"Estic content perquè he dedicat grans esforços a la meteorologia"

El científic santlluïser es va jubilar el passat dia 17 de desembre i a partir d’ara col·laborarà amb la UIB

| Maó |

Valorar:
Visto 4 veces
preload

Jansà. El científic vol mantenir el contacte amb la meteorologia - Arxiu

06-11-2015

Doctor en Ciències Físiques i meteoròleg, Agustí Jansà (Sant Lluís, 1948) va posar el passat dia 17 de desembre punt i final a la seva trajectòria professional al acollir-se a la jubilació voluntària, després de dedicar més de 43 anys a la meteorologia. Científic de reconegut prestigi internacional, entre 1987 i 2012 ha estat el màxim responsable del Centre Meteorològic de Balears.

Encara li quedava un any per a la jubilació reglamentària.
Sí, ja tenc 64 anys, però donat que ja duia més de 35 anys de servei, existeix aquesta figura de jubilació voluntària i m'hi vaig agafar.

Per què?
La veritat és que no estava excessivament còmode, després del meu cessament com a delegat d'AEMET a Balears el passat més de maig. Consider que no va ser justificat i he preferit demanar la jubilació.

Pràcticament tota una vida dedicada a la meteorologia.
He treballat un poc més de 43 anys en aquesta especialitat científica. El 1969 vaig entrar com ajudant de meteorologia al Centre Meteorològic de Palma, quan encara no havia acabat la carrera. Al ascendir a meteoròleg superior vaig passar destinat a Menorca el 1973 i vaig ser el cap de l'oficina meteorològica de l'Aeroport de Menorca, del Servicio Meteorológico Nacional. El 1979 vaig tornar a Palma con a meteoròleg encarregat de les prediccions a  Balears del Instituto Nacional de Meteorología (transformat el 2006 en Agencia Estatal de Meteorología AEMET), fins que el 1987 vaig ser anomenat cap del Centre Meteorològic de Balears.

Vostè és meteoròleg per tradició familiar, el seu pare també va ser meteoròleg.
Supòs que inconscientment sí, però també és ver que quan vaig començar a estudiar la carrera no tenia decidit ser meteoròleg. Sí que volia fer una carrera científica, volia dedicar-me a fer investigació, però no tenia massa definit en quin camp concret, entre la física i la química, sense precisar gaire més. Va ser després quan vaig optar per l'especialització que me vaig decantar per la meteorologia.

Quantes persones han format l'equip de la delegació d'AEMET durant la seva gestió?
En el moment de major número de personal s'ha superat les 70 persones, entre les oficines dels aeroports i la seu del centre meteorològic.

Quina ha estat la seva labor durant aquests anys?
He procurat compaginar la funció de gestor amb l'activitat científica, a la que hi he dedicat tot el temps i esforços que he pogut. També he procurat donar un caire científic a la gestió, donat que la direcció d'un centre meteorològic no és una direcció qualsevol, sinó que té un contingut científic que he volgut preservar al màxim.

De quina manera?
En que l'organització de l'observació a Balears tingués la màxima representativitat científica; procurant que la vigilància sobre el clima fos la més acurada possible; desenvolupant aspectes de metodologia de la predicció, entre altres aspectes.

Un fenomen que vostè ha estudiat han estat les rissagues.
Sí, és una de les qüestions més curioses dins la meva vida professional. El 1975, quan vaig fixar-me en aquest tema, no es sabia res, ni del seu origen, era un fenomen completament desconegut. Vaig posar la qüestió damunt la taula i, comparant amb un fenomen semblant a Catalunya, vaig començar establir quin era el seu funcionament. Després hi va participar més gent, sobre tot des del principi vaig tenir la col·laboració de Climent Ramis, company al Servei Meteorològic. Des de llavores s'hi han dedicat notables recursos humans i materials, el fenomen ha estat molt estudiat. Tenc l'honor de ser el pioner, d'haver-lo encetat.

Un fenomen que no és exclusiu de Ciutadella.
En efecte, després s'ha sabut que es dóna a altres punts del món i també de la Mediterrània. A les costes de Croàcia, hi ha una sèrie de ports que també tenen un fenomen idèntic a les rissagues. A més, a la costa adriàtica hi ha hagut alguna rissaga més forta que les més fortes de Ciutadella.

El 2011 es va celebrar a Menorca, concretament a Punta Prima, una reunió preparatòria del projecte internacional Hydrological Cicle in Mediterranean Experiment (HyMeX), coorganitzat per vosté. En quina fase es troba avui dia?
En certa manera, és hereu del projecte Medex, que havíem posat en marxa a Espanya entre 2002 i 2010, i que va tenir resposta a tota la Mediterrània per investigar fenòmens adversos relacionats amb les depressions mediterrànies. A la reunió de 2011 se'ns va encarregar a la UIB i AEMET que ho organitzàssim i vaig demanar que es fes a Menorca, perquè és especialment singular com a punt d'observació d'aquests fenòmens. A la tardor de 2012 va tenir lloc la primera fase experimental, des de Menorca s'han estat llençant globus de nivell costant i s'han fet una sèrie d'observacions. Des de Palma hem estat seguint l'experiment, hem estat en contacte amb França que actualment lidera el projecte. La labor feta aquests darrers mesos ha estat un èxit, s'ha comptat amb uns avions d'investigació científica que han sobrevolat el cel espanyol, Balears, València, Catalunya, obtenint una sèrie de dades importants. En certa manera, la base de camp d'HyMeX i l'organització d'un congrés final sobre Medex celebrat el novembre passat a Palma, juntament amb la Conferència Plinius sobre temporals mediterranis, han estat les dues darreres actuacions que he participat després de ser cessat com a delegat territorial d'AEMET i abans de la meva jubilació voluntària.

Quina importància tenen els col·laboradors d'AEMET arreu d'Espanya?
La figura del col·laborador, com un voluntariat de la meteorologia, ha permès al llarg de la història un coneixement del clima que no hauria estat possible de cap manera per mitjans purament professionals, perquè no podríem arribar per tot. A Balears, hi ha hagut cinc o sis estacions professionalitzades i fins a més de 180 de col·laboradors, que han permès accedir a més dades.

"La Isla dice adiós a la primavera más fría de los últimos 26 años" i "2009 fue más lluvioso y cálido de lo habitual" són dos titulars del "Menorca" de 2010. Tenen que veure amb el canvi climàtic?
Sempre hi ha que anar una mica alerta. Quan parlam del que succeeix un any o un mes concret pot ser molt anòmal, pot cridar molt l'atenció, però no demostra directament el canvi climàtic. Per tenir una demostració del canvi climàtic s'ha de fer una projecció una mica llarga i veure l'evolució de les coses. Si vèiem que la concentració de mesos càlids és durant els darrers 10 o 15 anys més important que els anteriors sí podem dir que està relacionat amb el canvi climàtic. No hi ha cap dubte que el que s'observa a Balears, i la resta del món, agafant una perspectiva d'anys és que el clima està realment canviant, hi ha un escalfament global. Però açò no vol dir que dins aquesta tendència general hi hagi punts de retrocés que no són el canvi climàtic, sinó que són anomalies. Per exemple, el febrer de 2012 va ser extremadament fred, un mes singularment fred, que va en contra del canvi climàtic, però no nega la tendència general de l'escalfament.  

Després de treballar més de 43 anys com a científic arriba la jubilació. Què farà a partir d'ara?
No tenc projectes molt concrets, però procuraré no rompre el contacte amb la meteorologia. En aquest sentit, podria dir que estic obert a fer feines de col·laboració que pugui tenir amb diferents fronts de tipus científic. De fet, ja he parlat amb la UIB de formar part com a col·laborador honorari, per tenir les portes de la universitat obertes i la possibilitat de fer algunes feines en col·laboració. Tot açò, sense rompre el contacte amb alguns científics companys meus que he deixat a AEMET.

Quin balanç fa de la seva trajectòria professional?
Estic content, perquè he dedicat uns grans esforços a la meteorologia i en l'aspecte científic he pogut obrir molts fronts, no només les rissagues, sinó també altres aspectes de la meteorologia. També estic satisfet per haver tingut un contacte permanent amb una sèrie de persones de Balears, del conjunt de l'Estat espanyol i d'altres països. De fet, he tingut una activitat meteorològica internacional molt important, que m'ha permès gaudir de l'amistat de científics de la regió mediterrània, en particular, i d'altres zones del món, que m'ha enriquit com a  científic. Per altra banda, com a gestor no crec que hagi fet les coses massa malament.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.