Maó commemora els fets que establiren els fonaments de la Menorca actual

Dos segles després, l’Ajuntament de Maó recupera els actes per celebrar l’arribada de les tropes catalano-aragoneses a l’Illa, un fet que suposà l’adopció d’uns costums, una cultura i una llengua

| Maó |

Valorar:
Visto 3 veces
preload

Públic. Els actes per commemorar la conquesta de Menorca van tenir desigual seguiment. La part institucional va tenir una resposta pobra, mentre que els gegants van atraure l’interès d’un bon nombre de persones, tant petites com grans - Gemma Andreu

06-11-2015

Maó commemorà ahir la conquesta de Menorca de 1287 per part del rei Alfons III i les seves tropes catalano-aragoneses. Un fet que esdevingué un gir en la història insular i que serví per posar els fonaments de la societat menorquina actual.

L'Ajuntament de la ciutat de Llevant ha recuperat enguany uns actes que, segons la batlessa Àgueda Reynés, es celebraren a Maó fins el segle XIX.
Puntualment, a les 11.30 hores, una Corporació Municipal incompleta (hi van ser els membres de l'equip de govern i uns pocs representants de l'oposició), acompanyada de representants del Consell, de l'Administració General de l'Estat i del Govern, va desfilar des de les Cases Consistorials fins als peus del monument dedicat a Alfons III, situada a una Plaça de la Conquesta que, aquest cop si i encara que només fos per un dia, deixà de ser aparcament privilegiat d'uns pocs per acollir un acte que va ser seguit per un centenar escàs de persones.

En el seu parlament, Reynés destacà el llegat que aquells fets deixaren a l'Illa. "L'arribada del rei Alfons el Liberal marca el començament de la societat actual, el començament del que som avui, dels trets que ens identifiquen com a poble, amb una cultura, una personalitat, uns costums i, en definitiva, una manera de ser col·lectiva, característica de la comunitat menorquina". Unes paraules que reconeixen la pertinença a la cultura catalana, un fet tants cops negat per determinats sectors de la societat menorquina. "Aquella fita suposà també la incorporació a la realitat d'un entorn pròxim amb el que compartim llengua, cultura i uns principis d'organització política", afegí.

La batlessa recordà paraules del cronista Ramon Muntaner i de Joan Ramis i Ramis destacant la importància de l'empresa duta a terme per les forces d'Alfons III, i va descriure breument aquells fets.

Seguidament, la màxima representant municipal, el president del Consell, Santiago Tadeo, i el conseller balear, Simón Gornés, depositaren una corona als peus de l'estàtua, acte que donà pas a la interpretació del tema "Himne de Menorca", de Deseado Mercadal, per part de la Banda Municipal de Maó.

Des d'allà, la comitiva es traslladà novament fins al Consistori per donar per acabat l'acte institucional.
gegants i història

L'acte que més públic va aplegar va ser el que van protagonitzar els gegants de la ciutat, en Tomeu i na Guida, junt amb els que donaren vida al propi Alfons III i al darrer rei moro que va perdre el poder damunt l'Illa. Amb ells, Vicent Andreu i Susana Domínguez, de l'Orfeón Mahonés, van rememorar els fets succeïts el gener de 1287, i que van ser escenificats pels gegants enmig de la plaça de l'Ajuntament.

L'esperit festiu i menys institucional es va fer patent en aquest acte, que va servir per il·lustrar a joves i grans sobre aquest fragment de la història de Menorca.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.