De què anam?

Luxes de l'Illa

Valorar:
Visto una vez

Emili Pons i Carreras
I si per una setmana no hi pensam en les coses que van malament? Mal, no mos en pot fer cap i tanmateix és hora d'agafar forces per a l'any nou, que a la vista de la cotització de la lliura esterlina, podria ser realment difícil. I aquesta vegada, no s'hi val donar la culpa als polítics de casa, perquè no la tenen.

Precisament, jo he donat vacances a l'espia, i se n'ha anat del dret cap a Londres, perquè amb el canvi actual allà tot surt més econòmic que aquí... I açò me sembla que no havia succeït mai, però és evident que fins que no s'estabilitzi una altra vegada la situació financera, sorpreses en podem tenir cada dia.

Que tot va molt a deveres, és una cosa ja ho hem pogut comprovar amb el preu del petroli, que per a noltros vol dir el fuel i la benzina, que en pocs mesos han passat de ser més cars que mai a costar el mateix que fa quatre anys...

I mira que n'hi va haver d'economistes que predicaven que continuarien pujant i pujant! No diré noms perquè assenyalar fa lleig, però moltes autoritats en la matèria estaven convençudes que la puja ja era irreversible. I potser a la llarga serà així, però de moment l'única cosa que podem tenir clara és que tot és més inestable que mai, i que ningú no sap ben bé com evolucionarà.

Per tant, qui pugui i tengui la vida mitjanament assegurada, que gasti, que a ell no li farà cap mal i de passada ajudarà als que no la hi tenim, d'assegurada. I tal dia farà un any.

Però és evident que me'n vaig per un camí que no era el que volia. I és que la setmana passada vaig assistir a un recital d'en Cris Juanico a l'Auditori de la ciutat de la península que més mos coneix, i era d'açò del que volia rallar.

L'homo va presentar el seu nou disc, que es diu "Tot de mi", junt amb l'orquestra de jazz del Taller de Músics, com a continuació d'aquell "Vola'm a sa lluna" que va estrenar fa un parell d'anys. I amb una sala plena fins dalt, tot i que, a la mateixa hora i a part del seu, hi devia haver a la ciutat cinc o sis concerts importants.

El resum que tots els presents vam fer una xalada, inclosos els músics i el cantant, perquè allò no podia sonar millor. Els grans clàssics del jazz americà, aquells de les pel·lícules, renovats ara per una orquestra potent i un cantant que sap el que fa amb la seva veu i que treballa cada tema fins a l'última nota.

I perquè mos oferien aquesta joia, i la feinada que hi havia darrere, en un idioma que mos fa una certa gràcia perquè és el nostro, malgrat que no tengui tants d'usuaris com el xinès ni tant d'aparador internacional com l'anglès. I a pesar que no disposi de la renda política de la lengua común.

Mentre la gent picava de mans seguint la música, em vaig distreure un moment per pensar que aquesta illa que té nom de cosa petita, està demostrant una capacitat artística i creativa sorprenents. I que els seus protagonistes han estat capaços de superar les barreres de la insularitat i sintonitzar amb el públic exterior.

Ara no toca fer llista de cantants i grups musicals, de veus de l'òpera, d'escriptors, d'estudiosos, d'industrials, perquè tothom sap quins són els bons, i també sap que solen ser els més maltractats a ca nostra, per culpa d'aquest pecat tan lleig que es diu enveja.

Potser valdria la pena ordenar una mica les coses i aprofitar millor aquesta potència creativa de cara a la promoció exterior, turística i no turística. Com a "plataforma unitària", que dirien els sindicalistes, destinada a vendre una realitat complexa i atractiva que ara perd força per culpa de la seva dispersió.

Perquè potència, en tenen, i capacitat de seduir, també, i no hi ha dubte que, junts, conformarien la millor ambaixada que mai no ha tingut aquesta illa. En temps de crisi, són aquestes les coses que valen. 

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.