Quid pro quo

Víctor Petrus

|

Valorar:
Visto 12 veces

Aquest divendres, cap allà a les nou de la nit, a l'església de Gràcia d'Alaior, ben al costat de Sa Plaça, podrem gaudir d'un concert de Víctor Petrus. No sé si és el primer concert que el creador alaiorenc dóna a Menorca, així, tot sol. Ho sigui o no ho sigui, per a molts serà la primera oportunitat d'escoltar aquest autor que s'està obrint pas a Catalunya.

Ja fa temps, quan en algun lloc vaig llegir (crec) que les referències musicals de Víctor Petrus eren gent com Calexico, Jason Molina, Elvis Perkins, etcètera, em vaig interessar. Aquests artistes, juntament amb Iron&Wine, Bon Ivern, Indigo Girls, James Faraway, i altres, han fet que em tornés decantar per la música folk contemporània. És cert que ara li donen altres noms, indie, d'autor, newfolk, però ve a ser el mateix que abans.

He tingut oportunitat d'escoltar unes quantes cançons de Víctor Petrus a través de myspace, sonen bé, porten una bona companyia instrumental. Qualsevol d'elles podria ser banda sonora en qualque capítol de House, Urgències, o Anatomia de Gray. No ho dic de broma, ja que sembla que aquestes sèries televisives són plataformes de llançaments musicals de molta volada. Un altre fet, en les cançons de Víctor, crida l'atenció: canta en anglès. Crec recordar que en algun lloc deia que era perquè s'hi sentia còmode. Ja em va bé. Si la seva opció és l'anglès, l'únic que pot passar (com em passa a mi) és que no sàpiga què em diu i ho hagi d'interpretar, la qual cosa no deixa de ser una bona opció.

Víctor Petrus és de 1980, per tant, enguany passarà la barrera dels trenta. Ho vull significar perquè, i si seguiu la feina que fa Culturàlia ho comprovareu, hi ha tota una nova generació de creadors que han nascut en la dècada dels vuitanta del segle passat i que ara esclaten amb tota la força creativa que porten dins.

Són creadors que ens podem trobar en molts camps: les plàstiques, el cinema, la creació literària, la investigació històrica (que també és creació), el pensament, l'electrònica, el teatre, la música, etcètera. La llista seria extraordinàriament llarga. Durant la transició política es va configurar una generació creativa que és la que vesteix encara la cultura a Menorca; aquella generació està ja en edat de prejubilació.

En algun moment de la història, ja fa anys, tenia la sensació que no tindria mai un relleu, que no es tornaria donar a Menorca una fornada d'inquietuds creatives com les de llavors. Per sort, m'equivocava. El relleu ja és aquí, la nova generació (quin nom li podríem posar?) ja s'ha fet present amb tota la seva força. Seria convenient que les institucions estéssim atentes a tot aquest moviment que es posa en marxa i facilitéssim, en la mesura del possible, les condicions bàsiques perquè pugui créixer. 

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.