«El menorquín no es un dialecto ni tampoco una degradación del catalán»

|

Valorar:
Visto 3375 veces
preload
El libro fue presentado por su autor Voro López Verdejo, por Joan Pons Torres y Jaume Anglada

El libro fue presentado por su autor Voro López Verdejo, por Joan Pons Torres y Jaume Anglada

11-06-2018 | S.F.

La Fundació Jaume III organizó el pasado viernes en el patio de Can Saura de Ciutadella la presentación del libro «Sin pelos en la lengua. El libro rojo de la lengua valenciana». La obra fue presentada ante un centenar de asistentes por su autor Voro López Verdejo, doctor en Filología Valenciana por la Universidad de Valencia y uno de los principales referentes del valencianismo lingüístico.

La obra, según explica Sa Fundació, «destripa los mitos del pancatalanismo y la pretendida superioridad lingüística del catalán central sobre el valenciano o el balear», pone en valor «la singularidad lingüística de la lengua valenciana y la balear», y cuestiona «la forzosa unidad de la lengua», para incidir en «el expolio de la literatura balear y valenciana y las falacias de la corona catalanoaragonesa».

El acto lo presentó el director de Sa Fundació, Joan Pons, destacando que «la principal aportación del libro es la extrapolación de los argumentos en defensa del valenciano para las Balears y sus modalidades lingüísticas». Para Pons es «un auténtico manual de cabecera contra el proceso de degradación lingüística de nuestro menorquín frente a la hegemonía del catalán estándar».

El escritor de Ciutadella Jaume Anglada resaltó que la obra de López Verdejo se enmarca «en un contexto en el que nuestros políticos no han tenido la dignidad de defender nuestras modalidades baleares», añadiendo que «para defender lo nuestro, no es necesario atacar a los demás».

Por su parte, Voro López defendió que «menorquín y valenciano no son dialectos ni una degradación del catalán», aunque «es innegable que forman parte de la misma familia lingüística, que es el diasistema lingüístico occitanorománico, según la romanística». No obstante, zanjó que «el menorquín o balear será lo que los baleares decidan que sea» y añadió que «la lengua de las Balears está suficientemente avalada desde el punto de vista lingüístico, histórico, jurídico y cultural para tener el mismo reconocimiento que el valenciano y el catalán». Sobre el debate de la unidad de la lengua, señaló que «entre familia, los lazos de unión nunca deberían convertirse en cadenas».

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 7

Menorquina
Hace 5 días

Te record que en Pompeu Fabra i es seus no van acceptar mai que mossèn Alcover i F. de Borja Moll anomenassin es seu diccionari "Diccionari Català", perquè recollia lèxic propi d'altres regions que no eren Catalunya (Balears, Rosselló, València i Alguer) i el van haver d'anomenar "Diccionari Català-valencià-balear", un títol antifilològic, i, a més, van fer fora de s'IEC a mossèn Alcover, per tenir uns altres ideals. Així és com paraules i formes pròpies de Balears van quedar fora de sa normativització i van passar a ser desprestigiades i substituïdes. No saps, per lo que veig, es mal que pot fer un model estàndard a n'es xerrar viu i autòcton d'un territori.

A Catalunya diuen vas (got), saltar (botar), buscar (cercar), estic aquí (som aquí), algú (qualcú), utilitzar (emprar), últim/a (darrer/a), escollir (triar), preguntar (demanar)... Me diràs que no són castellanismes...

Valoración:5menosmas

Menorquina
Hace 5 días

@Anton, Crec que en vas un poc errat. Vols dir que no han perdut sa seva manera de xerrar a Girona i gran part de sa Costa Brava? Encara que només sigui un tret característic, s'article salat que fins no fa massa s'emprava igual que a Menorca, està pràcticament extingit en sa seva totalitat. Només hi queden just qualcuns topònims a manera de record. Fa estona que a Menorca es fiets i joves diuen "soc" entost de "som", o "cantéssim" entost de "cantàssim" o "guitarra" entost de "guiterra" i ja me diràs que açò no és culpa de s'estàndard i sa catalanització.

És molt trist com una comunitat pot deixar enrere formes de xerrar pròpies per culpa d'un estàndard, es qual no deixa de ser una convenció agafant com a model es català central i deixant de banda ses altres varietats lingüístiques, que passen a ser vistes com vulgars i de poc culte.

Valoración:5menosmas

Joan Pere
Hace 5 días

Quines ganes d'embrollar sa troca a sa gent. Avui en dia tothom es jutge, filoleg o linguista sense haver estudiat. Patetic. Veig que no hi ha dubtes amb s'unitat de sa llengu castellana arreu de ses ex colonies pero si que feim enfasis en dividir als qui xerram catala, per que? Llegesc que hi ha gent que diu lo tipic "para que aprender el catalan si con el castellano nos entendemos todos" o "el catalan es una lengua residual"...I es suec? es norueg? El xerren moltes menys persones que es catala i ningu el questiona. Jo, fins que els filolegs no diguin lo contrari, pens que es menorqui es un dialecte des catala. I tenint aso en ment, he estudiat una llengua standard i xerr i escric en pla. No manipuleu mes cony!

Valoración:-1menosmas

Menorquí 100%
Hace 5 días

Anton: Es castella no és es problema, ja que tothom d'aquest pais l'ha de saber, perque és sa llengua oficial, en canvi es Català de què mos serveix? Es català què és?

I no sé qui deu mesclar més es castellà , voltrus es catalans o noltrus es menorquins. Voltrus ja heu perdut es salat, noltrus el mantenim, i sou voltrus qui voleu imposar s'article "literari", "dolç" o com li vulgueu dir a ses Balears. Així que a donar clases de repàs a Catalunya i no a Menorca. A renegar a ca vostra.

Valoración:4menosmas

anton
Hace 5 días

menorquina: A Catalunya,ni Lleida,ni Girona ni Tarragona han perdut la seva manera de xerrar per molt que a les escoles l´educació sigui en català estandard.A Barcelona hi ha hagut més influència del castellà.Cada poble te les seves diferències en el parlar i es trasmateixen dins la familia.El que us tindria de preocupar és el castellà que cada dia se sent més al carrer i sense adonar-vos-en el barregeu"mescleu" quan xerreu.

Valoración:-6menosmas

Menorquina
Hace 5 días

Moltes gràcies a sa Fundació per sa feina que fa d'intentar preservar lo nostro. Es tracta de poder emprar lliurement es vocabulari, ses conjugacions verbals, s'article salat i ses formes pròpies i genuïnes de Menorca, de sa mateixa manera que fan es catalans amb sa seva varietat lingüística. Sa qüestió ja no és si es balear i es català són llengos diferents o si són dialectes, perquè mai s'arribarà a un acord, sinó es tracta de, indiferentment d'açò, voler conservar sa nostra forma de rallar, igual de vàlida que qualsevol altra.

A ses escoles ja fa prou estona que es mestres, deixats endur per aquesta política catalanista o per pura ignorància, que mostren a dir paraules que es menorquins no han sentit ni dit mai. No és una evolució, és una imposició. Arriba a un punt que ni ells saben com xerren! No estimen aquets mestres lo que és seu? Si no defensam noltros lo que és nostro, qui ho farà?

Per es bé des menorquí, per es bé des qui el rallam: no el deixem perdre.

Valoración:8menosmas

Menorquí 100%
Hace 5 días

SA societat d'una regió geogràfica tria (hauria de poder triar, per mala sort nostra tenim una impossició d'es nostrus polítics renegats) SA seva llengua, en ES cas d'ETS andalussos accepten ES castellà, noltrus no acceptam ES "catalufo", Sa nostra llengua és ES BALEAR.

Quan fas SA declaració d'hicienda surt a dalt - Castellà, Català, Gallec o València-, així s'està diguent que es català i es Valencià són llengus superiors a n'Es BALEAR? Crec que per sa insularitat i ETS seus habitants (es renegats no) la fan més pura i original que sa catalana i valenciana que tenen influències d'es Castellà. Jo amb es Valencià no tenc res a dir.

Bueno mos veim a SES eleccions, es partits catalanistes poden començar a agafar hora AS paro.

Besitos renegats i companyia.

Valoración:8menosmas

Dani
Hace 5 días

Según la RAE el balear es una variedad de la lengua catalana (no usa ni siquiera la palabra dialecto, porque en el español hay variedades en las que prácticamente no se entienden entre ellas). Entonces, qué es el menorquín?

Valoración:-1menosmas

Dani
Hace 5 días

Aquesta fundació (a sa que li agrada tant tot lo espanyol) hauria d'agafar es diccionari de sa RAE (Real Academia de la lengua Española) avam que diu de sa paraula 'menorquín' o 'balear'.

Valoración:1menosmas

TOMM
Hace 6 días

Lluitar a favor des menorquí no té per-què estar renyit amb el català (gran error de sa Fundació)... Sa fòbia neix de ses imposicions i de ses auto-mutilacions de qualsevol banda: de qui es pensa més llest i no ha aconseguit entendre sa lliçó hermenèutica: ses normes són fabricades pes homos contra els homes...

Valoración:5menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 7