"My Dream", un bell somni musical fet realitat

Simón Orfila posa en escena el seu projecte i fa xalar un nombrós públic

| Maó |

Valorar:
Visto 13 veces
preload

Baríton. Després de dues hores de recital, el públic no volia marxar i Simón Orfila va oferir tres bisos - Gemma Andreu

06-11-2015

El concert de presentació de “My Dream”, el primer disc en solitari del baix-baríton Simón Orfila (Alaior, 1976), va empetitir dissabte vespre el Teatre Principal de Maó. La gent vinguda de tot Menorca, amb una bona representació de persones arribades de la vila natal del cantant, va deixar l’aforament quasi ple només obrí les portes del coliseu engalanat com una bombonera.

Simón Orfila, que es presentava acompanyat d’una orquestra creada ‘ad hoc’ i formada majorment per instrumentistes sorgits d’aquella enyorada OCIM, tots baix la direcció de Joan Mesquida, va anar desgranant els catorze temes que formen part d’aquest CD. Un treball discogràfic, magníficament editat per Discmedi i ja a la venda, que abraça un recull de tonades molt lligades a la pròpia història personal de l’alaiorenc. Conegudes romances de sarsuela (La tabernera del puerto, El niño judío, Maruxa), entranyables cançons menorquines (“Escolta es vent”, “Xoroi”, “La balada d’en Lucas”) i catalanes (“L’oreneta”, “I ara, què?”), així com melodies immarcescibles del musical americà (West Side Story, Man of La Mancha) són una mostra de les peces que s’inclouen en aquest recopilatori i que ens van fer xalar molt.

Apoteosi
La vetllada lírica, mantenint en bona part l’ordre del disc, donà inici amb la tendra “L’oreneta”, a la qual van seguir la versió al català del lied “Ich liebe dich” de Grieg i l’enigmàtica “I ara, què?”, abans de la interpretació d’una selecció de West Side Story que, a manera d’interludi instrumental, donà peu a que Simón Orfila encarnés el rol de Tony en “Maria” (una preciosa melodia però que, transportada a un registre tan greu, perd tota la seva candorosa lluminositat). La primera part acabà amb l’estàndard de Cole Porter “Begin the Beguine” i “The Impossible Dream”, del musical Man of La Mancha.

El d’Alaior s’anava escalfant en comunió amb l’auditori. La veu agafava una major volada just envestí en la segona part unes partitures més afins al seu cant abraonat i temperamental. “Despierta negro” aixecà alguns tímids bravos. “Noemi de mis amores” va fer augmentar la temperatura en la sala. El públic estava a punt i Simón, en vena, anava per totes. L’empegueïment desaparegué i en el “Golondrón” els assistents ja no es van reprimir els crits de bravo. L’apoteosi, a la que també va contribuir l’orquestra en una primorosa interpretació de l’intermedi de Las bodas de Luis Alonso, esclatà amb el repertori local: “La balada d’en Lucas”, “Xoroi” (per cert, bellament arranjat) i “Escolta es vent”. Després de quasi dues hores de recital, ningú no volia marxar i els continus aplaudiments obligaren a tres bisos.

“My Dream” ha tingut una gestació llarga, àrdua i complexa. Nasqué d’un compromís entre el gran tenor Alfredo Kraus, mestre i mentor d’Orfila, i el productor musical Antoni Parera i el projecte ha hagut d’esperar anys. Per fi, és ja una realitat i confirma que, fins i tot en moments difícils com els que vivim, encara hi ha persones que mantenen el valor de la paraula donada.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.