Quid pro quo

Societat General

Valorar:
Nunca vista

Josep Portella Coll
El detectiu es va fer passar per convidat a les noces. Tenia una missió que complir perquè aquells esposoris no eren habituals, en el convit, els celebrants volien posar música. Amb una filmadora minúscula, l'investigador anava recollint les imatges de la festa, la primera besada, els acudits, els brindis, fins que va arribar el primer ball.
 
La parella va sortir a la pista i es va marcar un vals. Després, tots els convidats en aquest acte privat van ballar. El detectiu somreia, havia assolit el seu objectiu.

Posteriorment, l'home es presentà a les oficines del delegat de la SGAE a la ciutat. I aquest, com si li anés la vida, va facturar l'ús de la música. No era la primera vegada que la SGAE volia cobrar per posar música en unes núpcies. Potser en el futur també cobraran pels bateigs, comunions i funerals. Tot pot ser.

Fa un parell d'anys, l'Agència de Protecció de Dades ja va imposar una multa de 60.000 euros a la SGAE per enregistrar, en 2005, sense permís, unes noces a un restaurant de Sevilla. Saben vostès amb quina intenció van anar a fer el vídeo de la festa? Sí, per després passar-los factura de les músiques emprades. Sembla que els convits de noces són una altra mina per a la Societat General, sobretot d'ençà que un Jutjat de no sé on han dit que es tracta d'actes públics, per tant, susceptibles de ser facturats. Ara, la Societat ha reincidit i s'ha tronat a obrir un altre cas que no sabem com acabarà.

Una de les crítiques que més freqüentment rep aquesta societat (aguaita: de caràcter no lucratiu) és la del seu afany recaptador, que no discrimina els actes sobre els que s'imposa i que factura compulsivament, independent si els autors els han cedit la gestió dels seus drets o no. També se'ls critica la poca claredat del destí dels milions i milions d'euros recaptats al llarg de l'any. La censura és que, en la gestió dels drets d'autor, la SGAE reparteix els ingressos segons els seus propis criteris, en perjudici dels autors que no pertanyen a la casa i també dels socis de menys nivell.

Sempre he cregut que les entrades per assistir a espectacles, o en les informacions dels actes gratuïts, els espectadors hauria de saber quina part del que paguen va a aquesta entitat d'impostos privats. Casos com el de les noces, a part de còmics són també definitoris d'una actitud. Quan un sistema, com el de la gestió dels drets d'autor, crea tanta oposició, tanta crítica, vol dir que alguna cosa no funciona. ¿És el poder de les grans estrelles de la música sobre el Govern que impedeix posar-ho a debat?

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.