Gent de casa

"Amb la constància i l’esforç es pot arribar ben lluny"

Sonia González Gomila. Directora de l’Escoleta Es Pouet d’Alaior

| | Maó |

Valorar:
Visto 18 veces
preload

06-11-2015

autofitxa
Em dic Sonia, sóc d’Alaior, tenc 27 anys i estic casada amb en Mati des de fa mig anyet. M’agrada molt caminar, llegir i tot allò que tengui a veure amb les manualitats. Sóc educadora infantil i des de setembre sóc la directora de l’escoleta Es Pouet d’Alaior.

Faci’ns una pinzellada de la seva trajectòria professional...
Sempre m’havia agradat aquest món de l’educació. De ben jove vaig ajudar a les ludoteques municipals i els estius feia d’auxiliar de monitor al poliesportiu d’Alaior per fer activitats amb els nens. Vaig fer un mòdul d’animació sociocultural a Barcelona però quan vaig tornar no vaig trobar gaires possibilitats laborals en aquest sentit. Vaig decidir apuntar-me al ‘Cap de Llevant’ i fer un cicle formatiu de grau superior en Educació Infantil. Va coincidir que havien obert Es Pouet no feia gaire i vaig començar a treballar-hi fent substitucions. I ja fa sis anys.

Però aquí no va acabar la inquietud per aprendre.
No. Durant aquest temps vaig fer molta amistat amb dues companyes, na Janet i na Laura i entre les tres ens vam proposar iniciar la diplomatura en Mestre d’Educació Infantil. Durant aquesta temporada vaig estar conciliant feina i estudis. Vaig acabar l’any passat. I ara he començat el Grau de Mestra.

Té només 27 anys però es troba al front d’un equip educatiu. Com valora aquest nou repte que acaba d’engegar?
Tot d’una no sabia si agafar el càrrec de directora però vaig creure que era una oportunitat nova que se’m presentava i que no la podia menysprear. És un gran canvi respecte allò que estava acostumada a fer perquè abans tenies un grup i et bolcaves amb els teus alumnes. Ara coneixes tots els nens del centre i tots els pares. A més, te n’adones que hi ha molts aspectes que no sabies ni que existien d’un centre. Jo solc dir que el càrrec hauria de ser rotatiu perquè tothom assaboreixi l’experiència.

S’ho havia imaginat mai arribar tan lluny?
Mai no m’ho hagués pensat. Els estudis sempre m’havien costat però ara veig que amb la constància i l’esforç pots arribar ben lluny.

L’educació és vocacional?
Sí, totalment. Jo crec que si no t’agraden els nens no pots mai fer bé la feina. A més, no entenc quan la gent et diu que no té ganes d’anar a treballar. Per a mi cada matí és un dia nou perquè mai saps amb què et trobaràs. És una aventura i cada dia tenc més ganes d’anar a l’escoleta. Aprens moltíssim d’aquests petits, t’ensenyem molt amb cada cosa que fan. A més, en l’etapa de 0 a 3 anys són com a esponges, per tant, mestres i família sempre han de remar en una mateixa direcció.

Quina és la filosofia del centre?
Sempre prioritzem el benestar del nen. Però també que l’etapa a l’escoleta sigui ben aprofitada i passin a P3 amb un bon bagatge de valors. Fem molt incís en tot allò relacionat amb hàbits i rutines.

Quants alumnes hi ha al centre? S’ha notat la crisi?
Ara som prop de 110. Les companyes em diuen que es va notar fa un parell d’anys però ara estem molt contents perquè hem mantingut els nombre del curs passat. A més, hem obert una aula nova de nadons i han començat fillets. 

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.