Cartas de los lectores

Valorar:
Visto 2 veces

Els ajuntaments i
el seu finançament

Quan es torna a qüestionar el paper dels ajuntaments dins l'entramat administratiu del conjunt de l'Estat, i la seva relació amb les altres administracions públiques, és oportú que les persones que han ocupat i ocupen l'alcaldia d'un mateix municipi, provinents d'opcions polítiques diverses i possiblement en moltes qüestions oposades, posin damunt la taula de la reflexió pública, unes consideracions que, única i exclusivament, persegueixen un objectiu: aportar el pensament del municipalisme al debat obert.

Des de l'acceptació de la necessitat d'aprimar les administracions públiques per tal d'aconseguir equilibrar el dèficit que pateixen les mateixes, hauríem de ser capaços de situar el problema en el seu terme just, és a dir, podem convenir que és necessari adequar la despesa de les administracions aplicant el principi de l'equilibri pressupostari, o el que és el mateix, ajustant la despesa als ingressos, de manera que no es generin dèficits, o dit en paraules planeres, no gastar el que no es té ni treure els peus del llençol. En aquest sentit assistim diàriament a una mena de concurs per veure qui proposa unes reduccions més contundents, més imaginatives, sense tenir en compte gaire vegades, si el que es planteja aconseguirà realment una reducció considerable del dèficit o, en canvi, si les propostes acabaran generant un dèficit en la gestió dels interessos públics i fins i tot un dèficit en la representació democràtica a les institucions.

En aquest sentit, les propostes de reduir el número de regidors de les corporacions locals, una proposta, que inicialment es pretenia legislar, podria representar una pèrdua de la pluralitat de les mateixes i, per tant, de la seva representativitat, sense que forçosament impliqui una reducció real de la despesa destinada a fer front a les percepcions dels càrrecs públics que, no ho oblidem, dediquen bona part del seu temps a la gestió dels interessos públics. No és de rebut prendre decisions poc reflexionades en aquesta qüestió.

La proximitat és el primer valor de les corporacions locals, i en ella resideix una de les garanties que l'administració tengui capacitat de resposta ràpida, adequada a cada circumstància, i controlable. Prendre decisions en el sentit de concentrar la gestió de determinats serveis en òrgans supramunicipals, amb el plantejament que això redueix costs, corre el risc de reduir el debat sobre els serveis i la seva qualitat a una simple qüestió econòmica, sense tenir en compte els ciutadans i els seus sentiments ni la qualitat del servei que es dóna. L'exemple dels geriàtrics i els centres de dia és especialment indicatiu en aquest sentit, ja que si bé és cert que un plantejament d'implantació de centres a nivell insular, podria fer aconsellable l'eliminació d'algun centre o la concentració d'aquest servei en un sol lloc, no es pot deixar de tenir en compte que la qualitat del servei passa entre altres qüestions per mantenir la proximitat de les persones acollides als geriàtrics o centres de dia, amb l'entorn en què han viscut, de manera que no es trenquin relacions ni arrels.

A un altre nivell, pretendre imposar la impossibilitat que des dels municipis es mantenguin o s'impulsin actuacions i serveis que no són pròpiament competència de les corporacions locals, de manera genèrica i sense tenir en compte les particularitats de cada municipi i l'efecte social i fins i tot econòmic sobre la població, podria provocar efectes perniciosos sobre el conjunt dels ciutadans. Entendre, per posar un exemple, que un ajuntament com es Mercadal, ha de deixar d'actuar en matèria de foment de fires i certàmens, o deixar de promoure el turisme (interior) de congressos, amb el plantejament unidimensional que aquestes són competència de la Comunitat Autònoma, perjudicaria greument el teixit comercial del municipi i engegaria a rodar tota una feina d'anys que ha consolidat el nostre municipi com un referent en aquestes qüestions.

Finalment, consideram que l'acord generat en anys d'activitat coordinadora entre els ajuntaments de Menorca i el Consell Insular, que ha fet possible mantenir actituds tan solidàries com són el fet que els ajuntaments petits assumeixin part del cost de serveis com el d'extinció d'incendis, o dels centres d'acollida de cans, o que tots entenguin la necessitat que a Menorca tots els ajuntaments puguin beneficiar-se dels Plans de Cooperació Insulars, o que els ajuntaments sense platges als seus municipis assumeixin part del cost de neteja de platges i costa, s'ha de mantenir i incrementar, des de la peculiaritat de la nostra illa i tenint en compte la facilitat d'acord que dóna la pràctica mantinguda durant tots aquests anys.

Som conscients que la petitesa de Menorca propicia arribar a acords de cooperació entre les administracions locals i insular, i això ha permès consorciar serveis que no sols s'han de mantenir sinó impulsar i desenvolupar, amb el compromís d'ajuntaments i Consell Insular. Només des d'aquesta actitud de mancomunar podran els ajuntaments resistir-se als embats centralitzadors. Consorciar, mancomunar implica no perdre capacitat de decisió, per part dels ajuntaments, tan sols es tracta de compartir aquesta capacitat amb altres ajuntaments, ni perdre tampoc la proximitat amb els ciutadans en la gestió dels diferents serveis. I aquest és el repte del futur.

L'allunyament dels ciutadans de la política i de les institucions sols es pot combatre des de l'eficàcia però sempre que aquesta virtut estigui lligada a la proximitat dels que prenen decisions amb els ciutadans a les que aquestes decisions han d'afectar.

Ens preocupa per damunt de tot la ciutadania i les seves necessitats, en un moment de crisi com l'actual i davant la inoperància de les altres administracions competents, els ciutadans han pogut estar atesos gràcies a l'Administració local, la més propera. Al cap i a la fi, tots sabem que ha estat l'Ajuntament qui ha donat i dóna suport, entre d'altres a l'educació musical, a l'educació infantil i també serveis a la persona com el geriàtric municipal a través de la Llei de dependència.

Tenim clar, que des de la proximitat els ciutadans seran atesos millor i també que els ajuntaments han de tenir el finançament necessari per donar el millor servei. Modificar la normativa, amb l'única excusa d'evitar costos o duplicitats competencials no ens ha d'enlluernar i fer-nos oblidar quin és el primer objectiu de les administracions; amb els menors recursos oferir el servei més eficient a la persona, prioritzant el seu benestar.

El batle des Mercadal
Xisco Ametller Pons
Els exbatles des Mercadal
Ramon Orfila Pons
Antoni Pons Fuxà

Es Mercadal

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.