Cartas del lector

A voltes amb el «Miserere»

|

Valorar:
Visto 173 veces

Pròxim a presentar el preciós «Miserere» de mestre Benet Andreu amb la voluntat de restituir l’antiga tradició i el sentiment d’estima i admiració que ha despertat en mi aquesta obra i el seu autor, voldria donar les gràcies públicament a tots els que en les ultimes dècades han aportat el seu esforç perquè aquesta obra i la figura del seu il·lustre compositor no caiguessin en l’oblit. Així he d’esmentar a la Capella Davídica, o a Antònia Mus Reynés, al costat dels germans Antoni i Josep Borràs, Gaspar Ibàñez, Maria Uris i Esteve Melià, ó al mateix Tomé Olives, músics i cantants que han versionat fragments del «Miserere». A la Coral Illa de Menorca amb Martina Garriga i Antoni Pons Morlà al capdavant, que l’any 2003 varen protagonitzar una espectacular adaptació simfònica i coral, d’acord a les seves àmplies possibilitats.

També és de justícia anomenar als savis coneixedors del valuós llegat patrimonial de Santa Maria i que tant em varen parlar de mestre Benet Andreu, Srs. Calderon, Porcel, i Petrus.

Amb l’edició facsímil que va impulsar el Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears tot ha sigut molt més fàcil, per la qual cosa no em sento rescatador de la peça sinó simple recuperador. He tingut la capacitat d’enredar a companys de professió tant de Barcelona com de Maó per a estudiar l’obra i interpretar-la amb finalitats altruistes i sense rebre cap tipus de compensació. Per aquesta feina he rebut moltes lloances, potser massa, i la satisfacció ha sigut enorme, sempre amb la humilitat de sentir-me servidor de la música i la història, tot aportant el meu granet d’arena per engrandir el coneixement de Menorca a l’exterior.

El «Miserere» es presentarà en petit format, tal com esta escrit, i en versió original. Aquesta darrera afirmació feta per mi mateix als mitjans, es deguda a que en aquells anys en que l’obra era interpretada anualment com una de les tradicions més arrelades de setmana santa, va anar adaptant-se als cantants i músics de cada moment. Així va arribar a 1935 amb alguns canvis i mutilacions. Les arietes pel «tiple» varen ser suspeses al no trobar un escolanet amb prou qualitat per cantar-les. El «Quoniam iniquitatem» va ser substituït per una altra peça, ja que la seva bellesa clarament operística s’allunyava de les polítiques musicals que el Vaticà havia determinat. Finalment la extraordinària «Fuga» que finalitza l’obra també va es va veure tallada per la seva evident dificultat. Ara però sentirem l’obra en la seva totalitat i amb la màxima pulcritud.

Esperem que el concert sigui un èxit, i que tots en puguem gaudir tot ajudant a la investigació contra el càncer.