Menorquins al món/entrevista a Xavier Gelabert Doran

"En general, Suècia és un país  que tracta molt bé els immigrants"

Després de viure a Estocolm, Atlanta, París i Londres, el menorquí s’ha tornat a instal·lar a la capital sueca, on treballa al departament de Recerca i Desenvolupament de l’empresa xinesa Huawei

|

Valorar:
Visto 22 veces
preload

Gelabert. L’alaiorenc viu a un barri anomenat Solna - X.G.

06-11-2015

Fill del doctor Miquel Gelabert, metge de capçalera d'Alaior des de fa més de 30 anys, i de la britànica Lea Doran, Xavier Gelabert Doran (Alaior, 1978) és el més gran de quatre germans. Avui, tots ells viuen a Catalunya, però el primogènit és el que més ha voltat pel món. Va començar a estudiar Enginyeria de Telecomunicacions a Barcelona, tot i que va dur a terme un programa de doble titulació al Royal Institute of Technology d'Estocolm. Després de dos anys i mig a la capital sueca, el menorquí va tornar a la Ciutat Comtal fins que li va arribar l'oportunitat de dur a terme una estada de cinc mesos al Georgia Institute of Technology (GATech), ubicat a Atlanta. Al gener de 2008, Gelabert es va instal·lar a València amb la seva parella, però les poques perspectives laborals el van empènyer fins a París. A la capital francesa va treballar a la divisió de Recerca i Desenvolupament de l'operador Orange durant un any. Seguidament, l'alaiorenc es va traslladar a Londres, tot i que la seva estada només es va perllongar durant quatre mesos.
Gelabert va decidir tornar a Estocolm, on a dia d'avui treballa per a la divisió de recerca de l'empresa xinesa Huawei.

Quan va arribar a Estocolm per primera vegada?
A finals de juliol de 2001, després d'un viatge de 3.000 quilòmetres en cotxe des de Barcelona amb un company que marxava d'Erasmus. Recordo passar pel pont d'Oresund que uneix Dinamarca amb Suècia i creuar paisatges amb molta vegetació, llacs i rius. Em va resultar tot molt idíl·lic, clar que era estiu. M'havien concedit una beca per seguir una doble titulació amb el Royal Institute of Technology d'Estocolm.

Li va agradar la ciutat?

Em va sobtar la integració de la ciutat amb l'aigua i la natura. S'ha de dir que Estocolm es troba situada sobre 14 illes dins d'un arxipèlag format per 24. 000 illes i illots. Per tant, l'aigua esdevé un element omnipresent amb nombrosos canals i ponts. Se la coneix com la "Venècia del Nord" (clar que també diuen el mateix d'Amsterdam, Bruixes i Sant Petersburg!) Em vaig trobar una ciutat molt neta, amb molts parcs i jardins, i amb una gent molt respectuosa i extremadament educada.

On es va allotjar durant aquella estada?
Els primers dies em vaig allotjar amb el meu company a un alberg fins que ens van donar les claus de la residència d'estudiants. La universitat ens va proporcionar allotjament a una zona residencial per a estudiants a prop de la universitat anomenada "Lappis" (una abreviatura bastant pràctica del seu nom original: Stora Lappkärrsberget). Es trobava situada al costat d'un parc natural rodejada zones boscoses i llacs, i a només quatre parades de metro del centre.

Feia molt de fred?

Com que vaig arribar a finals de juliol, l'adaptació al clima va ser gradual. A l'estiu tenen moltes hores de llum, arribant a tenir només tres hores de foscor. No teníem cortines a les finestres i al principi et desvetllaves constantment. Sí que recordo un canvi bastant brusc de temperatures cap al setembre. Tot i així, el pitjor no va ser la baixada dels termòmetres, sinó que el dia es va fer més i més curt. Això s'agreuja més amb el canvi horari a finals d'octubre, quan a les 16 hores ja és de nit.

Va aprendre suec?
En principi, la gran majoria de suecs xerren un anglès excepcional i, per tant, no tens problemes de comunicació si domines l'anglès. Tot i així, el programa d'estudis a la universitat oferia cursos de suec, que eren obligatoris per als estudiants de doble titulació com jo. Gramaticalment, el suec no és un idioma difícil, però la fonètica és més complexa que la del castellà o català. El suec conté nou vocals, les quals formen 17 fonemes diferents. Els articles van darrere del nom, al contrari que en les llengües llatines. Acostumar l'oïda a aquests sons és complicat, sobretot per a la gent de la Mediterrània. A més, no és gens fàcil practicar suec quan la majoria parla perfectament l'anglès i, fins i tot, els agrada practicar-lo. La programació de la televisió és íntegrament en versió original i atès que proliferen les sèries i pel·lícules americanes i britàniques, el nivell d'anglès és força elevat.

Durant quant de temps va viure a Estocolm?
Dos anys i mig. A Suècia em vaig especialitzar en comunicacions mòbils i xarxes sense fils. Mentre feia el projecte final de carrera va néixer la meva vocació: la recerca. Tot i que només érem estudiants de projecte, ens oferien implicar-nos en la vida del departament. Participàvem en seminaris, reunions i presentacions d'altres membres. Em va agradar l'esperit, quasi detectivesc, d'enfrontar-se a un problema i d'intentar resoldre'l.

Què va fer en tornar a Barcelona?

Una vegada constatada la manca d'ofertes de feina relacionades amb la meva carrera, vaig decidir fer un doctorat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), deixant de banda el "lucratiu" món empresarial i dedicant-me a la recerca que era, en el fons, el que m'agradava fer. Vaig tenir la sort d'obtenir una beca del Ministeri de Ciència i Innovació que em cobria les despeses de matrícules i cursos i també un petit salari per anar vivint gairebé sense ajudes dels pares. Durant el doctorat em vaig iniciar també en el món de la docència universitària, i vaig fer unes poques classes pràctiques.

Quines tasques portava a terme durant el doctorat?

Estudiava i identificava problemes que sorgeixen en les xarxes mòbils cel·lulars (la telefonia mòbil omnipresent avui en dia) i que afecten negativament a la qualitat de servei que perceben els usuaris. Un cop identificats aquests problemes es tractava d'aportar solucions per tal de millorar l'eficiència i les prestacions d'aquests sistemes. A la meva tesi em vaig centrar en la caracterització d'aquests sistemes utilitzant eines matemàtiques, en concret, amb models probabilístics. Com a part de la meva feina, escrivia articles que presentava a congressos internacionals i en reunions de projectes amb altres socis europeus. Açò em va permetre viatjar bastant presentant la feina que estava portant a terme. Durant aquest període vaig començar a festejar amb una al·lota de València, per tant, també viatjava alguns caps de setmana cap allà.

Però va tornar a marxar a l'estranger...

Sí. Durant el doctorat, el catedràtic del grup de recerca on estava va establir vincles de col·laboració amb un professor del Georgia Institute of Technology (GATech). Com que la meva beca em subvencionava estades de fins a sis mesos per any a qualsevol universitat o centre de recerca tant a fora com a dins de l'Estat Espanyol, em va suggerir que anés al GATech per continuar col·laborant amb el mateix professor.

A quina ciutat es troba el GATech?
A Atlanta. Allà vaig arribar a l'agost de 2008. És una ciutat típicament americana. Al "downtown", que equivaldria al centre de la ciutat, es troben totes les oficines i restaurants. Fora dels horaris d'oficina no hi trobaràs ja ningú i no és gaire recomanable passejar-se per allà. Als suburbis és on es concentren els habitatges. El campus del GATech es troba no gaire lluny del "downtown". Al costat hi queda l'herència d'haver hostejat uns Jocs Olímpics: un parc bastant gran on hi trobem el museu de Coca-Cola i un dels aquaris més grans del món en aquell moment. En general la ciutat em va semblar una mica inhòspita i poc apta per caminar, que és com m'agrada descobrir les ciutats. Atlanta és famosa principalment per la Coca-Cola, la CNN i per haver organitzat uns Jocs Olímpics. Fora d'això, des del meu punt de vista, no presenta cap atractiu, llevat d'algun parc o alguna exposició o excursió alss afores.

Què li va semblar l'estil de vida americà?
Em va sobtar molt la qualitat de vida al campus universitari, que constituïa gairebé una ciutat per si sola. El campus de GATech té un sistema de transport públic amb autobús propi, policia pròpia i grans instal·lacions esportives. Em feia gràcia passejar per davant de les fraternitats que només coneixia per referències de pel·lícules. D'una altra banda, vaig constatar altres aspectes de la vida als Estats Units com, per exemple, la dependència total de l'automòbil i com el transport públic esdevé un mitjà de transport utilitzat només per les classes més baixes. La ciutat d'Atlanta té una extensió molt gran i no està feta per anar caminant als llocs. Fins i tot es recomana que no ho facis per temes de seguretat. Era curiós, però la primera pregunta que et feien respecte a on vivies no era si era un lloc agradable sinó si era segur. En qüestions d'alimentació els tòpics es compleixen: porcions desproporcionades i preu elevat de productes sans. El consumisme massiu i la vida als centres comercials també em van sobtar bastant.

Quan va tornar a Espanya?
El desembre de 2008. Aquest cop em vaig instal·lar a València amb la meva parella, ja que la beca de doctorat em permetia també fer estades en centres de recerca nacionals. Vaig escollir l'iTEAM, un centre de recerca vinculat a la Universitat Politècnica de València (UPV). Em van oferir un contracte temporal com a tècnic de recerca i, després de dos anys allà, la manca de perspectives laborals estables em va fer plantejar un canvi d'aires. Vaig fer diverses entrevistes per a centres de recerca europeus, i em vaig decantar per fer un "postdoc" a Orange-Labs, la divisió de Recerca i Desenvolupament de l'operador Orange a París. Fer el salt cap a l'empresa privada em motivava bastant per veure com es feia la recerca en aquest àmbit. Potser això últim va ser el que em va empènyer a marxar de nou.

Llavors la seva propera parada va ser París...

Sí. Curiosament, quan vaig demanar la plaça per fer la doble titulació, vaig posar com a primera opció Paris i, com a segona, Estocolm. Per tenir més opcions, vaig fer un parell de cursos de francès. Finalment vaig marxar a Suècia i el meu coneixement de francès va quedar al calaix. Passats gairebé deu anys, recordava algunes coses i quan em vaig apuntar a l'acadèmia de francès em van posar en un nivell superior al dels principiants!

Va trobar allotjament amb facilitat?
Vaig tenir la gran sort de comptar amb un cosí francès que em va donar allotjament durant les primeres setmanes. Trobar casa a Paris va ser tota una odissea. Hi ha tanta demanda que quan vas a visitar un pis sembla més aviat un càsting. Finalment em vaig instal·lar al districte 14, no gaire lluny de la torre Montparnasse.

Quina feina portava a terme a Orange-Labs?
Em va sorprendre descobrir que la feina que feia a Orange era gairebé la mateixa que feia des de sis anys enrere quan vaig començar el doctorat. Em van donar molta llibertat per escollir el camí a seguir i resoldre els problemes plantejats. És curiós que quan fas recerca a la universitat o quan estàs fent el doctorat, per a la gent que ho desconeix, estàs estudiant. Per contra, quan fas el mateix a una empresa privada, estàs treballant. Crec que aquest és un dels grans estigmes que tenen els investigadors avui en dia a Espanya.

Es va trobar a gust a la capital francesa?

Paris és una ciutat relativament cara, tot i que s'ha de dir que els sous són més elevats que a Espanya. A més, és bastant difícil establir amistats amb la gent local. Els parisencs no són, en general, coneguts per la seva cordialitat. D'altra banda, Paris té una oferta cultural molt àmplia i sempre hi ha coses per veure o fer. Tot i així, una vegada superat el tràmit de trobar allotjament, la meva vida girava al voltant de la feina principalment. Potser amb la il·lusió que se m'oferís una posició permanent al final del "post-doc".

No va ser així?
No. Un parell de mesos abans d'acabar la meva estada a Paris, em van notificar que m'havien concedit una beca de la Generalitat de Catalunya. Es tractava d'una beca de tres anys on els dos primers els passava en algun centre de l'estranger i el tercer estava "obligat" a tornar a un centre català. Com a centre estranger vaig triar el King's College London (KCL) a Londres.

Va tornar a fer les maletes?
Sí. Al febrer de 2012 vaig marxar a Londres. Com que la meva mare és anglesa, tenc familiars que viuen als suburbis de Londres. Em vaig instal·lar de manera provisional a Brentwood, on viuen els meus tiets. Al King's College London em van fer lloc a un despatx de la universitat i vaig començar a treballar pel meu compte. Ràpidament em vaig adonar que les retribucions de la beca eren insuficients pel nivell de vida de la ciutat, que és caríssima. Les perspectives de tornar a Catalunya tampoc eren molt optimistes degut a la crisi i tenint en compte les retallades criminals en l'àmbit de l'educació i la recerca. Així doncs, em vaig posar a buscar altres alternatives. Vaig estar fent entrevistes a Itàlia, Alemanya i Suècia. Finalment, vaig decidir tornar al lloc on va néixer la meva vocació investigadora: Estocolm.

Va renunciar a la beca?
Sí. Com ja he dit, Londres és una ciutat cara, sobretot si hi vas amb una beca espanyola. D'altra banda, un cop finalitzada la beca, ningú m'assegurava una plaça estable. M'ho vaig repensar i quan em van oferir una feina a Huawei, una empresa xinesa, líder mundial en infraestructures i equips de telecomunicació, vaig renunciar a la beca i vaig retornar part de les percepcions rebudes.

I de nou cap a Suècia?
Sí. Suècia és un país que atrau una gran quantitat d'empreses del sector de les tecnologies de la informació i que aposta fortament per la innovació i la recerca. A més, com que ja coneixia la ciutat i també conservava algunes amistats, no em va resultar gens difícil acceptar l'oferta. En relació amb l'idioma, recordava algunes coses i m'he posat una mica al dia pel meu compte. Tot i així, ara començaré a anar a classes per aprendre l'idioma d'una manera més seriosa.

Ha notat un canvi entre l'Estocolm de fa vuit anys i l'actual?
He notat que encara tenen molts dels costums que vaig descobrir temps enrere i el sistema segueix estant sobreregulat. També segueixen gaudint de molt bones prestacions socials, com per exemple, l'educació universitària gratuïta i les baixes per maternitat de 18 mesos. No obstant això, els suecs viuen de manera bastant modesta, sense ostentació i despeses innecessàries. Em sorprèn veure de vegades vagons de metro bastant antics, més antics dels que trobaríem a Espanya. En general fan un ús molt racional dels recursos de què disposen.

Quin tipus de feina porta a terme a Huawei?
Treballo en el departament de Recerca i Desenvolupament. Som un equip de deu persones i la meva tasca consisteix a realitzar estudis de viabilitat de desplegaments de xarxes cel·lulars a gran escala. Treballo amb models matemàtics i també amb el desenvolupament de simuladors per avaluar les prestacions del sistema en relació amb la capacitat i també en relació amb la mobilitat, garantint que un usuari mòbil no perdi la connectivitat.

Es nota la crisi allà?
Evidentment. Es tracta d'una crisi global i atès que Suècia basa la seva economia, en gran mesura, en les exportacions, si la gent no compra a fora doncs la cosa no funciona. Per sort, aquí no hi ha hagut el problema de la bombolla immobiliària i el comportament vergonyós de les institucions bancàries. A més, el fet de tenir moneda pròpia fa que tinguin un cert marge de maniobra addicional respecte a l'euro.

On s'allotja actualment?
Recentment m'he mudat a un barri que es diu Solna. És una zona residencial, molt tranquil·la i amb un gran centre comercial al costat. També és a prop de l'estadi de Råsunda, on juga l'AIK Estocolm. El barri es troba a mig camí entre el centre d'Estocolm i la zona on treballo, Kista, ubicada als afores de la ciutat i coneguda també com la "Silicon Valley d'Escandinàvia" atesa l'alta concentració d'empreses del sector de les tecnologies de la informació. D'aquí han sortit empreses com Ericsson, Skype o Spotify. Tot i així, s'ha de dir que llogar un habitatge és bastant problemàtic, sobretot si ets estranger.

Què vol dir?

La situació de l'habitatge a Estocolm és bastant especial. L'estat regula fortament la venda i lloguer amb l'objectiu d'evitar l'especulació. En general, la majoria dels suecs opten pel lloguer de primera mà (un 70 per cent). Aquests s'assignen per estricte ordre de prioritat en unes llistes on t'has de registrar. S'estima que el 8 per cent de la població de Suècia es troba en llista d'espera per trobar un apartament nou, i el temps mig d'espera és d'uns 10 anys. Per tant, la gent local té més possibilitats d'aconseguir les millors localitzacions i lloguers. En aquest sentit, els estrangers han d'esperar molt més per aconseguir allotjament.

Quines alternatives tenen?

Llogar a algú amb contracte de primera mà o llogar a qualque propietari particular. En el primer cas, s'estipulen per llei períodes màxims de lloguer d'entre sis mesos per any. En el segon cas, els lloguers solen ser inferiors a 12 mesos, ja que passat l'any, l'inquilí adquireix molts drets sobre l'habitatge. D'una altra banda, a Suècia no es pot comprar un habitatge si no tens intenció de viure-hi i comprar un apartament com a inversió no està permès. A part, per temes de proteccionisme mediambiental, hi ha una restricció sobre quants habitatges es poden construir a l'any. Tot això fa que la qüestió de l'habitatge sigui molt peculiar, sobretot per als immigrants, que opten majoritàriament per comparar al cap de poc temps. En general, Suècia és un país que tracta molt bé l'immigrant, tot i que últimament hi ha hagut brots de violència de l'extrema dreta.

Com definiria els suecs?
Són gent molt educada. Solen ser reservats, però poden ser molt cordials un cop els vas coneixent. Evidentment no tenen aquesta efusivitat mediterrània, però sí que són gent curiosa i solen viatjar molt. També tenen un sentit molt elevat de l'honestedat i el deure per sobre dels interessos personals. Aquí és més freqüent veure com polítics presenten la seva dimissió per qüestions nímies comparativament amb el que tenim a casa.
S'escandalitzen bastant amb comportaments que nosaltres simplement anomenem "picaresca" i que per ells constitueixen un frau. En aquest sentit, no tenen cap inconvenient a denunciar comportaments que no troben acceptables i que, en general, perjudiquen el conjunt de la societat. A més, tot i gaudir de moltes prestacions i ajuts socials, no en solen fer un ús irracional.

Hi ha qualque costum que encara avui el sorprengui?
El dia de Nadal tenen per costum mirar per la televisió el "Pato Donald", és gairebé tan important com qualsevol altra celebració d'aquest dia! També em sobta el fet que segueixen consumint el "snus", un tabac que es presenta en unes bossetes i que es situa entre el llavi superior i la geniva, desprenent nicotina. Un altre aspecte curiós és que l'estat controla la venda d'alcohol de graduació de més de 3,5 graus, i només pots comprar-ne en establiments anomenats "system Bolaget" (traduït com "l'empresa del sistema"). Un altre costum molt arrelat és el de treure's les sabates quan entres a casa d'algú. En certa manera, atès el clima plujós i de neu a l'hivern, és normal. No és estrany tampoc que la gent arribi al seu lloc de feina i es tregui les sabates per posar-se unes sabatilles per passejar-se per l'oficina. Quant a la gastronomia, abunda el peix, com l'arengada i el salmó, i també les pilotes. Les pastes i galetes amb canyella (el famós "Kanelbulle") també són molt típics, i la rebosteria en general és variada i molt saborosa.

Quant temps té previst quedar-se a Estocolm?
En principi no tinc intenció de moure'm fins d'aquí uns quants d'anys, sobretot en vista de com està el panorama de la recerca a Espanya. Però mai se sap. Estocolm em dona l'oportunitat de treballar en el que més m'agrada, i sobretot amb unes condicions laborals dignes. Per contra, trobo a faltar la gent estimada i un clima més benigne. Per això, visito Menorca sempre que puc, encara que ara és un poc més difícil degut a la manca de connexions amb la península i a uns horaris poc encertats. Com a mínim per Nadal i per Sant Llorenç, intento ser a l'Illa.

Li agradaria tornar a Menorca en un futur?
M'agradaria molt però ho veig complicat de moment. Tot i això, crec que en un futur el tele-treball serà més habitual i potser em permetrà passar temporades més llargues a Menorca.
 
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.