Cartas del lector

Transport inadaptat, la història d’un despropòsit

|

Valorar:
Visto 85 veces

Alguns pares dels alumnes de les aules UECCO de la zona de Llevant, volem expressar el nostre descontent per l’actuació de la Conselleria d’Educació i Universitat respecte a la contractació del Servei de Transport Escolar pels cursos 2017-18/ 18/19.

Però abans, hauríem de contextualitzar una mica la nostra situació.

Fins aquest curs, 2017-18, La Creu Roja era l’organisme encarregat de realitzar el servei de Transport adaptat del que gaudien els nostres fills. Els vehicles utilitzats complien els requisits necessaris per la realització del servei, eren furgonetes adaptades ( amb capacitat per transportar usaris amb cadira de rodes) i amb un parc mòbil suficient per cobrir les necessitats dels nostres fills. Per altra banda, els conductors i acompanyants que realitzaven el servei, són persones professionals i amb la preparació necessària per poder atendre les necessitats dels nostres fills, amb discapacitats físiques o psíquiques més o menys greus. Però no únicament estaven satisfets de la seva professionalitat, sinó també de la seva humanitat i dedicació cap als nostres fills. Persones com na Bàrbara, en Jordi, en Raül... i tants d’altres, sempre amb un somriure, sempre intentant tranquil.lizar-te davant una situació complexa, fent-te sentir que deixaves els teus fills en bones mans.

En principi, per nosaltres, com a pares no hi havia cap motiu per canviar el transport.

A final del curs passat, se’ns va informar que s’havia de produir una nova licitació del servei, significant això canvis en el servei de transport.

Sense cap notícia certa, perquè l’adjudicació del transport es produeix dia 22 d’agost.

Dia 13 de setembre, un dia abans de començar les classes, en els cas del nostre institut se’ns convoca a una reunió amb l’orientador del centre per explicar-nos els canvis en el transport. Aquí comença el despropòsit; nova companyia ( fet del que ens havíem assabentat per premsa), aturades, no recollida en el domicili com era el servei anterior. El problema: aturades il·lògiques, situades no se sap molt bé amb quin criteri, pobles sense aturada encara que hi hagi usuaris del servei,.... una «planificació» irracional. Els nostres fills, els futurs usuaris del servei, són persones discapacitades, físicament o psíquica ( o ambdues coses). No són persones autònomes, per tant, no poden anar pels seus mitjans a les aturades ( hi ha usuaris amb cadira de rodes) o no tenen la suficient autonomia personal per poder estar esperant sols l’arribada del transport. En aquestes condicions, no podem fer ús del servei. A més, obviant les característiques dels nostres fills, en el contracte a l’empresa només s’estipula la necessitat del conductor, no de l’acompanyant. Davant l’evidència d’aquesta necessitat, la Conselleria considera que les ATEs (Auxiliar Tècnic Educatiu) que són part del personal de suport amb el que els centres educatius poden atendre els nostres fills, han de realitzar aquesta tasca. Opinió que contradiu l’ordre que regula el transport escolar en els centres de les Illes Balears (Ordre del 21-7-2005, BOIB del 28-7-2005).

Tenint aquesta situació caòtica, sense utilitzar el servei, se’ns convoca a una reunió amb el Delegat Territorial d’Educació, el senyor Joan Marqués, dia 20 de setembre ( cinc dies després d’haver començat el curs) i en dies posteriors es convoquen als pares d’altres centres. El Sr Marqués, molt amablement, ens explica que podem sol·licitar un canvi en les aturades previstes ( perquè en principi, només s’havia fet una previsió de les mateixes). Si els canvis proposats únicament modificaven un 15% de la ruta prevista per la companyia, aquestes eren assumibles. També ens informa que el problema dels acompanyants es resoldrà pròximament, contractantlos la Conselleria mitjançant una altra empresa.

Però, ja han passat tres setmanes des de l’inici de curs i seguim igual.

Sense que tots els usuaris puguin gaudir del transport al que tenen dret.

Alguns alumnes, menys afectats, poden fer-ne ús, altres no. Ara sembla que no hi ha prou vehicles ni en les condicions adients per atendre tots els usuaris. No ha canviat res, amb alumnes que, per falta de mitjans i per les seves condicions, no poden anar a escola. Altres, amb els seus pares urdint estratègies impossibles perquè els seus fills no deixin de fer-ho.

Estam decebuts, molt, per aquesta situació. Per com la Conselleria ha realitzat aquesta contractació, deixant totalment de banda les necessitats dels nostres fills, l’atenció i les condicions a les que tenen dret. També ens dol molt que, les paraules no es corresponguin amb la realitat. La Conselleria d’Educació i Univesitat presumeix de l’esforç que realitza per la integració i la inclusió de tots els seus alumnes. Nosaltres no sentim ni integrats ni inclosos els nostres fills, quan un dret tan fonamental com el de l’assistència a classe no està garantitzat. Sentim que no s’ha mirat pel benestar del nostres fills, sinó que en la contractació d’aquesta empresa han pesat més els criters econòmics.