Entre els plecs de la memòria | Carreter a la serradora

Vivències d'en Toni Alemany (3)

Valorar:
Visto 6 veces

Adolf Sintes
Sa mare no volia que els fills es dediquessin a la mar. Son pare va veure l'oportunitat de posar una serradora al pati gran que tenien dalt el carrer Ciutadella, davant can Parot i al costat del magatzem de Ca n'Alberto de sa Sal. Així ho van fer, encara que ell no deixà mai de treballar a l'Elèctrica. Tenien quatre fills: Antoni, Tiago, Joana i Perfecto. En Tiago participà poc de les feines de la serradora ja que ha estat pescador tota sa vida, primer amb el conco Carlos Moreno i després com a patró de barques del bou. Els que més hi van treballar van ser en Perfecto -ja desaparegut- i en Toni, que feia de carreter.

La serradora de Ca n'Alemany tenia tres estables, un parell de carros, dos cavalls i un ase "molt caminador" amb els que transportaven la rama i la llenya que compraven als talladors que també feien sitges de carbó. Els divendres anaven al tornall a pesar la llenya per pagar els talladors.

La seva zona d'aprovisionament anava de la carretera general fins a Binifabinis. Pels llocs des Canum, s'Albaida, Alcotx, Llimpa, Rafal Nou, Rafal Vell, sa Cudia Vella. El terme de Sant Climent era reservat a en Bernat de na Ponça. Na Joana Alemany, germana seva casada amb en Pau "es xatarrer", estava a Binillautí, i els germans d'en Pau, per fer setmana, tallaven cap de ram per vendre.

RAMA ACOMPANYADA
Subministraven rama a quatre forns de Maó, que en cremaven una carretada cada setmana. Un any van tallar una tanca i la van deixar assecar a l'estiu, perquè a l'hivern era un desastre entrar una carretada d'una tona i mitja de rama verda que arribava als forns amb els feixos banyats, al del carrer de sa Lluna un dia hi va entrar una serp dins un feix humit.

Quan tombava els feixos de rama dins la marina per fermar-los sempre s'aturava a aixecar els esclata-sangs: al voltant de cada feix n'hi havia un plat. Qualcú ho devia veure i ho va comentar, els van girar tota la tanca i al cap de dos dies la tramuntana va desfer tots els feixos.

LA LLENYA
La de pi se la quedava l'exèrcit pels forns d'Intendència. D'alzina no se'n tallava gaire, ja que així com entre Sant Miquel i Nadal tallaven cap d'ullastre per menjar el bestiar, també espolsaven els aglans de les alzines per als porcs.

Així i tot, amb el carro i el cavall "Lindo" va dur dues tones d'alzina de Llimpa i quan pujava el carrer dels Frares, que estava empedrat, cada pota treia espurnes de la força que feia. La veritat és que carregaven molt fort. Amb tres viatges fets amb un dia va entrar quatre tones de llenya a la serradora. Quan ja estava acabat, va donar el perxeró "Lindo" a en Victoriano Matas, que comprava bestiar, per matar-lo i donar la carn als lleons del zoològic de Barcelona.

Una vegada van tallar una tona d'alzina per Joan Petrus, el mestre d'aixa maonès amb el que estaven emparentats. En Petrus anà a marcar les alzines que tenien la forma adequada i ells li van dur a Baixamar.

DISTRIBUCIÓ
A la serradora tallaven la llenya petita amb la serra sense fi, unes 7 o 8 tones cada setmana, durant tot l'any. La posaven dins sacs i amb l'ase i el carro petit, que duia uns 10 quintars, la repartien casa per casa per Maó per fer foc a la cuina de ferro, quasi tothom en tenia i havia de menester un quintar (40 quilos) de llenya cada setmana. Si era llenya seca cremava més deveres.

 També tenien clients importants que demanaven una tona de llenya cada setmana i havien d'anar-hi amb el carro gros. Entre aquests hi havia la calefacció del Teatre Principal, que els anava molt bé per donar sortida als rabassers que treien els talladors i havien de fer a trossos grossos. També servien el bar Sevilla de la Costa de sa Plaça, en Barceló i el Rosabel del carrer Nou o la Parrilla (on hi ha la gestoria Mantolán).

La serradora de Ca n'Alemany i la d'en Busquets de dalt es Cós repartien llenya dins Maó. Un poc més avall de davant ca seva hi havia la serradora d'en Salom, coneguda com "Can Flasto" que duia la llenya a Intendència, la Mola i també comprava metro de pi: els pins més rectes que treien els talladors per fer feines de fusteria. En Parpal, un altre fuster, comprava pi de metro per fer les caixes d'embarcar els formatgets de El Caserío.

CONSUMERS I CONTRABAN
Els carreters entraven a Maó carregats de llenya per la carretera de Fornells i pel moll fins a la costa des Ferrers, però no per la Clota -massa empinada- cap a la serradora. En arribar a sa Culàrsega passaven davant la caseta de llenya del "fielato" o dels consumers, funcionaris municipals encarregats de cobrar l'impost de consums damunt els aliments que entraven a la ciutat. La llenya no pagava, però no vol dir que alguna vegada per davall no hi passés qualque talec de farina o productes de les porquejades.

Un estivader que havia fet una barquera de monyacos as Banyul li demanà d'anar a dur l'estivada. Quan arriben a la caseta del consumer es produeix aquest diàleg:

- Com a què duus de pes?
- No arriba a una tonelada.

- Jo crec que en dus més.
- Escolti, jo tenc ganes d'anar a dinar, si vol jo alçaré ses vares per amunt i li fotré tot aquí enterra i m'aniré a dinar i després ho pesa.

- No, tu no faràs açò.
- Que no ho faré?, ganes d'anar a dinar tenc jo.

Finalment s'acabà l'estira i arronsa, els deixà passar sense més comprovacions. N'Alemany s'havia posat dur per defensar l'estivader d'aquell consumer que per no perdre un sac es penjaria. Quan el cavall pegava estirada, un carreter sabia el que duia darrera pel que feien els "segaderos", corretja que lliga el collar de la bístia a la cadena de la vara. Van seguir fins el carrer dels Frares, on l'estivader comprovaria que els monyacos passaven de la tona, com sabia n'Alemany.

Una vegada van entrar un viatge de nou xavegons de palla davant el consumer. Però dins cada un hi havia una quartera de blat de Binillautí. Arribats davant ca l'arader de la Clota descarregaven els xavegons entre quatre homes. Quan els tenien a terra van veure baixar la parella de guàrdies civils, n'Alemany va demanar als altres que el deixessin tot sol i entrà una xàvega amb la quartera de blat a dintre, per sort no es van donar compte del pes d'aquella palla. Dins la senalla del carro també havia duit un porcell per engreixar a les estables, que abans va "escalfar" perquè no grinyolés. En tot el camí no va piular per res. 

Una vegada en Toni i un altre carreter van anar al sivinar del Pou d'en Caldes, de Mongofra Vell, a cercar dues tones de cafè enviats pels militars. Van repartir els sacs dins els carros i de tornada cap a Maó no vam trobar guàrdies civils, ni consumer, ni sirenos, vam passar de llis per tot. L'endemà matí un camió de l'exèrcit hi anà a cercar els sacs.

La serradora de Ca n'Alemany va funcionar fins l'any 1962 o 63, tancada més que res per motius familiars. La fàbrica del gas tenia instal·lacions per tot Maó, però la llenya encara s'utilitzava, i abans que el butà van arribar el fogons de petroli.

_____

adsintes@telefonica.net

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.