Cartas de los lectores

Valorar:
Visto 6 veces

El Sr. Bauzà
a Menorca

El president del Govern de les Illes Balears participarà en la Diada del Poble de Menorca. És temps d’anàlisi, de proposta i de compromís amb el poble de Menorca, més que mai en els moments tant difícils que vivim.

Està bé que el president de la Comunitat sigui aquí en la festa. Però encara seria molt millor que aprofités la visita per escoltar a institucions, entitats i ciutadans, per donar contingut al seu compromís amb Menorca i amb tots els seus ajuntaments i ciutadans. Són molts els reptes que hem d’afrontar com a poble, i no sols econòmics, també de cohesió social, cultural i lingüística; reptes als que els hi hem d’afegir els que tenim en el marc d’una comunitat d’illes que masses vegades semblen distants, allunyades, sense referents d’equitat corresposta, ens referim a qüestions com l’accés a la sanitat, la formació dels joves, el transport i l’accessibilitat...

El Govern ha d’escoltar i treballar amb el Consell de Menorca, sindicats i totes les entitats empresarials per a la reactivació econòmica i les mesures especials per a l’illa... Tots els seus representants ja els ho han demanat!.

Cal que escolti i treballi amb els sectors de la sanitat i l’educació a Menorca, amb les entitats ciutadans que des de el voluntariat són el suport de la cohesió social avui a Menorca en una situació d’extrema precarietat.

Cal que el Govern escolti als Ajuntaments, les institucions més properes als ciutadans, en el marc de canvis normatius i financers que estan dificultant la sostenibilitat de tants serveis socials bàsics pels ciutadans i ciutadanes els nostres pobles.

I de manera especial seria important trobar aquests dies, i amb urgència, el temps necessari per tancar un acord amb l’Ajuntament de Ciutadella, un compromís del Govern d’accions i mesures concretes per garantir la seva pròpia viabilitat financera i la dels serveis bàsics que dóna als seus ciutadans i ciutadanes.

La festa del Poble de Menorca, és la festa d’un compromís per seguir construint poble entre tots, també del compromís del Govern de les nostres Illes. Des del respecte a la nostra historia, cultura i llengua, necessitem el seu suport lleial per avançar, i aquests dies, amb tantes urgències a resoldre, són un bon moment pel visualitzar el seu més ferm suport. Així ho esperem.

Joana Barceló Martí
diputada socialista
secretària d’organització PSOE
Ciutadella


Per Sant Antoni, història, seny i pàtria
Abans de la cristianisació de l’illa, Menorca estava sotmesa al Califat de Còrdova des del 903. La nostra illa va sofrir una intensa islamisació, la qual cosa podem comprovar amb la gran riquesa cultural que açò mos ha deixat fins a dia d’avui.

Cap a l’any 1232, tres anys després de la conquista de Mallorca pel Rei en Jaume I el Conquistador, Menorca, governada per Abu Umar ibn Hakam, continuà baix la dominació musulmana, tot i que passà a rendir vassallatge aragonès havent de pagar un tribut (impost) segons el Tractat de Capdepera.

Anys després, el fill del Conquistador, el Rei Alfons III, preparà una expedició per conquistar l’illa de Menorca. El 22 de novembre de 1286 varen sortir les naus de Tarragona, fent escala a Mallorca, on hi van estar fins passat Nadal. Uns vint-i-cinc mil homos i unes cent naus catalanes, aragoneses i sicilianes van arribar al port de Maó dia 5 de gener de 1287. Degut al mal temps qualcunes naus es van perdre o enfonsar, mentrestant la resta va romandre a l’illa de les rates, actualment coneguda amb el nom de “S’illa del Rei”, pel fet que fou el propi Alfons III qui, a fi de resguardar-se, hagué de passar uns dies a aquesta illa abans de poder prendre Menorca.

Finalment, dia 17 de gener del 1287, les tropes cristianes de la Corona d’Aragó varen desembarcar i van posar peu a l’illa de Menorca, començant la conquista. Els nouvinguts de diferents territoris del Regne d’Aragó com Mallorca, Catalunya, València, etc, s’establiren a l’illa. Ara bé, la dificultat d’atreure pobladors cap a Menorca va fer que Alfons III dugués a terme una política de protecció cap els immigrants que va durar segles i va fer venir a molta gent de diferent procedència. Açò també explica que un sector contingent musulmà, especialment rural, quedàs a Menorca després de la conquesta. Gràcies a aquests antics habitants de l’illa, els menorquins sarraïns, els quals deriven en bona part de l’antiga població autòctona d’època talaiòtica, la toponímia aràbiga va ser transmesa als nous pobladors, així com els diversos costums, llinatges, gran part delnostro lèxic i les tècniques d’agricultura menorquina que encara perviuen a l’actualitat. Així, molt lentament es va anar formant l’organisació política de Menorca, on des de la conquista, Ciutadella va ser la capital de l’illa. Per tal que no faltassin pobladors de qualitat, Alfons III va fer donacions de terrenys molt extensos a personatges importants (nobles) amb la condició que fixarien la seva residència a l’illa i que en cas de traspàs, el requisit mínim seria que el nou propietari s’afincàs a Menorca. Aquests nous pobladors vinguts de diferents territoris de la Corona d’Aragó deixen de banda es seus orígens occitans, catalans, mallorquins, valencians o sarraïns per adoptar la identitat que noltros hem rebut fins a l’actualitat: són menorquins.

Ès per açò, que dia 17 de gener celebram Sant Antoni, considerat el patró dets animals de peu redó (de tots els animals domèstics), així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, en tenia cura. I quan va fer açò amb un porquet, aquest, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seua vida.

Tinguem cura idò noltros també, de les nostres tradicions, dels nostros costums, de la nostra llengua, de la nostra identitat i de la nostra petita pàtria menorquina.

Josep Olives Prats
Joan D. Pons Torres

Ciutadella

Les retallades no
ho justifiquen tot

“Com a Associació de Mares i Pares de l’Escola Pública Mª Lluïsa Serra, ens agradaria fer pública la nostra opinió i malestar respecte la situació de manca de material i mobiliari que encara pateix la nostra escola 4 mesos després de l’inici del curs”.

En primer lloc, volem expressar que som conscients del moment econòmic en el qual ens trobam, així com també de les dificultats de funcionament i de dotació en el cas dels centres de nova obertura. La Conselleria d’Educació va manifestar el seu compromís de dotar el centre amb 4.000 euros per fer front a despeses inicials (fotocopiadora, material d’oficina, etc). Podem afirmar que a principis de desembre, finalment, ens van fer arribar aquest ingrés tan esperat i, per tant, açò ens està ajudant a suplir algunes mancances que teníem. Però així i tot, encara ens trobam amb l’aula de psicomotricitat i el gimnàs sense cap tipus de dotació de material, i aquest ja no s’aportarà fins el curs que ve, encara que tampoc ens ho poden assegurar. D’altra banda, els materials de joc a l’aire lliure l’han hagut d’aportar majoritàriament els propis pares (després que el mateix centre ens fes arribar una petició), mestres i altres entitats que han volgut col·laborar, la qual cosa agraïm i volem fer públic. Concretament, donam les gràcies a les botigues Trossos, Serba i Lina Marín per les seves aportacions, i manifestam l’interès que ens han demostrat moltes altres empreses i particulars per donar altre tipus de material, que en alguns casos hem pogut aprofitar i en altres els utilitzarem per fer alguna rifa.

Estem convençuts que no correspon a les famílies ni a altres entitats col·laboradores la responsabilitat de dotar un centre educatiu dels jocs, estris i materials perquè els nostres fills puguin gaudir de les hores d’esbarjo, de joc i, sobretot, de les hores lectives d’educació física i psicomotricitat amb condicions òptimes.

Entenem que el joc simbòlic i lúdic es pot realitzar amb qualsevol material, per molt simple que sigui, emperò com a pares creiem poder demanar que els nostres fills puguin estar en condicions similars als fillets de les altres escoles. Les retallades no ho justifiquen tot, l’educació segueix essent un dret i un bé públic.

AMPA CEIP MARIA LLUÏSA SERRA
Maó

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.