Gent de casa

"Poden passar pel Camí Reial unes 30 persones en un matí"

Joan Barber Arguimbau. Responsable de la recuperació del Camí Reial

Valorar:
Visto 3 veces
preload

06-11-2015

M.P.F.    Ferreries

Com sorgeix la idea de la recuperació del Camí Reial?
Des del 92 fèiem activitats de recuperació. La primera va ser la del talaiot de Binicalsitx. També ens vam atrevir amb la recuperació del Pas de'n Revull que ara hem pogut enllaçar amb la del Camí Reial, sempre amb la doble intenció de mantenir l'entorn i servir de pedagogia entre els joves. La idea va ser de l'amo Joan de s'Aranjassa. Ens deia que havíem de recuperar el camí vell des barranc d'Algendar. Juntament amb en Toni Serra van començar a investigar la zona i vam descobrir que allò que es deia camí vell era part del Camí Reial. Aquest era un dels camins més antics que creuava des de Ciutadella fins a Maó. A causa d'això vam creure que era molt bona idea i ens vam posar a fer gestions.

I com us vareu organitzar?
Vam començar la neteja l'any 1998. No érem prou voluntaris, per això ho vam obrir a les entitats del poble. Tant l'Ajuntament com el Consell ens van ajudar amb la vessant econòmica i nosaltres hi vam posar la mà d'obra.

Quin tipus de treballs s'hi van dur a terme?
Era un camí intransitable. Feia 40 anys que no s'emprava. Primer vam esporgar els arbres, vam fer net abatzers i aritges i vam treure les pedres que obstaculitzaven el trànsit. També vam aixecar enderrossalls i vam recuperar la paret seca de tot el camí. A més, vam recuperar els topònims del camí, fins a 19 i que hem anat indicant per tal que la gent ho conegui. Hem recuperat la part del camí de Ferreries que enllaça amb Ciutadella i que passa dins el barranc.

Alguna curiositat a destacar?
La nostra gran sorpresa va ser que ens vam trobar amb la pedra que sustentava la creu de Son Gornés. Es va restaurar i descobrírem que datava de l'any 1865. Es contava que aquesta creu hi era en record d'una desgràcia i a partir d'aquest descobriment vam indagar fins trobar un parte de defunció d'un jove, un missatge de Son Gornés que treballava i li esdevingué una turmenta. Eren tres que es van protegir davall un pont de bens i només un va morir amb un llampec. El parte diu que va morir "por el ácido sulfúrico de un rayo". La gran alegria ha estat treure a la llum una història llegendària que realment va existir.

I ara hi deu haver la feina de manteniment...
Sí per això encara hi estem ben vinculats. Són 3,5 quilòmetres i som sis entitats que, amb una vintena de membres cadascuna, ens encarreguem de 500 metres, excepte l'Ajuntament que en té més.

El visita molta gent?
Moltíssima. El vam obrir l'any 2002 i en el matí d'un diumenge pots arribar a veure passar unes 30 persones. 

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.