"La nostra llengua s’ha de defensar"

La filòloga Joana Moll Capó vol contribuir amb la conferència de Sant Antoni a Ciutadella a divulgar el paper de mossèn Salord i Farnés en favor del català davant un moment de retrocés en el reconeixement lingüístic

| Ciutadella |

Valorar:
Visto 3 veces
preload

Ponent. Joana Moll Capó (Ciutadella, 1950) es llicencià quan tenia 40 anys i és experta en Salord i Farnés - Gemma Andreu

06-11-2015

És la persona convidada per l’equip de govern de Ciutadella per donar la conferència de Sant Antoni. L’acte serà el dia 16, a les 19 hores, al Saló Gòtic. Joana Moll Capó (Ciutadella, 1950) dissertarà sobre el tema “Josep Salord i Farnés: intel·lectual i sacerdot, una vida coherent”. La ponent és llicenciada en Filologia Catalana i professora de l’IES Josep Maria Quadrado. Entre 1985 i 2003 va fer feina a l’Ajuntament com a secretària de l’Àrea d’Educació i en el Departament d’Hisenda. Quan el fill i la filla ja eren majors, aprofità que disposava dels capvespres lliures per a matricular-se a la UIB i estudiar el que li agradava: Filologia Catalana. Estudià des de Ciutadella, gràcies a l’ajuda d’Ester Allès, actual assessora lingüística municipal, que li passava els apunts i era l’enllaç amb les classes. Joana Moll es llicencià als 40 anys i afirma que tenir contacte amb la universitat en aquella edat “va ser un experiència molt enriquidora i satisfactòria”.

Després de llicenciar-se, dedicà un any a investigar sobre la figura i l’obra de mossèn Josep Salord i Farnés (1911-1970), del qual n’és possiblement la major coneixedora.

Per què escollí a Salord i Farnés per a investigar?
En acabar la llicenciatura vaig voler continuar estudiant. Un company de feina, Damià Coll Triay, a qui consider una persona amb molta cultura, em proposà la figura de mossèn Salord i Farnés perquè és un intel·lectual bastant desconegut. Em va agradar la idea i vaig decidir aprofundir en el personatge i la seva obra. Vaig iniciar l’investigació, fent entrevistes a persones que l’havien conegut i repassant els seus epistolaris, documents i la seva biblioteca, dipositada a l’Arxiu Històric Municipal. Per exemple, vaig entrevistar persones com Jaume Mascaró o Guillem Camps, que van ser alumnes seus.

La conferència de Sant Antoni serà la primera ocasió que surt a la llum el seu estudi?
Exacte. És un repte. Em va convidar personalment la regidora de Cultura, Auxiliadora Pons. Tot d’una vaig dir que no, perquè m’horroritzava haver-me de posar davant el públic. Però ho vaig reflexionar, i ara que tenc la decisió presa i la tenc madurada estic molt contenta pels dos: per mi i pel mossèn, com jo l’anomèn, perquè serà una manera de fer-li justícia.

Però, té pensat publicar algun dia el seu treball?
Si puc, sí.

Ara les coses estan malament per la cultura…
Per açò dic si puc. Hauria de ser una institució com l’IME, que ja em va publicar l’epistolari del mossèn amb Borja Moll.

Com a Fill Il·lustre de Ciutadella, com pot ser tan poc conegut Josep Salord i Farnés?
Un matís: és Fill Predilecte de la ciutat. Va ser nomenat a proposta de Jordi Baulies Cortal, exsecretari municipal, com a manera d’honrar-lo. Sí, és una figura molt desconeguda, hi ha poca cosa publicada sobre Josep Salord i Farnés. Només és conegut per un nucli molt reduït de persones, aquelles que han aprofundit dins l’àmbit cultural i històric.

L’any passat es cumplí el centenari del seu naixement, quina és la transcendència del personatge?
En els anys 50 i 60 va defensar com ningú la nostra llengua, però ho va fer sense manifestar rebel·lia. Tenia ben clar que la llengua pròpia era l’herència de la conquesta de Menorca pel rei Alfons III. Bàsicament, el mossèn va ser historiador, sempre relacionat amb el nostre àmbit. La llengua també en formava part. No té una obra molt extensa, però el que ens ha llegat és molt valuós.

Alguna curiositat de la seva obra?
Una cosa va deixar clara: que el “Llibre Vermell” tenia un error. En el Pariatge, fet després de la conquesta, els documents posaven que l’autoria era de Jaume III, mentre que Salord i Farnés descobrí que era de Jaume II. Per aconseguir demostrar açò, va fer un munt d’indagacions amb Francesc de Borja Moll i Josep Mascaró Pasarius, els seus amics. Aquesta informació l’he descoberta a partir dels epistolaris. Es coneixia, però m’ha aparegut l’evidència a través de les seves cartes. Tot i residir a l’Illa, va tenir amics que eren intel·lectuals de primera que el van posar en contacte amb altres figures clau de la cultura. He descobert, també, curiositats com la veneració que sentia Mascaró Pasarius pel mossèn.

Com contribuí en la promoció de la cultura pròpia?
Quan tenia 23 anys, va impulsar el “Full Menorquí” dins el setmanari “El Iris”. El va dirigir i tot el que es va publicar estava relacionat amb la nostra illa. Va ser una plataforma de difusió important de la cultura menorquina. També, a partir de les evidències que he trobat, va tenir una projecció cultural important per la gent amb la qual es va relacionar. Per les seves actuacions semblava que era conservador, però mai es va manifestar políticament. No he trobat cap evidència. El que tenia clar és que la llengua vernacla era el menorquí, no el castellà.

Quin missatge vol transmetre amb la seva ponència?
La rellevància que va tenir el mossèn en un moment que la cultura catalana estava silenciada i que la majoria desconeix.

Per què descriu la seva trajectòria com a “vida coherent”?
Perquè ho va ser en tots els sentits. Sempre es va centrar en la cultura autòctona, en la història de Menorca, en la defensa aferrissada de la llengua i del català com a propi de Menorca. La problemàtica que sorgí en els anys 60 sobre la llengua a la litúrgia li va fer treure el nervi per defensar la seva llengua.

Comparteix aquesta defensa de la llengua?
Sí, és la nostra llengua i s’ha de defensar.

Avui migdia, Acció Cultural de Menorca organitza la lectura d’un manifest en contra de la política lingüística del Govern. La gent s’ha de mobilitzar?
Sí. Les institucions i administracions han de vetllar per la llengua, sinó està en perill de desaparèixer. Si no es reconeix en un àmbit formal, la llengua no té possibilitats de sobreviure.

Quin és el significat de Sant Antoni per a vostè?
Pens que és una festa nostra, del poble de Menorca, perquè precisament és el dia en què va succeir el fet històric de l’arribada de la cultura d’ascendència catalana.

I, hem de ser reivindicatius els menorquins en la Diada?
Pens que sí, demanant que es mantengui l’ús formal de la llengua, perquè l’ús popular ja hi és.

Com veu la salut de la llengua?
Fins ara l’havia vista bastant bé, ara no ho sé. Veig un moment d’incertesa, haurem de veure que succeeix.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.