Gaudim amb contes

Escollir qui ets

Valorar:
Visto 3 veces

Jordi Gutiérrez Jané
psicòleg i contista
La Maria portava dies i dies llegint i rellegint el missatge de l'Àlex on li explicava l'experiència que havia tingut amb un grup de dones maltractades -veure conte del Menorca del 14-09-2008-. Realment, faltava complementar-lo amb el punt de vista femení, des de dins mateix. I no sols es tractava del maltractament físic i psicològic més evident i socialment més rebutjat, també  hi havia una actitud cultural i social -ben palès en els anuncis de joguines, per exemple- que relegava a les dones a uns certs papers menysvalorats per la cultura masculina dominant. Tot això, de manera molt subtil, impedia o dificultava que les dones es poguessin sentir plenament lliures i defensar la seva independència i vàlua, sense sentiments de culpa moltes vegades difusos i poc racionals. I sols a partir de l'autoestima i l'autoafirmació, creia na Maria, una dona podia perdonar al seu maltractador, com deia el conte de l'Àlex, i escapolir-se de la dependència i submissió emocional a que ha estat sotmesa.

Estava pensativa, amb el seu portàtil obert a la seva faldilla, donant voltes a tot això, recordant la pel·lícula sobre aquest tema que havia vist la nit anterior -"Dame tus ojos"- asseguda en el seu tronc del vell pi partit en una nit de forta tempesta, dalt de la Muntanya dels Set Vents.  Havia trobat un conte molt maco en el llibre "El camí de la felicitat" de Jorge Bucay que recollia exactament el que pensava, i finalment, va començar a escriure:

"Hola Àlex
Finalment, trobo un moment tranquil i relaxat per contestar, com ho volia fer, el teu darrer missatge. I ho faig amb un conte, com toca. Aquesta és una història que parla de temps màgics, quan la màgia era tan real com ara, però la gent s'ho creia i ho vivia. Parla del rei Arthur, de prínceps, de princeses, de mags, de cavallers i de bruixes...

En aquest conte, estimat Àlex, el rei Arthur estava molt malalt. Els metges de la cort no aconseguien diagnosticar la seva malaltia. Havien intentat tots els remeis coneguts, però amb cap resultat, i es temien el pitjor

Un dia, sir Galahad, el millor amic del rei Artur i company de batalla, es va reunir amb el mag Merlí i aquest li digué: "Senyor, el rei no està malalt, està embruixat. Per això és que cap metge no troba el remei per guarir-lo. Només ho pot fer la bruixa que viu a les Muntanyes Fosques, però odia al rei i no tindrà cap raó per a voler salvar-lo . A més, diuen que et paralitza amb la mirada, que et devora amb els ulls, que fa conjurs estranys... qui voldria anar a veure-la i suplicar-la per la vida del nostre estimat Rei Arthur?"

"Llavors -va pensar Galahad- sols jo puc anar. Tot i la por, es tracta del meu millor amic, el rei, el meu company d'aventures, aquell a qui dec la vida mil vegades..." i muntà en el seu cavall en direcció a les Muntanyes Fosques. El dia es tornà focs quan va arribar; els núvols envoltaren el cavaller, que començà a sentir una gelor mortal dins el seu cos. Quan s'endinsà en la caverna, l'espectacle que va veure fou terrible: hi havia esquelets penjats per totes bandes, centenars d'espelmes i torxes enceses, i al bell mig de la cova una bruixa vestida de negre, amb la túnica molt llarga, encorbada sobre si mateixa, amb els ulls molt petits, les dents negres, les mans en forma de garra, el pèl com la palla, el nas molt llarg i plena de grans, un enorme barret negre.
"Qui ets?" -el reptà en veure'l. El cavaller va tremolar en sentir aquella veu esmolada com un punyal, i li digué: "Vinc a demanar la vostra ajuda". "Véns pel teu amic el rei Arthur? El teu amic està embruixat i no vaig ser jo, però ja li està bé. Es morirà. I jo me n'alegro", contestà la bruixa. " Si us plau, et demano que l'ajudis", insistí el cavaller. "Per què? Ell m'ha expulsat mil vegades de palau, no em vol ni jo tampoc a ell. No tinc cap raó per ajudar-lo", va respondre airada la bruixa. "Demana'm el que vulguis, però ajuda'l", suplicà Galahad.

Llavors la bruixa mirà fixament l'amic del rei. Era jove, formós, alt i ben vestit. "Tinc una proposició per fer-te". "El que em demanis -va dir Galahad-, si jo ho puc fer, em comprometo a que ho tindràs". "Està a les teves mans -digué la bruixa- si jo guareixo el teu rei, tu et casaràs amb mi"
Galahad no podia creure el que escoltà. Però, el perill de mort del seu amic era tan fort que respirà profundament un cop més i li digué: "Si cures el rei, seràs la meva esposa". La bruixa somrigué irònicament, va introduir unes coses dins de la seva bossa i varen marxar a palau
Un cop al palau, el rei literalment es moria. La bruixa preparà un beuratge amb  alguns ingredients i el va donar a beure a la boca del rei. "Ara cal esperar a demà". I al dia següent, el rei es despertà per primera vegada en setmanes

"Galahad, el meu millor amic, cóm estàs!?" -Exclamà content i rialler - "porta'm menjar, quina gana tinc!!!" -Però en veure la bruixa, el rei va cridar enfurismat "Què fas tu aquí? No ets benvinguda, així que fora del meu...!". Però Galahad l'aturà i li explicà al seu amic que tenia al seu davant la seva futura dona. El rei no podia donar crèdit: "Què? T'has tornat boig? T'he presentat les princeses més belles del regne, les més riques, les més joves. I ara dius que et casaràs amb... això! Com pot ser?". I llavors la bruixa digué: "És el preu que vàrem acordar per salvar-te".

"Em nego!", exclamà el rei. "No puc permetre-ho. T'ho prohibeixo". I en Galahad li digué: "Majestat, he fet un tracte amb aquesta dona. Ella ha complert i no hi ha res més important que la meva paraula. Si la fas fora, em fas fora a mi, si l'ofens, m'ofens. Accepta la meva voluntat, per la nostra amistat".
Al matí següent, en presència del capellà i del rei, els nuvis varen celebrar la cerimònia de casament. El rei va agrair a Galahad el que havia fet per ell i li va regalar un carruatge, terres i una casa al costat del riu, lluny de palau, lluny del poble, doncs no volia que ningú es mofés del seu amic.

Un cop a la casa i, com era costum llavors, agafà la seva dona en braços i l'entrà dins. A continuació va marxar a lligar els cavalls. Quan tornà a entrar de nou a casa seva, hi havia el foc encès i de peu, enfront de les flames, va veure amb sorpresa l'esquena nua d'una dona alta, rossa, vestida amb un tul blanc que transparentava unes corbes femenines increïbles. "On és la meva dona?". I llavors aquella dona tan bella li respongué: "La teva dona sóc jo"
Galahad no va cedir fàcilment: "Sé amb qui m'he casat, i no m'agraden aquests trucs". La dona va continuar dient: "La meitat del temps seré aquella que vas conèixer, i l'altra meitat del temps seré aquesta que ara veus. Com has estat tan amable i tan generós amb mi, vull que siguis tu qui esculli. Qui vols que sigui de dia, i qui vols que sigui de nit?"

Galahad se quedà pensatiu. Difícil dilema. Què fer? Escollir que fos la bella de dia i passejar-se pel poble i a palau, sent l'enveja de tots..., i patir en silenci a la nit, la tortura d'estar amb l'altra, a la qual ell ja s'havia resignat? O millor si no importava gens el que digués la gent, ser objecte de la burla de tots, però gaudir en la intimitat de la nit de la companyia d'aquesta dona de la qual ja s'havia enamorat? Difícil elecció.

Finalment, va decidir: "Com ets la meva dona, et respecto i vull estimar-te, i per tant, vull que sempre siguis la que tu decideixis amb plena llibertat, ser en cada moment".

Diuen que, quan la bruixa va sentir aquella resposta del seu estimat home, va decidir ser sempre la més bella, que era la que més els agradava a tots dos"
I jo et dic, Àlex, que en aquest camí que tots hem de recórrer, tant de bo algun dia siguem capaços d'escollir aquells companys de ruta a qui podem dir "vull que siguis qui vulguis ser amb total llibertat en cada moment", i escollir també aquells que ens puguin dir "vull que siguis qui tu vulguis ser amb total llibertat en cada moment".

Perquè només quan nosaltres, els altres i tots i totes tinguem la possibilitat i la llibertat d'elegir ser qui vulguem ser en cada moment, tots serem prínceps i totes serem princeses, i ja no hi haurà ni ogres ni bruixes malvades.
---
P.D. La pàgina web http://www.gaudim.com està en reformes i actualment falten els darrers contes. Els podeu demanar per e-mail. Tots ells poden ser reproduïts, sense afany de lucre i sempre citant la seva procedència i autor. Ens agradaria rebre les vostres opinions i comentaris. També oferim als lectors la possibilitat de penjar les seves aportacions, històries i contes
---
contes@gaudim.com
www.gaudim.com

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.