Joan Barceló Bauçà va pronunciar una conferència sobre calendaris i parenòstics al Casino 17 de Gener

"L'element clau dels almanacs és la seva senzillesa i utilitat"

El periodista porrerenc es considera un "agrometeoròleg" i se sent atret pel fet de poder explicar els aiguats, les sequeres, tota la informació del "dia a dia"

Valorar:
Visto 2 veces
preload

Públic. Va seguir amb interès les explicacions de l?agrometeoròleg

06-11-2015

Gerard Quevedo     Ciutadella
Joan Barceló Bauçà (Porreres, 1954) va pronunciar ahir vespre una conferència al Casino 17 de Gener, convidat pel setmanari "El Iris", sobre el tema "Almanacs i parenòstics". Barceló és periodista de professió, però ell es defineix com un agrometeoròleg. "En realitat -assegura- un meteoròleg a Espanya és un llicenciat en Ciències Físiques, que ha fet un grau superior de Meteorologia". "Però també -afegeix- hi ha molts meteoròlegs que procedeixen dels mons del periodisme i de la geografia".

A Joan Barceló li agrada també autoqualificar-se com a "home del temps". Ell, en realitat, va dur a terme aquesta funció a TVE a Balears, i ara parla de meteorologia en diversos mitjans de la premsa escrita. Ben aviat, començarà un programa a IB3. A Barceló li costa molt de dissociar el periodisme de la meteorologia. El que més li agrada és la informació del "dia a dia": els aiguats, les sequeres i poder explicar els diversos fenòmens meteorològics i el perquè es produeixen, a partir del món de l'agricultura. Des de fa anys, Barceló edita un "Calendari porrerenc", juntament amb un amic seu, Bartomeu Amengual que fa de periodista i fotògraf a Nova York, i en el qual arriben a comparar les dades climàtiques d'una i altra població, tan allunyades.

Els inicis de la meteorologia
Joan Barceló no deixa de recordar que l'agrometerologia va arribar molt abans que la purament científica que, posteriorment, "va anar avançant amb l'arribada de la navegació i, especialment, de l'aviació". "Els pagesos, els mariners, els ramaders i els pastors eren els primers observadors del temps", recorda Barceló. "Ara -reconeix- s'ha perdut una mica aquest paper" i afegeix que "estem en deute amb tots ells ja que una meteorologia sense l'altra no s'entendrien". Al conferenciant d'ahir vespre al Casino Nou li sap molt de greu quan "els meteoròlegs menyspreen la meteorologia popular" i assegura que "no hi ha cap meteoròleg conscient -i cita especialment els Jansà, pare i fill- que tingui aquesta actitud". En els darrers anys, han tornat a aparèixer els almanacs de societats agràries, "que fan un pronòstic per a tot l'any". Sense això, l'agrometeorologia hauria desaparegut "com ho han fet els refranys, que han deixat de tenir validesa".

Visió literària i històrica
En la seva conferència d'ahir dissabte a Ciutadella, Joan Barceló Bauçà va donar una visió literària i històrica de l'almanac dins les societats rurals i també urbanes. El periodista mallorquí va parlar de  l'estat actual d'aquestes publicacions i va explicar, també, perquè Balears en són "la regió capdavantera, i aquest és un bon senyal cultural". Per a Barceló, el fet que les tres illes majors editin calendaris "demostra el bon estat de salut dels almanacs a ca nostra" i ell està convençut que en els propers anys poden aparèixer noves capçaleres. Joan Barceló qualifica els calendaris d'elements clau "per la seva modèstia, senzillesa i utilitat". Els considera els "antecedents dels diaris", ja que daten de l'època medieval en la qual no existien els rotatius. Als almanacs es podien trobar llavors el santoral, les adreces útils, tot el que podem veure en els actuals calendaris. Per a Joan Barceló, "un calendari nou representa estrenar l'any amb il·lusions, ja que tens tot un any per endavant".

El periodista mallorquí reconeix que "el grau de fiabilitat de l'agrometeorologia és escàs a llarg termini, tant com ho són les previsions oficials que es facin amb més de quinze dies per endavant. Tres dies ja és un període més ajustat i un pronòstic fallat a 24 hores vista, ja és una errada". Joan Barceló creu també que la situació dels astres i, especialment les fases de la lluna "tenen molt a veure en el comportament de la meteorologia, dels cicles de la terra, de les collites i de les persones i, fins i tot de les empreses, les entitats o les ciutats". "Hi ha diaris que desapareixen només sortir, perquè ho van fer en mala lluna i, en canvi fixi's en el cas de Sòria, té un equip de futbol a Primera i els ha tocat la loteria. Això és bona lluna!".

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.