El llangardaix dóna la benvinguda a Alaior

Tomeu Sánchez i Lluís Castelló són els autors del conjunt escultòric monumental "On hi ha pèl..."

Valorar:
Visto 10 veces
preload

Guanyadors. Tomeu Sánchez i Lluís Castelló són els autors de l?escultura monumental ?On hi ha pèl...?

06-11-2015

Ll. Pons     Maó
Tomeu Sánchez i Lluís Castelló són els autors d'"On hi ha pèl..." que ha resultat guanyadora del concurs de creació d'una escultura monumental per Alaior. Fins ahir es desconeixia encara el nom dels autors de les escultures presentades en aquest concurs per tal de no influir en la votació popular que és la que finalment ha decantat l'obra de Sánchez i Castelló com a guanyadora. També es va donar a conèixer el veredicte del jurat que havia dotat de més puntuació a "Vacaordaix", de Juan Antonio Lavalle, argentí resident a Madrid, i en segon lloc "On hi ha pèl..." que el vot popular ha erigit finalment com a obra guanyadora. "La lluna i la vaca", de Nuria Roman, havia estat elegida pel jurat com a tercera obra i el vot popular l'ha situada com a segona. Per tant el pes dels 377 vots dels alaiorencs i alaiorenques han decantat la balança finalment i el poble d'Alaior tindrà l'escultura que vol.

Els autors d'"On hi ha pèl..." van explicar la seva obra. Tomeu Sánchez, delineant de professió i pintor, va dir que des d'un principi es van decantar pel tema del llangardaix. Des de petit, va contar, que escoltava la cançó popular "Es llangardaix d'Alaior" cantada pel grup Traginada. També va explicar que s'havien inspirat en l'alegria per la festa que caracteritza els alaiorencs per crear una escena en part còmica especialment en les dues figures "quixotesques", la de Pere s'oficial i Tofolet Mascaró, que està pujat a les espatlles del primer per tal d'emprendre l'embranzida necessària per atacar el drac.

Lluís Castelló, arquitecte i també pintor, va donar a conèixer la part constructiva i tècnica del monument així com va definir l'estil del mateix des de l'estètica contemporània amb un cert punt d'abstracció. L'escultura s'adapta a la forma circular de la rotonda i a la seva funció ja que no intercedeix en la visualització del trànsit i a més el discurs narratiu de l'obra s'entén amb la volta que s'ha de donar a l'espai de circulació per tal de fer tot el recorregut del monument. El llangardaix i les dues figures presenten imatges diferents segons la perspectiva, sortint d'Alaior els dos personatges, d'un total de tres metres d'alçada, es poden contemplar perfectament davant la boca oberta del cap de dragó, que arriba fins els quatre metres i el cos del llangardaix s'estén en forma d'espiral fins a 40 metres adaptant-se a la forma de la rotonda. Els autors han proposat que el terra de la rotonda es sembri de camamil·la i romaní, espècies autòctones ben adaptades al clima i a l'entorn.

L'escultura serà realitzada durant aquest any. La seva execució no es preveu gaire complexa i al consistori li agradaria inaugurar-la per les festes de Sant Llorenç. 

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.