Quid pro quo

Tres milions d'aturats

Valorar:
Nunca vista

Josep Portella Coll
Les últimes dades sobre l'ocupació confirmen que Espanya ha superat de llarg els tres milions d'aturats, un milió més només en el darrer any. Es tracta, com han destacat tots els mitjans, de la xifra rècord negativa dels darrers trenta anys, en nombres absoluts, més que la que va conèixer Felipe González. Això ha succeït ara durant el govern de Rodríguez Zapatero. Ja sé que aquesta crisi no és fruit directe de les decisions locals (a Espanya), sinó una crisi global del sistema del que Espanya forma part. No obstant, alguna raó hi haurà per a què la nostra taxa d'atur sigui la major de la Unió Europea (nucli dur). Potser tindrà alguna cosa a veure amb el nostre model de creixement? Potser tindrà alguna cosa a veure amb les polítiques econòmiques locals? Ara ens trobem, emperò, en el moment del "què hem de fer?". Durant molts de mesos, el govern de Zapatero va negar aquesta crisi i, negant-la, poc es podia fer per posar en marxa mecanismes parcials de recuperació. Ara, l'increment incontrolat de l'atur posa de manifest que les mesures preses fins ara per part dels responsables són del tot insuficients i que es imprescindible un nou pla de mesures progressistes, l'abast de les quals ha de ser abans consensuat amb els sindicats. En la gravetat de la crisi, la veritat és que sorprèn les declaracions que va fer l'altre dia el secretari del PSOE, José Blanco, afirmant que les dades de desembre són millors que les dels mesos anteriors i que Espanya segueix la conjuntura internacional en matèria d'ocupació. És curiós, quan la cosa va bé, el mèrit és sempre propi, quan la cosa va malament, la responsabilitat és sempre de la conjuntura internacional.

Els milers i milers de nous aturats, els tres milions d'aturats, no els deuen consolar aquestes paraules de Blanco, deuen esperar del Govern del PSOE mesures eficaces que siguin útils per a frenar el greu deteriorament del mercat de treball. En moments de crisi és quan s'ha de reclamar la presència de l'Estat, de la cosa pública. Com a mínim, ho crec només per intuïció,  estaria bé que el govern exigís d'immediat a les entitats financeres que agilitzin la concessió de crèdits tant a les famílies com les Pymes, en coherència a les multimilionàries ajudes que els bancs han rebut de l'Estat. També estaria bé que el Fons especial per a inversions municipals no sigui només per un any, sinó que es pugui mantenir en el temps per generar dinàmiques generadores d'activitat a través dels Ajuntaments.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.