Salvador Giménez Valls va tancar els parlaments del sopar de Sant Antoni

"Anunciar i comunicar és la principal coincidència entre el Diari i l'Església"

L'administrador apostòlic va remarcar la importància de la pluralitat en la societat a través de la qual qualsevol persona té dret a expressar les seves conviccions amb respecte i amb llibertat

Valorar:
Visto una vez
preload

Discurs. L?Administrador va tenir paraules d?agraïment per al bisbe Piris

06-11-2015

Redacció    Maó
Després d'una pluja de premis i guardons i seguint amb la tradició que acompanya any rere any el sopar del "Menorca", l'administrador apostòlic, Salvador Giménez Valls, va tancar l'encontre de Sant Antoni amb unes paraules que pretenien demostrar la proximitat entre la filosofia eclesiàstica i la periodística i que va explicar d'aquesta manera.

Bona nit, estimats amics.

Disculpeu el meu atreviment dient-vos amics i apel·lant a la vostra amistat sense conèixer-vos personalment. Però em sento molt proper a tots els qui heu vingut responent a la crida de l'Editorial Menorca en aquest sopar festiu en el qual es vol reconèixer i agrair la tasca i la vida d'unes persones o d'unes institucions. Només porto quatre mesos com a administrador apostòlic de la Diòcesi però els sacerdots m'ajuden amb molta generositat i celeritat a conèixer les comunitats cristianes de les quals em sento responsable davant de Déu i davant de l'Església. També les pàgines del Diari Menorca i els programes de la Televisió Menorquina m'han apropat al coneixement de la societat de l'illa, aquí representada. L'amabilitat de tots m'estimula aprofundir en les relacions fraternes. Tots coneixeu que l'esmentat càrrec porta com un afegit, molt honrós d'altra banda, la responsabilitat del Diari, que aquesta nit ens acull.

Aquesta és la raó per la qual em correspon adreçar-vos aquestes paraules.
Salutacions a tots.

Moltes gràcies, digníssimes autoritats que ens acompanyeu, Accionistes i Consell d'Administració.

Director, redactors i treballadors d'aquest grup d'empreses que durant tants anys ha deixat un servei inestimable a la societat menorquina.

Gràcies als qui fan possible l'organització i realització d'aquest encontre tan entranyable.

Agraïment i, sobretot, felicitació a tots els premiats en l'edició d'aquest any: persones i grups. Cada un d'ells ha estat guardonat en les diferents modalitats reconeixent públicament el seu esforç i amb la secreta intenció que continuïn sent uns models de treball i de vida, de superació per a tots nosaltres. Prec a Déu que els més joves de la nostra societat s'emmirallin en ells per créixer en els valors pels quals aquesta nit han estat premiats.

Felicito i agraeixo també el Jurat encarregat de discernir entre tantes propostes presentades. És una tasca molt difícil que té les seves gratificacions, entre altres fer públic per a tots els noms de persones i grups admirables.

Per situar-me en aquest acte, sent un novici en aquestes circumstàncies, he llegit les últimes intervencions que Mons. Piris Frígola, el Bisbe anterior, va tenir en els anys passats. Ell és un gran coneixedor dels mitjans de comunicació social, va ser molt amant de les vostres tradicions i de la vostra tasca cultural, va ser un bon pastor de la nostra diòcesi, segons els testimonis que ens han arribat... I un gran amic meu, a qui des d'aquí faig arribar avui el meu agraïment, reconeixent tot l'esforç que va fer durant els vuit anys de la seva presència a la Diòcesi. Una idea bàsica hi havia en aquestes intervencions: explicar i recordar el concepte d'humanisme cristià. Afegia altres idees col·laterals, desenvolupant les finalitats que han de regir un mitjà de comunicació catòlic.

Aquest any m'agradaria fer ressaltar un matís relacionat amb la nostra celebració i amb alguns esdeveniments viscuts per nosaltres en aquests últims mesos. Amb seguretat hi ha molts altres problemes socials, econòmics o culturals que reclamarien la nostra atenció. He seleccionat un d'ells que, segons la meva opinió, ens afecta a qui compartim aquest encontre.

El genuí del Diari, la seva finalitat fonamental, com és, comunicar, formar i informar, anunciar i transmetre coincideix amb una de les finalitats fonamentals de l'Església respecte a la persona de Jesucrist: donar-lo a conèixer a tot els homes de tots els temps. Com deia sant Pau: a temps i a deshora, oportunament i inoportunament, sense cansar-se mai en l'empeny de comunicar que Jesucrist és el centre de la Història i el fonament de la vida dels homes. Aquesta és la missió de l'Església: comunicar a tots els éssers humans el missatge de salvació regalat per Déu. Molts documents escrits ens parlen d'aquesta missió fonamental; només m'agradaria recordar-vos texts del Concili Vaticà II, del Papa Joan Pau II i de l'actual Benet XVI. No els llegiré, però desitjaria que tots vosaltres sabéssiu que existeixen i que fonamenten la doctrina sobre els mitjans de comunicació, que són el rerafons de les meves paraules.

Salvant totes les distàncies, podem dir que anunciar i comunicar és la coincidència del diari i de la pròpia Església.

La missió universal de l'anunci de Jesucrist al món ha de ser concretada en la part de l'Església que més ens incumbeix als qui vivim en la mateixa o reben les seves aportacions i la seva influència des de fora. M'estic referint a l'Església espanyola i a la diòcesi de Menorca.

En l'actualitat algunes intervencions dins de l'àmbit eclesial han creat en la nostra societat reaccions oposades: Algunes persones saludaven de bon grat i d'altres les rebutjaven de ple. Aquestes intervencions, generalment firmades pels bisbes, feien referència a qüestions fonamentals de la fe i de la moral cristiana. Eren les qüestions permanents que transmet l'Església des que els primers apòstols anunciaven a les seves comunitats el missatge de Jesucrist. No és una opinió interessada en aquest moment concret ni una invenció d'un grup determinat de bisbes. És l'ensenyament de l'Església que vol fer arribar a tots els cristians en les diferents circumstàncies de la seva vida i demanar-los coherència entre el que viuen i la fe que fonamenta la seva vida. Aquest ensenyament l'Església l'anuncia a tota la societat i ho diu amb respecte, com una oferta de sentit per a tot l'ésser humà, cerca, en la seva presentació i en la forma de dir-ho, la convicció profunda que neix de l'Evangeli, no pretén imposar a ningú la seva doctrina i desitja aconseguir  constantment la coherència personal i comunitària.

L'Església insisteix que tot cristià ha de ser coherent amb la seva fe: professors, mèdics, fusters o periodistes; ha demanat sempre que els cristians no caiguin en el cinisme o en la hipocresia. Que la seva vida respongui als plantejaments que Jesucrist ha posat al seu cor i que l'Església ensenya i recorda al llarg dels segles.
També la coherència per a la comunitat.

Hi ha una afirmació que es repeteix en molts d'estudiosos i tractadistes, en molts polítics i sociòlegs: que la societat que es basa en els principis democràtics, és plural segons les seves opinions, en les seves creences i en les seves conviccions. M'agradaria insistir davant de tots els que representeu aquesta pluralitat i que aquesta nit ens acompanyeu, que l'Església, que m'honro a representar, té l'obligació d'anunciar la fe i els costums que neixen de la Paraula del Senyor. Alguns pretenen silenciar-nos o arraconar la veu d'aquesta Església. La societat plural no busca el silenci de ningú sinó que tota persona, que tot grup humà pugui expressar les seves conviccions amb respecte i amb total llibertat.

M'agradaria que els catòlics féssim la presentació del missatge amb un exquisit respecte per la llibertat i per la consciència dels qui pensen de forma diferent. Però també desitjaria subratllar l'obligació de l'Església per dir la seva veritat. Lament que alguns mitjans de comunicació  utilitzin la burla, la ridiculització o la mofa per manifestar el seu rebuig pel fet religiós. Faig una crida perquè en aquesta festa de Sant Antoni, no oblidi ningú la importància de la fe cristiana en la construcció d'aquest món occidental amb forts components de respecte als drets humans i la dignitat de les persones. Tant de bo ningú no oblidi mai les arrels cristianes de la nostra cultura.

Vull  acabar aquesta intervenció amb una referència a una personalitat molt important en la nostra història eclesial. Va ser un gran comunicador. L'Apòstol Sant Pau, del qual aquest any celebrem el bimil·lenari del seu naixement, pot ser un gran model per a tots els cristians. També nosaltres ho podem oferir com a model per als qui fan del periodisme, de la comunicació, de la cultura, expressió del creixement personal i preocupació pel proïsme.

Sant Pau parlava moltes vegades del que significava el missatger, el mestre, el testimoni. Molts documents recents ens recorden a tots la importància de ser, sobretot, testimonis de la veritat de Jesucrist. Això significa que el missatger i el mestre han de ser coherents amb la vida de la fe que professen. I això mateix, l'Església ho demana a tots, qualsevol que sigui la seva professió, el seu estat o la seva condició.

Aquesta coherència vol ser també l'aportació del grup d'Editorial Menorca, a través dels seus mitjans de comunicació, per tal de ser fidel al seu esperit fundacional, recollit al seus estatuts i ideari, amb els quals m'identific i que tant de bé han fet i continuaran fent a tota la societat menorquina aquí tan dignament representada.

Avui mateix, els qui resem la Litúrgia de les Hores, hem llegit un text molt significatiu que l'Apòstol Sant Pau dirigia als cristians d'Éfes: "que no surtin mai de la vostra boca paraules desagradables, sinó bones, que deixin bon regust als qui les senten, dites sempre en el moment oportú i amb la intenció de fer el bé" (Ef. 4,29). Moltes gràcies.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.