L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) editarà la tesi doctoral de Lluís Casasnovas

"La toponimia menorquina" arreplega més de 2.000 fitxes

El filòleg Xavier Gomila destaca que és el primer estudi d'aquesta matèria realitzat amb rigor filològic

Valorar:
Visto 17 veces
preload

Casasnovas. Va aconseguir el doctorat amb qualificació d?Excel·lent

06-11-2015

Toni Seguí    Maó
La tesi doctoral inèdita de Lluís Casasnovas sobre "La toponimia menorquina", que l'autor va llegir davant el tribunal de la Universitat Central de Madrid el 12 de desembre de 1952, és el primer i pràcticament l'únic estudi toponímic de l'Illa realitzat amb rigor filològic, segons assegura el professor Xavier Gomila. Aquest filòleg i membre de l'IME realitza actualment la revisió toponímica i d'edició de la tesis doctoral inèdita, que ha estat traduïda al català pel filòleg David Pelegrí, i que serà publicada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Xavier Gomila subratlla la importància de l'obra inèdita del doctor Casasnovas perquè representa el darrer encaix de la cadena amb els grans lingüistes de principis del segle XX, com són Mn. Antoni Griera, que li va suggerir el tema del seu treball de curs de l'assignatura "Gramàtica Històrica Catalana" el 1948; Antoni Maria Badia i Margarit, director de la tesi doctoral a la Universitat de Barcelona que li va proposar el títol de "La toponímia menorquina"; Francesc de Borja Moll, que li va donar consells i orientacions; i Joan Coromines. El treball de Casasnovas és -segons recorda Gomila- contemporani a la recerca efectuada per Josep Mascaró Passarius entre 1946 i 1951, tot i que la metodologia emprada va ser diferent.

Mentre treballava a l'ensenyament a Barcelona, Lluís Casasnovas cursava les assignatures monogràfiques del doctorat i alternava les consultes prèvies de documentació bibliogràfica amb la recollida de topònims a les vacances, segons recordava en una ponència presentada en el XXVIII Col·loqui de la Societat d'Onomàstica, celebrat a l'Illa. Casasnovas va consultar els treballs de Jaume Ferrer Aledo, els germans Joan  i Antoni Ramis i Ramis, Francesc Camps i Mercadal, Gabriel Llabrés i Quintana, Josep Balari i Jovany,  Mn. Antoni Maria Alcover i Joan Coromines, entre molts altres. Per altra banda, va dur a terme enquestes a persones grans, preferentment pagesos i pescadors, que feia als ajuntaments i alguna rectoria, a més de consultar l'atles geomètric de Maó i Ciutadella, aixecat el 1861 per l'enginyer Miquel Sorà. Cap a finals de 1950 va donar per acabada la seva investigació, amb la realització de més de 2.000 fitxes, cada una d'elles encapçalada amb el topònim de referència, ortografiat segons les normes de l'IEC.

El tribunal que va jutjar la tesis doctoral estava format pels catedràtics Pascual Galindo, Dámaso Alonso, Rafael de Balbín, Antoni M. Badia i Margarit i Manuel de Terán. La qualificació va ser d'Excel·lent i, a posteriori, amb el Premi Extraordinari de Doctorat.

La tesi doctoral conté en la seva versió original 588 pàgines mecanografiades a una cara, més l'apèndix format per 43 fotografies i 10 mapes de l'origen etimològic dels topònims, la utilització de 'Son' que es concentra a la part de Ciutadella i dels compostos amb 'Bini' que proliferen a la banda de Sant Lluís i Sant Climent. El treball està estructurat en tres parts: l'estudi etimològic dels topònims (elements preromans, llatí-romànics, aràbics i d'orígens obscurs); el diccionari etimològic que recull un corpus de 2.000 topònims, amb la seva transcripció fonètica; i, finalment, un índex alfabètic.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.