Quid pro quo

Un viatge de 80 anys

Valorar:
Visto 2 veces

Josep Portella Coll
Un dels darrers llibres menorquins que s'han publicat el 2008 és l'intitulat Un viaje de 80 años. Com podeu pensar pel títol, es tracta d'una autobiografia. No és una biografia a l'ús, sinó d'un recull de memòries, de reflexions, d'idees que es van modulant amb els anys i l'experiència. Es tracta d'un resum de vida d'un destacat menorquí en la diàspora, a l'exterior; en Roberto Coll Vinent. Als vuitanta anys, aquest mestre de la comunicació es va embarcar en una empresa prou ambiciosa a la qual ha dedicat els darrers quatre anys: recuperar els records i vivències per a donar-li un lligam de vida. Si hem d'atendre a la dilatada experiència humana i professional d'un intel·lectual de la talla de Coll Vinent, podrem entendre que totes les vivències relatades són d'interès. A mi, no obstant, m'ha interessat més la part on conta la seva procedència, pel que té de recerca històrica en els segles XIX i XX, i la part on ens brinda detalls de la seva infantesa a Alaior i a Menorca, pel que té de versió personals dels anys trenta, de la guerra i de la postguerra immediata. Coll Vinent formava part d'una família nombrosa de classe mitja, propietaris d'algun lloc, i de conviccions religioses i polítiques profundes. Conviccions familiars que els situen en allò que hem denominat dretes. El relat dels anys de la Segona República des del punt de vista d'un fillet i adolescent que forma part dels sectors més conservadors és molt interessant, la vida quotidiana durant la guerra, l'experiència de la "persecució". M'ha sorprès comprovar que vam compartir el mateix mestre, amb 30 anys de diferència. Coll Vinent recorda amb simpatia -com ho faig jo- el mestratge del ciutadellenc Andreu Bosch Anglada, que va exercir durant alguns anys a Alaior. També té el seu valor el relat dels primers anys de la postguerra, i com aquell adolescent, format en la idea catòlica-conservadora, amb incursions en el carlisme, comença a ser crític amb la creació i el desenvolupament de la dictadura. El fet "menorquí" més destacable en la vida del protagonista és el seu pas per la direcció del diari "Menorca". Malgrat que fos una direcció des de la llunyania, el càrrec també li va permetre conèixer com es cuinaven els plats en les cuines del poder local. Crec que és un llibre ben recomanable, és cert que no he entès la disposició desordenada de la part de documentació gràfica, però açò no lleva el valor que tenen aquests testimonis d'un personatge del nostre segle XX. La seva volta a la vida en vuitanta anys, emprant la idea de Jules Verne, és una nova aportació al coneixement de la Menorca contemporània de la que som hereus immediats.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.