Quid pro quo

L'esport que mou

Valorar:
Nunca vista

Josep Portella Coll
En aquests escrits on vull destacar el que són, segons el meu modest enteniment, aquells fets més destacats del 2008 a Menorca, em vull aturar avui en el món de l'esport. No, no destacaré el Menorca Bàsquet, no perquè no sigui un autèntic fenomen social el fet de reunir 5.000 persones cada quinze dies, sinó perquè és més un espectacle que un esport, i perquè el principal mèrit que hi veig és el de treure tres milions d'euros cada any a les institucions per pagar una partida de jugadors professionals d'aquí i d'allà. El que vull destacar és l'experiència dels Island Games (Els jocs de les Illes) en un any buit, després de l'estrena a Rodes i en l'inici de la preparació per a Aland. He de dir que, de primer, vaig reaccionar a la implicació menorquina en aquest muntatge d'una manera molt escèptica, són sants per força, record que vaig pensar, aquesta dèria de les comunitats petites de calcar el funcionament de les societats grans que sol acabar amb experiències absurdes amb l'única finalitat que la de donar satisfacció a una estranya idea. Potser els Island Games siguin açò, potser que el record de la trompeta sonant el Senyor damunt un ruc en la cerimònia d'entrega de medalles als menorquins sigui la fotografia sonora que millor pot il·lustrar aquesta idea. No ho sé, i tampoc no he fet cap esforç per a saber que hi ha rera l'organització dels Jocs, si és una empresa privada, si és una institució, si és un consorci d'illes. Hores d'ara, aquest no és el fet que volia destacar. El fet que volia destacar és com la convocatòria dels Jocs de les Illes mobilitza gran part dels esportistes menorquins, almenys aquells que practiquen esports integrats en el programa, en tot un procés de preparació, participació  i selecció. La importància del guardó, el nivell de la competició, és aquell que nosaltres, col·lectivament, li volguem donar. Possiblement, els Jocs de les Illes no omplirien ni una columna en un mitjà general, però sembla ser que a nosaltres ja ens satisfà i ens consola. Per això ja li estam atorgant un determinat sentit. Ja n'hi ha prou. A partir d'aquí, Menorca es representa a ella mateixa, a través dels seus esportistes, en reunions amb altres territoris insulars. En el darrer trimestre de l'any que acaba hem vist com es començaven les proves per començar a perfilar quins esportistes configuraran els equips, i això que encara falta mig any pels pròxims jocs. És un encert, i vull felicitar les persones que en siguin responsables, convertir els Jocs de les Illes en una idea insular que vagi més allà dels quinze dies que poden durar els jocs i esdevenguin una fita de preparació per a tants menorquins i menorquines.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.