Quid pro quo

La catarsi incompleta

Valorar:
Nunca vista

Josep Portella Coll
En aquests escrits resum de final d'any, amb l'intent de destacar mitja dotzena de fets que poden recordar-nos el 2008, per força que m'he de referir a la crisi política de Ciutadella. Record que érem al camp de futbol d'Alaior, quan ja havia acabat aquell festival que recordava els dels anys seixanta, tothom content i feliç, quan els telèfons van començar a treure foc. La notícia de la deserció de 9 dels 10 regidors del Partit Popular esclatava. Ningú no s'ho esperava, però tampoc a ningú no li ha semblat extraordinari. De fet, des de l'any 1979 (abans no existia la democràcia), l'Ajuntament de Ciutadella (tret de períodes breus de calma i feina) ha viscut sempre la tensió de la inestabilitat política, dels personatges singulars que trenquen el ritme natural de les coses, de la incapacitat per arribar a acords d'envergadura (potser la darrera excepció seria la construcció de l'horrible dic que va posar d'acord a PSOE, PSM i PP). És com si les rissagues no només es donessin a la mar, sinó que trobessin la seva continuació a la mentalitat col·lectiva en la seva expressió político-partidista. La política municipal ha estat a mercè de les rissagues en els últims trenta anys. D'aquesta manera,  és molt difícil crear i projectar propostes locals de futur que superin el trànsit polític de cada elecció i mobilitzin les energies suficients per a assolir els objectius que ens transcendeixen. La prova de força que pretenien els desertors per a què el Partit Popular, a  les portes del Congrés Insular, els donés la raó i trenqués amb el soci de govern que els mantenia erugats els sortí malament. El resultat: la catarsi que havia originat el pacte obligat amb UPC continua des d'una altra perspectiva i es crea una situació política calamitosa que malmet greument al Partit Popular al conjunt de Menorca, però, sobretot, a l'administració de la cosa pública a Ciutadella. Mig any després, la situació sembla que és la mateixa, agreujada pel deteriorament que el pas del temps provoca en les maquinàries que funcionen malament. Durant aquest mig any no s'ha vist la creació de cap alternativa que pogués, si no crear perspectives de futur, almenys recuperar la idea de govern de la majoria. El perill és que si els partits que poden procurar la solució del problema no ho fan al final formaran part del problema.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.