Entre els plecs de la memòria | La pesca de bolitx

Vivències d'en Toni Alemany (2)

Valorar:
Visto 10 veces

Adolf Sintes
Als 15 o 16 anys n'Alemany deixà de pescar amb el seu conco i s'enrolà amb la barca bolitxera dels germans Metis, al port de Maó. Els bots bolitxers, amb punta a cada cap i uns 40 pams, duien una petita coberta a proa "el tamboret" i a popa el "senó" on s'encistava el bolitx. Anaven al rem i la vela, només van posar motor poc abans que es prohibís aquest art de pesca.

Els germans Jaume i Joan "Metis" tenien la bolitxera més grossa "Maria", coneguda com "l'Ocaso" perquè tenia el casc pintat de negre, de "black verni" de la Fàbrica des Gas. Les altres quatre bolitxeres d'aquell temps eren d'en Toni Metis (nebot dels anteriors), en Frei, en Pepe Redó i en Situs Llabrés.

El sistema de pesca tradicional amb bolitx és semblant al del bou, però costaner, calat d'una barca i recuperant a força de braços. Pescaven sardina, gerret, aladroc, jonqueti, roseti, peix de vol i d'altres. Segons Ballester (1) de l'aladroc pescat amb bolitx a la tardor es feien unes anxoves boníssimes.

ORMEIG DEL BOLITX
Estava format per dues "bandes" de xerxa amb una bossa o "mànega" al mig on s'introduïa el peix. Les "clares" o malles de les bandes feien pam i mig de nus a nus, els guarniments duien engassats suros rodons dalt i ploms baix per mantenir-les verticals.

Les bandes s'ajunten en arribar a la mànega, una bossa en forma de pera amb la malla cada vegada és més cega -més estreta- cap el final, on hi ha els "coronells" acabats de forma plana i fermats per un cap amb una lligada de cadena, de manera que si agafaven una "sacada" d'alga es desfeien els coronells i l'amollaven abans de treure, també hi treien el peix. Tenien tres tipus de coronells, segons la mida de peix a pescar.

Enmig de les bandes les "pannes" de suro servien de senyal per poar igual, qui primer hi arribava ho comunicava al patró. Als extrems del bolitx, els "calons", uns barrots verticals de llenya, mantenien la xerxa estirada, es fermaven als guardacaps on s'amarraven els llibants, de 40 metres cada rotlle, que servien per cobrar l'ormeig. Dels calons penjaven els "forcats", uns petits pedrals de tub de plom aixafat. Dels calons als coronells feia 100 metres. Estenien la mànega davant la Fàbrica des Gas i els calons -junts- arribaven davant el moll d'en Reynés. La mànega tenia uns 6 metres.

CALAMENT
Feien bols curts i llargs. Els de cala Figuera o Moll d'en Pons (es Castell) eren llargs, en aquest tiraven la mànega devora l'illa Plana. Si estiraven fort el bol venia tancat, si l'estiraven a poc a poc s'obria més.

Cada barca bolitxera duia cinc homes. Uns subjectaven el cap de terra i els altres remaven als bancs mentre el patró amollava l'ormeig des de popa. Acabat de calar ja es podia "eixugar" o llevar el bolitx, dos homes a cada banda estiraven els llibants que anaven tancant la xerxa cap a la barca, que havien amarrat de través al moll o llenegall, i embarcaven bolitx i peix. La banda de dalt es plegava a proa i la de baix a popa, on hi havia el patró.

Els barcarols, com ens contava Delio Preto des Castell, empraven la sardina de les bolitxeres per escar els palangres, si no n'hi havia s'enduien aladroc.
De mitjana feien quatre bols per dia, però depenia de l'èxit de la calada, si d'auba feien un bon bol d'aladroc ja havien acabat. Recorda una calada que van agafar "tones" de peix, però altres dies després d'haver aguantat fred i un bon pop et tocava un duro. El resultat de la pesca es repartia cada dia: el patró cobrava una part per la barca, una per l'ormeig i dues per ell, la resta de tripulació tenien una part cada un.

BOLS
Dins el port de Maó hi havia diferents bols perfectament establerts: el 1914 Ferrer (2) anomena 54 pesqueres de bol "de sardina" i 29 de "peix de baix"; per la seva part Llabrés (3) n'identifica 41 damunt el plànol.

N'Alemany recorda els de cala Rata, cala Figuera, el Fonduco, Moll d'en Pons, Punta d'Enmig (entre Calasfonts i cala Padera), d'en Cremat (al Llatzeret, davant l'illa Plana). El bol d'en Tundi, a cala Llonga, era perillós, hi havia un gànguil de quan havien dragat el port i el bolitx s'enganxava, estiraven fort perquè passés per alt. Els xerxers duen un rotllo de pedra fermat amb un cap que baixen per la xerxa per provar de desenganxar-la, però amb el bolitx havien de tornar enrere amb la barca.

Feien un bol per jonqueti, aladroc i sardina de cala Rata a la Punta des Gas (a l'altra riba), era d'hivern i de sa Culàrsega surt un no saps què, una gelor damunt l'aigua. El jonqueti l'agafaven a l'hivern i era blau. El roseti era vermell, la cria de molls, pagres, pagells, i l'agafaven al Clot de la Mola, per pescar roseti barataven els coronells per uns de més cecs. Amarraven la barca a un escull rodó i havien d'anar molt vius, si s'obria demés anaven massa avall i carregaven d'alga. Una vegada en van fer un per roseti i van carregar de gerret que no el podien treure, els dos corredors de la barca estaven fins dalt.

Per les sípies feien el bol de sa Mata, a cala Llonga. El patró duia dues barres de plom que col·locava baix del bolitx per agafar peix de fons. Posava les barres dins el caixó de sota la paramola de popa perquè no les veiessin a terra. De vegades havien agafat 4 o 5 caixons de sípies, aquell dia sí que fèiem bones parts.

Si un bolitxer volia calar un bol l'endemà d'auba hi havia un costum que era llei, quan passaven on havien de tirar el cap de dalt hi deixaven un tros de llibant per marcar que estava guardat i en arribar a terra l'al·lot de bord avisava els altres patrons bolitxers.

DE BANDA A BANDA
Davant el bol des Pouet (prop de Sant Felip) hi havia el bol de Fora, al peu de la torre del Llatzeret. Quan els palangrers des Castell havien vist sírvies o un altre "peix de vol" ho comunicaven a Comandància de Marina que el sortejava un dia cada setmana entre les barques bolitxeres. Llavors feien el bol "amesat", que travessava el port des Pouet al bol de Fora. En aquest cas posaven una xerxa supletòria de fil gruixat "el tàlum" com a reforç de la mànega per aguantar l'estirada si agafaven peix gros.

El patró quedava as Pouet, i després travessava cap al bol de Fora amb un gussi que menava s'al·lot de bord, en Pere Tra. Quan el patró amollava el seu cap els que anaven amb la barca bolitxera havien d'estirar fort per igualar els dos caps, si havien cobrat 4 rotlles de llibants sabien que els calons anaven junts. A una agafada vam haver de menester tots es palangrers des Castell per treure es bolitx, hi havia una trentena de sírvies d'entre 17 i 25 quilos i devers 500 bonítols polits, tots de la mateixa mida. Van encetar una sírvia a la peixateria que va durar tot el dia. Per sort era dia de correu i es va endur el peix a Barcelona.

L'any 1961 es va prohibir aquesta antiga art de pesca i l'única manera d'eliminar-la definitivament va ser cremar els ormeigs de bolitx a la Base.

1) Pere Ballester. "De re cibaria". Impremta M. Sintes Rotger, 1923.
2) Jaume Ferrer Aledo. "Artes de pesca en Mahón". Impremta M. Sintes Rotger, 1914.

3) Toni Llabrés Alegre. "Es Bolitx. La pesca de Bolitx al port de Maó". IME, 1997.

_____

adsintes@telefonica.net

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.