María Mir, 100 anys de fortalesa

Nascuda a Maó el 26 de gener de 1909, va exercir la carrera de Magisteri

Valorar:
Visto 66 veces
preload

Centenària. María Mir, acompanyada dels seus familiars, va rebre la visita del batle Vicenç Tur

06-11-2015

toni seguí    Maó
María Mir Seguí va néixer a Maó el 26 de gener de 1909, a la casa familiar situada en el carreró del Pont des Castell, abans de la reforma urbanística que va configurar el nou traçat de l'actual plaça de la Conquesta. Filla de Juan Mir Saura i Emilia Seguí Carreras, va tenir altres dos germans: Jaime, professor de matemàtiques, i Marcelino, que va exercir la professió d'oculista.

Durant la seva joventut va estudiar el batxillerat a l'Institut de Maó i, després, la carrera de Magisteri, en una època en la que no era gens habitual que la dona continués la seva preparació acadèmica més enllà de l'ensenyança bàsica. María no va tenir problemes per arribar a ser mestra, gràcies a la seva capacitat intel·lectual i, sobre tot, empesa per la ferma voluntat del seu pare, cap de Tabacalera i nebot del metge Rafael Saura Eymar, Fill Il·lustre de Menorca. Posteriorment, la família es va traslladar a la casa senyorial del carrer Roig, a Maó, segons ha comentat al "Menorca" la filla de la nova centenària, Maruja Cerezo.

Casament
Durant la II República espanyola, als 22 anys, va casar-se amb Jesús Cerezo Giménez, que fou catedràtic de Química Orgànica, establint la seva residència a Madrid. La parella va tenir dos fills, José i Juan, i posteriorment quan Maria estava embarassada i havia de tenir la filla petita, Maruja, va traslladar-se a la casa paterna de Maó, mentre que el seu marit va quedar per assistir a la Universidad de Verano de Santander. La separació física del matrimoni va coincidir amb l'esclat de la Guerra Civil de 1936, per la qual cosa Maria va quedar a l'Illa amb els tres fills, després del naixement de Maruja el 29 de juny de 1936, en un moment de gran conflictivitat política i social. Durant els tres anys de la Guerra va exercir per primera vegada la seva professió de docent, després d'haver aconseguit la plaça de mestra a l'escola de Ferreries, etapa de la seva vida personal i professional que recorda amb gran estima.

Retorn a menorca
Acabada la Guerra Civil, el seu marit va retrobar-se amb ella i els tres fills a l'Illa per regressar de nou tots junts a Madrid. La fatalitat va voler que la reagrupació familiar tingués malauradament  una breu durada, perquè el seu marit va morir atropellat per un cotxe als 47 anys. Va ser així, que el 1945 Maria i els seus tres fills van tornar a Menorca, on ella es va reincorporar a la docència com a mestra encarregada de la preparatòria dels alumnes per al seu ingrés a l'Institut de Maó, per acabar jubilant-se per motius de salut uns mesos abans de l'edat reglamentària. A més de ser una mare que ha lluitat per dur endavant els seus tres fills en unes condicions personals adverses, també s'ha convertit en àvia de vuit néts i besàvia de cinc besnéts.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.