De què anam?

Una renou característica

Valorar:
Nunca vista

Emili Pons i Carreras
A s'altra banda fa quatre mesos que compten els dies, perquè els van prometre que el 9 d'agost tindrien resolt el finançament econòmic, però des d'aquella data no han fet una altra cosa que donar-los llargues. "Abans que acabi l'any", els van prometre finalment, i com que els catalans són bona gent, s'ho van creure.

Com que precisament avui acaba l'any, he demanat al nostro espia que vagi a la capital del cocido i la sarsuela a investigar com tenim la cosa. Vostès ja saben que el nostre homo és capaç d'entrar a qualsevol despatx per ben tancat que estigui, i que s'enfonya per les escletxes com si fos un congre.
Així és que va entrar al despatx més ben guardat de la capital i perquè no afinassin que era allà es va col·locar entre les figures del pessebre, fent de caganer, que es veu que és l'únic personatge que hi faltava. I quina casualitat, encara no s'havia posat a fer la seva feina que ja entraven per la porta el president i el cap de l'oposició, conversant de la forma més distesa.

- Tu ja saps -va dir el cap de l'oposició-, que quan el presentis t'hauré de criticar el finançament autonòmic, encara que sigui bo, cosa que me sorprendria de tu...
- Calla, calla -li va respondre el president-, que ja l'he mostrat a la teva amiga Esperança i ha quedat ben satisfeta. "Açò és un puntàs, Tsapatero", m'ha dit.
- Bono, d'aquella dona no en facis cas -va replicar el cap de l'oposició-, que només per fer-me la punyeta ha estat capaç de tornar de l'Índia amb calcetins.
- Que no és broma, Racoi -va respondre el president-, que és un bon finançament! Pensa que també li ha agradat al meu amic Xaves, que ja el tenia magnífic. Si boni bé tothom quedarà satisfet...
- I els catalans també? -va interrogar el cap de l'oposició posant mala cara.
- Aquests no crec que hi quedin gaire -va respondre el president-, però ja se sap que la vida és molt dura. A ells els hi quedarà el mèrit de ser els que van reclamar el canvi de finançament.
- Ja m'agrada -va assentir el cap de l'oposició recuperant el bon humor.
- Des que hi ha democràcia es queixen que els fotem els doblers -va continuar el president-. I s'ha demostrat que tenen més raó que un sant, però ja se sap que el món està molt mal repartit...
- I tant! -va respondre el cap de l'oposició- Per açò va bé tenir-los entretinguts. Mira jo, cada vegada que ells rallen de doblers, jo fuetada de lengua común!
- Però és que tu ets molt animal, et falta talant -va replicar el president-. Jo en canvi, vaig estalonar el seu nou Estatut...
- Sí, sí -va somriure el cap de l'oposició-. Tu el que vas fer és tenir-los entretinguts durant tres anys amb el ditxós Estatut, I sort que jo el vaig dur als tribunals, que sinó ja s'hauria acabat la distracció.
- I quan m'han reclamat un bon finançament -va continuar el president- no he parat fins que l'he tingut a punt, i no per a ells, sinó per a tots els que no l'havien de menester!
- Açò sí que t'ho he de reconèixer -va respondre el cap de l'oposició-, encara que només sigui en privat. Has estat capaç de remenar tot el finançament autonòmic per deixar-los a ells igual.
- Bonu, igual igual no, una mica més arregladets -va replicar el president-. I tots les altres comunitats, més contentes que mai. Què més vols?
- En aquest pas, me sembla que ni amb crisi, no et podré guanyar! -va dir el cap de l'oposició mentre l'envaïa una gran tristor- Mira que n'arribes a saber!
- En confiança -va replicar el president-, també t'he de reconèixer que m'han ajudat molt el govern de Catalunya, que és tan amic meu que està disposat a empassar-se-les totes...
- Ho tenc fotut, jo... -va insistir el cap de l'oposició.
- Venga, homo, que ara és hora de brindar per l'any nou -va replicar el president mentre li oferia una copa de cava català i al nostro espia, de tant d'estar en la posició que vostès ja saben, se li escapava una renou característica.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.