Quid pro quo

Fórmula ecològica

Valorar:
Visto una vez

Josep Portella Coll
Hem rebut la postal de l'Ajuntament d'Alaior. És un muntatge de rostres d'alaiorencs somrients que ens omplen de bons propòsits per l'any que arriba. Fa uns anys, a ca nostra només rebíem un parell de postals de Nadal: la del "sireno" i la de la tia que vivia a Barcelona. No tenc memòria d'altres. En aquell temps, les institucions i els bancs no acostumaven a felicitar el Nadal. En general, la gent rebia les postals de la família llunyana o escrivia postals a la família perduda, i prou. Avui no és així. Les postals familiars continuen en circuits més reduïts i omplen encara la idea de comunicació. A Alaior existeix el costum de fer postals de felicitació amb la fotografia dels fills (mentre són petits), com veig que enguany també han fet els fills del rei. Aquesta postal felicitativa és pròpia d'ara (per què no ens enviem postals per Sant Joan o per Sant Llorenç?). És cert que els mòbils i els correus electrònics han acabat amb el suport tradicional, però no és menys cert que les postals de paper han resistit parcialment l'envit per Nadal. La postal forma part del Nadal, com el torró, el cava, els dinars i sopars, la muda de temporada, la publicitat, les taules innecessàriament abundoses, els debats dels pressupostos municipals, la pista de gel que ja no és de gel i que és una cosa de tota la vida,  els bolets tardans, les ludoteques municipals. Ah, la postal d'avui, la típica, ja no és l'escrit d'un amic o d'un familiar que viu a la quinta forca i amb el que només ens dirigim una salutació al final d'any, sempre amb el ferm propòsit d'esmenar l'oblit, fins que un any ens temem que és mort. La postal singular s'ha convertit avui en tones i tones de postals convencionals que no diuen res i que costen molt. Normalment no són postals fetes per qui te les envia, no, són fetes per empreses especialitzades i cares. Normalment no tenen signatura original, sinó fotocopiada o simulada a través d'ordinador. Normalment s'envien a dotzenes, totes iguals, totes amb les mateixes convencions, moltes amb uns versos de Miquel Martí i Pol, que s'ha convertit pòstumament en un poeta de nadales (quines paradoxes!). Les postals convencionals inunden les oficines de correus, posen de mal humor els carters, col·lapsen els serveis, entorpeixen el funcionament de les portes, i no diuen res. Quan arriben a casa les obrim i les guardem, per renovar l'arxiu de l'any anterior. Són postals-propaganda. Postals comercials de les grans multinacionals, postals de l'empresa als seus obrers, postal del polític que ha de recordar la seva existència, postal de l'associació a la que pertanys... postals que es reparteixen a partir de la base de dades, sense cap altre sentiment que el purament circumstancial.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.