Si Menorca sona així, serà que vivim al racó de terra més bell que pugui existir

La Banda de Música de Ferreries estrena l’obra "L’Illa de la llum" de manera magistral, donant a conèixer a nivell mundial una obra carregada de sentiments, espectacularitat i matisos

| | Ferreries |

Valorar:
Visto 3 veces
preload

Concert. La Banda de Música de Ferreries estrenà ahir l’obra de José Alberto Pina amb l’església plena a vessar d’un públic desitjós de desconnectar i gaudir - Paco Sturla

06-11-2015

Menorca sona de moltes maneres. El soroll del mar acaronant l'arena blanca de les platges, la renou de la tramuntana quan fa ballar pins i ullastres al seu so, la tonada de fabiols i de potes de cavall a l'estiu... I des d'ahir, Menorca també sona de manera senzillament espectacular a través de "L'Illa de la llum". L'obra, composada per José Alberto Pina i estrenada ahir per la Banda de Música de Ferreries, és un compendi de ritmes, melodies i, sobretot, sensacions, difícils de descriure amb paraules, però capaços de ferir l'ànima de qui l'escolta sense possibilitat de deixar-lo indiferent.

Ferreries necessitava desconnectar, evadir-se de la crua realitat que li ha tocat viure i trobar algun refugi per al dolor i la incomprensió. Ahir, aquesta guarida fou la música. L'Ateneu Musical, ho explicà el seu president a l'inici del concert, dubtava si seguir amb els plans inicials o no, però empesos per l'Ajuntament i la família que dijous va patir la desgràcia en primera persona, la batuta es posà en moviment, i amb les primeres notes, la música esdevingué l'única protagonista de la nit. I sobretot, l'obra de Pina.

"L'Illa de la llum" dibuixa tres Menorques, o segurament moltes més. Comença rememorant la llegenda de Xoroi amb unes melodies que transporten a qui les escolta al món àrab de segles enrere. Un s'imagina danses del ventre, encantadors de serps, pirates, mercats d'espícies... Una percussió exquisita ens contava com Xoroi quedà abandonat a l'Illa i s'amagà a una cova, on descobrí l'amor d'una jove menorquina. Uns passatges certament preciosos relataven amb notes la història, la llegenda.

Després de Xoroi, arribà el segon moviment. En ell, la música s'enlaira, fins que les notes es col·loquen amunt, amunt, "Sobre els núvols". La bellesa d'aquest moviment és indiscutible. Diuen que Pina volia descriure les sensacions que li provocà un vol sobre l'Illa en avioneta, i pel que es va poder sentir ahir, quedà meravellat. Un pot intentar imaginar els sentiments que li despertava la nostra roqueta vista des del cel. La música d'aquest moviment desprèn grandiositat, admiració, senzillesa però a la vegada plenitud. Corrent el risc d'exagerar, és com si aquestes notes ens transmetessin la sensació que s'obté quan un veu quelcom que el deixa sense paraules, i simplement té la sensació que aquell moment, aquell tros de terra, és únic i irrepetible, i simplement el contempla gaudint el moment.

Algun passatge d'aquest segon moviment és d'aquells que un escoltaria a tot volum un dissabte a capvespre a casa, sense cap més preocupació que deixar-se anar, descansar i fruir sense complexes de la música. Certament, si Menorca des dels núvols sona així, haurien d'inventar uns avions que poguessin anar amb les finestres obertes, perquè perdre's aquestes melodies és imperdonable.

I si el segon moviment ja fou pràcticament sublim, el tercer aportà l'espectacularitat i la potència. A "Els Gegants", el compositor vol recrear la construcció dels monuments talaiòtics a mans d'aquestes criatures llegendàries. De fet, el passatge comença amb tocs misteriosos, com si els gegants poc a poc despertessin d'un llarg son i desfilessin cap al camp, on només els espera la pedra verge. De cop, la música agafa un ritme trepidant, potentíssim, i un s'imagina les immenses criatures mitològiques treballant la pedra, aixecant les taules i els talaiots al ritme d'un fuet, o d'uns timbals enèrgics. És un moviment grandiós, capaç de fer sentir a qui escolta la majestuositat de les pedres, dels monuments i d'aquestes construccions que encara desprenen un aire misteriós i solemne.

Com no podia ser d'altra manera, "Els Gegants" té un final apoteòsic, frenètic i brillant. Amb els metalls com a grans protagonistes, i amb un gran crescendo, els monuments talaiòtics queden conclosos, i la Menorca de Pina, magistralment descrita.

Aquest jove compositor té el do de saber crear atmosferes amb una gran facilitat. És capaç de passar dels tocs àrabs de Xoroi a la bellesa més rodona de "Sobre els núvols", i culminar l'obra amb una energia espectacular. I si a aquest do se li suma l'entrega de la Banda de Música de Ferreries,  que fa temps que ha perdut la porals reptes i de fet, els cerca per seguir progressant concert rere concert sota la batuta inconfusible de Josep Agustí Colom, el resultat és el d'ahir. El públic ho agraí amb una llarguíssima ovació, i tot i que teòricament en un dia d'estrena mundial no hi ha bis, l'entrega del públic obligà a repetir "Els Gegants".

La interpretació de "L'Illa de la Llum" fou el moment culminant del concert d'anit, però la Banda interpretà a la primera part tres peces més. La fantasia "Dolores Pedro", on l'autor recorda la seva mare. L'espectacular i èpica "La immortal", que narra la partida d'escacs més bella que s'ha jugat mai a la història. I la polka "Feuerfest", una obra curta i rodona, que serví per tancar la primera part del concert.

La segona, com ja s'ha explicat, és, senzillament, història. Avui es podrà escoltar al Teatre Principal de Maó, i diumenge a la Sala Multifuncional del Canal Salat, a Ciutadella.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.