CONCERT AS MIGJORN

David Russell, l'orgull d'un poble

Valorar:
Visto 6 veces
preload

Ovació. El públic va premiar l?actuació amb grans aplaudiments

06-11-2015

J.V. Vañó     Es Migjorn
L'Ajuntament des Migjorn Gran es va sumar als festejos de la vigília de Sant Antoni donant inici a tot un programa d'actes en què, al llarg de l'any, es vol celebrar el vint aniversari de la seva constitució com a municipi independent. La significació especial de l'esdeveniment requeria d'una presència distingida. I qui ho podria ser més que un migjorner universal, David Russell, per felicitar-se d'aquella antiga reivindicació identitària.

Una hora abans i a pesar del fred, la gent començava ja a situar-se davant l'entrada de la petita església de Sant Cristòfol. Quan s'obriren les portes, bancs i cadires quedaren ocupades en un tres i no res. Poble, melòmans de tot arreu i autoritats, representants de les principals institucions de govern de l'Illa, no van faltar a la convocatòria. L'expectació era màxima.

L'essència de la guitarra
El programa, en què David Russell ens va delectar, estava integrat per obres enormement conegudes dins del repertori guitarrístic. Partitures dels grans genis de la música barroca com Bach (1685-1750), Vivaldi (1678-1741) o, fora de programa, Couperin (1668-1733), i peces d'alguns dels guitarristes i compositors espanyols més rellevants, com Dionisio Aguado (1784-1849), Francisco Tárrega (1852-1909) o Isaac Albéniz (1860-1909) van fer les delícies del públic.
El concert va arrencar amb "Una limosna por el Amor de ­Dios" del paraguaià Agustín Barrios (1885-1944), una delicada joia farcida de color i ritmes sud-americans. L'obra, que va servir "per escalfar els dits", fou el preludi d'una vetllada en què Russell va envestir peça rere peça donant tota una exhibició de domini tècnic i de puresa interpretativa.

El reconegut concertista d'origen escocès presentava cada una de les partitures fent una petita explicació. Algunes són peces de capçalera de tots els guitarristes, com l'arranjament de l'"Aire de la Suite núm. 3 per a cordes BWV 1068", una de les pàgines més universals de Bach de la qual s'ha afirmat que podria sentir-se eternament "com la música infinita de l'univers" (Anton Webern) o què direm del "Capricho español" i "Recuerdos de la Alhambra" de Tárrega, o d'"Asturias" de Albéniz. No obstant això, el que ens resulta força atraient en sentir-les de nou és la sonoritat màgica de la guitarra de Russell: delicadesa, claredat, precisió, puresa, musicalitat. La imatge d'un mestre assossegat i serè. I la fruïció que s'assaboreix quan es percep l'essència de la música.

La vetllada va acabar amb l'auditori dret ovacionant calorosament i David Russell satisfet saludant el seu públic. Ja sols hi havia temps per a una petita propina.
Amb la seva bonhomia i el gran prestigi internacional d'ésser un dels concertistes de guitarra més aclamats en l'actual panorama musical, Russell, aquell al·lotet de Glasgow que només en cinc anys arribà a l'Illa, està exercint d'insigne ambaixador del municipi més jove i petit de Menorca: "Es Migjorn és el meu poble, on va començar a créixer la meva identitat." Com a senyal de sentit agraïment i en representació de tots els migjorners, el batle Andreu Moll va fer entrega al seu fill il·lustre d'una placa i d'una peça de ceràmica commemoratives. Perquè així quedi constància d'aquesta devoció mútua.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.