Cartas del lector

Josep Martorell i Menorca

|

Valorar:
Visto 37 veces

L’arquitectura ha perdut recentment un dels seus mestres, un arquitecte compromès amb la seva professió, compromès amb la nostra illa de Menorca i compromès amb el seu país i la seva gent. Ha estat una llarga i productiva vida fins que el dimarts 28 de novembre passat ens ha deixat als 92 anys. A nivell professional, la seva trajectòria s’inicia el 1951 quan Josep Martorell es fundador de l’equip MBM amb Oriol Bohigas i, a partir del 1962, amb la incorporació de David Mackey. Fundador del grup R, col·lectiu implicat en la recerca d’una nova arquitectura moderna a partir de l’herència del Gatepac durant els difícils anys 1951-1961, ha generat un treball de moltíssima vàlua. Formà part del grup que Bohigas identifica com Escola de Barcelona, entre 1960 i 1970, grup que, inspirat en el neorealisme italià emergent en aquella època, promou un llenguatge racionalista implicat en el disseny i solucions funcionals. Quan Bohigas era conseller d’Urbanisme de Barcelona va impulsar els treballs de la Vila Olímpica del 92, amb la incorporació de n’Albert Puigdomèch, a on Martorell intervé en el projecte d’urbanització i dels habitatges de la Vila Olímpica. Es autor també, entre tants, del Palau Nou de la Rambla, la Universitat Pompeu Fabra, l’ampliació del Corte Inglés a Barcelona, habitatges de la Meridiana 312, a França i altres països o el pavelló ‘Presente y Futuro’ a la Expo del 92 a Sevilla.

Tot i així, pels menorquins representa també una persona que ha estimat la nostra terra i l’ha conegut a fons, fins el punt de publicar la guia d’arquitectura de Menorca editada a la revista Quaderns del COAC el 1977, o compartir el nostre entorn i la nostra gent i la implicació en la nostra societat des de la seva casa ciutadellenca. No podrem oblidar el seu tarannà decidit però prudent i amable, la seva presència als actes culturals, com els concerts del Seminari que ell i na Roser van omplir amb el seu interès amigable, durant tants d’anys. La seva empremta durarà, per be que ens falti la seva presència. Com a col·legues, des del Col·legi d’Arquitectes i també des de l’IME, hem de manifestar el nostre reconeixement per la seva presència a Menorca, tan plena de continguts i generositat, que no podrem oblidar.