg. Pel que fa als amarraments, el GOB té molta raó quan exigeix un Pla Integral de la costa, perquè potser no cal ampliar els amarraments sinó reordenar i assignar els existents amb criteris econòmics.

Altres actuacions necessiten de l'impuls directe de l'Administració. L'únic patrimoni que hem convertit raonablement en producte turístic és l'arqueològic. En canvi, el patrimoni anglès, que hauria de pivotar en l'eix Sant Felip-Fort Marlborough manca d'inversions per aprofitar totes les seves potencialitats. Som una illa industrial i no existeix un centre de interpretació de la Indústria. Som l'illa del formatge i manca un centre de interpretació del Formatge. Tenim un immens patrimoni etnològic i no existeix un museu etnològic prou ambiciós. Existeixen actuacions individuals que ens poden portar a la creació de petits centres en tots aquests camps, però que tindran un interès molt escàs pels nostres visitants. Cal unificar esforços i crear equipaments moderns, atractius i amb un gran contingut, perquè a l'illa hi ha matèria per fer-ho, si sabem superar el localisme i la dispersió d'esforços.

Tampoc hauríem de caure en el desànim. A Menorca hi ha capacitats i energies per sortir cap endavant. No només perquè les hagi hagut en el passat, sinó perquè s'estan exercint en el present. Aquests darrers anys els menorquins podem gaudir d'un equip de bàsquet de primera, en la ACB. Aquest projecte, que inicialment fou purament esportiu i fonamentat en jugadors de l'illa, en anar progressant va esdevenir més i més empresarial i gerencial. Actualment, no té gaire a veure amb la realitat esportiva illenca, i es tracta d'un èxit de la capacitat dels gestors i empresaris menorquins, amb la col·laboració de les administracions.

El capital humà i les habilitats de gestió que ens han permès pujar al cim del bàsquet espanyol són les mateixes que en el passat ens van fer ascendir al de la indústria alimentària, bijutera i del calçat i hauran de ser les que ens situïn en paràmetres de progrés en el futur. 

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.