Quid pro quo

Ministeri d'Esports: per a què?

Valorar:
Nunca vista

Josep Portella Coll
L'any 2009 serà, si Zapatero compleix el seu compromís, el de la creació del Ministeri d'Esports. Així ho va dir el president davant la demanda d'Emilio Sánchez Vicario, el dia de la recepció dels guanyadors de la Copa Davis. Ja se sap que els èxits esportius s'empren de pantalla per a la ufana dels dirigents polítics, que mai no els veus quan els resultats són fracassos, que també n'hi ha. En l'eufòria dels triomfs internacionals s'ha anunciat aquest Ministeri nou, amb el cost que això implica. Això passarà quan ja fa molts d'anys que les polítiques esportives han estat transferides a les Comunitats Autònomes. En el dia, l'Estat (el Govern) només conserva la representació internacional i l'esport de molt alt nivell. Es tracta d'un paper molt vistós, malgrat que les competències reals són molt poques. Fa falta crear un Ministeri dels Esports quan el Govern central no en té gairebé competències? Jo crec que no. En tot cas, si això passés, la mesura hauria d'anar acompanyada d'una revisió del paper de l'Estat i de la gestió de les polítiques esportives. No crec que cap Comunitat Autònoma vulgui tornar les competències a Madrid. L'actual situació no és bona, tampoc. Es fa necessari un esforç de totes les parts per trobar elements de vertebració de l'esport sobre la base de la cooperació entre els territoris i la claredat pel que fa a les competències d'uns i altres. Només amb una idea clara de què correspon a cadascú, l'Estat públic (Govern central i Comunitats  -també Consells en el cas de Balears-) pot interlocutar degudament amb els esportistes i els seus representants. Naturalment, la rellevància pública de la pràctica esportiva  -els valors que es poden transmetre sobre la generalitat de la població- fa que haguem de demanar la correcta relació de les polítiques esportives amb altres polítiques públiques, com la salut, la integració social, la lluita contra la violència, les polítiques d'igualtat, les insfrastructures. Per això no fa falta crear un Ministeri d'Esports, per això fa falta treballar per a la coordinació i la cooperació. Molt em tem que no serà així. Molt en tem que el ministeri serà, sobretot, una plataforma per a rendibilitzar políticament els èxits internacionals i poca cosa més. Com que quasi tots els polítics d'alt status perden el cul per apropiar-se dels èxits i desapareixen a l'hora d'explicar fracassos esportius, molt em tem que el futur Ministeri sigui una altra font de conflictes i disputes.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.