De què anam?

Sembla ben d'aquí

Valorar:
Nunca vista

Emili pons i Carreras
Que no s'ho pensaven que el nostro espia estava convidat a l'acte d'investidura de n'Obama? Fa més de quinze dies que va rebre la invitació, amb una dedicatòria escrita a mà pel propi president que diu "Tu pots, amigo". Però com que el nostro investigador ja sabia que allà hi hauria una gernació, va trobar la manera de veure's amb ell unes hores abans i desitjar-li sort, que li farà falta.

Ja saben que n'Obama és una persona hiperactiva, que entre míting i míting tant te la pots trobar a la parròquia del barri com pintant una paret. Així és que, com que li quedaven un parell d'hores lliures, el nostre espia el va convèncer per visitar l'illa de les Vaques, aprofitant el dia que recorda els seus orígens.

L'única condició que li va posar el nou president és que havia de passar desapercebut, perquè si al seu país sabien que s'oratjava pels carrers de l'illa abans de la investidura, potser hi hauria hagut cares llargues. Però açò no va ser cap problema per a l'espia; ja saben que és la seva especialitat.

Així és que n'Obama, divendres passat, va poder visitar el Toro, comprar unes avarques per a la seva sogra, que viurà amb ell a la Casa Blanca i fer-se una foto davant sa Penya de s'Indiu. I al vespre, va assistir al sopar del diari local i va entrar en contacte amb la societat de l'illa. L'espia li havia organitzat una taula sencera amb el nom d'"Obama i els seus amics". Però quan va ser l'hora de les fotos se'n van anar tots a fumar, per por de sortir retratats al diari i que la CIA el renyàs.

S'ha de dir que l'il·lustre visitant va quedar molt satisfet amb l'acte, però també que s'ho creu una mica massa, que és un gran polític, perquè va trobar qualque discurs un poc llarg i no va estar del tot d'acord amb el seu contingut. "Jo avui hauria dit unes altes coses", va comentar al nostro espia mentre s'acabava el semifred de xocolati i caramel empenyent-lo dins la collera amb el dit.

Però a pesar de la discreció, no es va poder evitar que qualque comensal el reconegués i li demanàs consell.

-Vostè que troba, senyor Obama -li deia un-aquesta presó que mos volen fer a l'illa, no serà massa grossa?

-Precisament, jo ara n'hauré de tancar una -li va respondre el nord-americà-, que també és en una illa. Si vostès fan la seva tan grossa, potser els podria enviar un quants residents. Seria una manera tan digna com una altra d'omplir-la amb gent de fora.

-I açò de la desestacionalització -li va dir un altre comensal-, vostè no mos ho podria resoldre?

-Vostès poden -es va limitar a respondre el nou Mesies mentre es posava de mig perfil com fa quan surt per la tele.

-I un parell de camps de golf, no arranjarien la cosa? -va insistir el comensal, que era molt caparrut, pensant que una afirmació de n'Obama podria ser definitiva.
-Miri -li va respondre ell-, jo quan tenc una estona, me'n vaig a pintar parets, i de color blau, en comptes de posar les pilotetes al forat. Però me sembla que vostès, mentre no es posin d'acord en què és el que volen vendre i què és allò a què no volen renunciar, ho tenen magre.

Però també va tenir moments simpàtics, com quan va fer l'ullet a uns que estaven entonats enmig de la sala mentre se'l miraven sense saber què dir. Era gent que sempre havien donat la culpa de tot als Estats Units i ara, amb un president com aquest, i negre per paga, estaven descol·locats.

El president del govern de l'illa, que també hi era, el va reconèixer tot d'una i per força es va voler fer una foto amb ell, després de recordar-li que estaven en la mateixa línia. També és va fer la foto el cap de l'oposició, que també li va recordar que estaven en la mateixa línia. De tal manera que l'Obama va quedar molt satisfet, pensant que en aquella illa tothom estava en la mateixa línia.
Quan ja sortia del sopar, mentre feia coa per recuperar l'abric, encara se li va atracar un altre comensal.

-I vostè que ha de resoldre tots els conflictes del món -li va dir-, no mos podria donar una mà amb aquest problema tan gros que tenim a l'ajuntament de l'altre cap d'illa?

-Que és que em vol fer perdre la reputació abans de la investidura, vostè? -li va respondre n'Obama posant cara d'espant per primera vegada en tota la nit.
I se'n va anar mentre dues senyores d'una certa edat, ben entrinjolades, comentaven satisfetes entre elles:

-Sembla ben d'aquí.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.