Article guanyador del Premi Mateu Seguí Puntas 2009

L'educació: un reflex de la societat

Valorar:
Visto 19 veces

MARIA CARDONA SERRA
L'any 2007 un 33% dels estudiants espanyols no va obtenir el graduat escolar. Aquesta és una dada que mostra que el país pateix un alt grau de fracàs escolar, sobretot perquè és bastant més alta que la mitjana europea. Fracàs escolar és una expressió que engloba tots aquells alumnes que no acaben 4rt d'ESO i que, per tant, arriben al món laboral sense una formació mínima i sense el graduat escolar. A més, sembla que el fracàs escolar s'ha convertit en una malaltia de la societat actual que va augmentant dia rere dia; no obstant, entre l'índex anterior de la darrera reforma escolar i l'índex de 2007 gairebé no hi ha hagut cap canvi. Aquest fet deixa entreveure que les reformes que s'han realitzat en educació han estat més bé burocràtiques, sense efectes positius per solucionar un problema que és també la base de molts altres problemes socials.

L'educació és la base del desenvolupament de la societat i l'educació no s'ha de trobar només a les aules. L'educació comença i acaba a la família, a l'entorn social de cada fillet, de cada adolescent. Així idò, cada fillet i filleta necessita unes prèvies que només troba a l'entorn familiar i són aquestes prèvies les que determinen el fracàs escolar. Un professor no pot canviar la naturalesa d'un alumne, és a dir, no pot canviar les prèvies, allò que el fillet veu a casa és el que reprodueix en la seva vida social i educativa. És clar idò, el fracàs escolar és un reflex d'un fracàs de la societat en conjunt, d'un fracàs de la família com a ens social.

En educació escolar, els elements bàsics són la lectura i l'escriptura i, en conseqüència, aquests són també les claus de l'èxit i del fracàs. No hi ha dubte que els fillets reprodueixen el comportament que veuen en el seu àmbit familiar. Per exemple, si els pares llegeixen, els fillets llegiran i si els pares valoren l'escola, els seus fills també ho faran. La qüestió es troba en la societat com a conjunt. El fracàs en l'educació és un fracàs social general que s'ha demostrat amb l'informe PISA, un document que compara el nivell dels adolescents de 15 anys dels països que formen l'OCDE. En competència lectora els estudiants espanyols han tret la nota més baixa. Una de les conclusions generals que s'extreuen d'aquest informe és que la nostra societat té un excés de mals estudiants i un dèficit d'alumnes brillants. Tant és així que s'ha de fer una introspecció i una reflexió conjunta per proposar solucions efectives davant del fet demostrable i demostrat que mes d'un terç de la població adolescent és analfabeta funcional.

En aquests casos el més fàcil és cercar culpables i els primers assenyalats, sempre, són els professors. Ells són els que eduquen els alumnes a les aules, encara que no hi ha cap dubte que l'input que cada alumne porta de casa, difícilment podrà canviar-se a l'escola. Tot i això, els culpables no només es troben a les aules i a la família. Encara podem anar més enllà. Són moltes les reformes que s'han portat a terme en el camp de l'educació, es pot afirmar que un alumne que ara té 15 anys viurà quatre reformes educatives. A part d'aquests canvis, el alumnes viuen un anar i venir de professors, els substituts passen per les aules com si fos una passarel·la de moda i això afecta tant als professors com als alumnes. Per als professors, es tracta de no saber què s'ha donat, quin nivell té la classe, quin tipus d'alumnat és, etc. Per als alumnes és un desconcert i un al·licient més per prendre's l'educació amb encara menys seriositat i consciència. Els alumnes també són culpables del seu propi fracàs, l'educació cultural que reben de la societat és un element important, però ells també haurien de tenir més iniciativa i fer un esforç personal i, a més, valorar-lo. Els valors ètics més alts que els adolescents haurien de tenir haurien de ser l'esforç personal i el respecte, però això no és així, són dos valors que s'han anat perdent en el temps i que no existeixen per a la majoria dels adolescents d'avui. Potser és perquè han crescut en una societat del benestar establerta, en la qual només cal demanar per tenir allò que un vol, sense fer cap tipus d'esforç. Hem passat de no tenir res a tenir-ho tot, sense aturar-nos a mig camí i els extrems mai són bons.

Com a societat hem de fer una reflexió pública, seriosa i conjunta; deixant de banda les ideologies de cadascú. L'educació és la base del desenvolupament personal, social i estatal. En l'educació es troba la base del progrés, de poder crear societats millors i el fracàs escolar no és un problema amb una solució clara i fàcil, que tampoc es troba, només, en mans dels docents o dels equips educatius. La solució es troba en la societat i en les institucions. Aquest tema s'ha de tocar de fons, no s'han d'anar fent reformes i més reformes superficials que canvien els conceptes sense canviar-ne l'essència. El nucli del problema és clar: les prèvies dels fillets són la clau i aquestes es troben en l'àmbit més proper del fillet, la família. A més de les prèvies, és necessari que les lleis siguin sensates i es facin d'acord amb la societat en què vivim i la societat que volem construir i viure en un futur.

Es diu que «cada país té l'escola que es mereix». Si mirem més enllà, veiem que a Finlàndia, el número 1 de les ja famoses proves PISA, la professió més ben considerada és la de professor/a, tot i no ser la més ben pagada. Aquest fet és un indicador del perquè d'aquest número 1. Un altre fet és el tipus de societat del país: Finlàndia viu de les empreses tecnològiques, com Nokia, i per tant necessita una societat amb una alta formació. Espanya es basa en el turisme i en la construcció i, al contrari que Finlàndia, no necessita gent preparada, necessita a joves de 16 anys convertits en mestres de casa, cambrers i hotelers. I és que l'educació és un reflex de la societat i cada societat té l'educació que es mereix. Si seguim defenent un model basat en la construcció i el turisme de baixa qualitat, seguirem amb el fracàs escolar.

Ara bé, això no vol dir que no hi hagi d'haver de tot, hem de tenir bons electricistes, fontaners i mestres de casa, però volem electricistes, fontaners i mestres de casa que sàpiguen llegir, que siguin crítics, que sàpiguen escriure i fer factures. Hem de deixar de crear analfabets funcionals i ho hem de fer ja. Necessitam un canvi, un nou punt de vista i acció per tal que aquest problema arribi a la seva fi. I aquesta acció comença a la política i acaba a cadascuna de les llars.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.