Una vetllada musical per rebre la Diada

L'Orquestra Simfònica de Balears va inaugurar al Principal el programa de festes de Sant Antoni

Valorar:
Visto 3 veces
preload

06-11-2015

J.v. vañó     Maó
Un Teatre Principal vestit de festa va ser l'escenari on dijous passat es van inaugurar els actes culturals en commemoració de la Diada del Poble de Menorca. Excel·lent ocasió per tornar a sentir l'Orquestra Simfònica de Balears (OSB) que, sota el mestratge del seu director titular, l'experimentat Philippe Bender, i amb la intervenció solista de la pianista maonesa Isabel Fèlix, van lluir admirablement.
La vetllada, envoltada de cert caire institucional, va començar amb unes paraules de benvinguda pronunciades pel conseller Joan Lluís Torres. El responsable de Cultura va dedicar el concert als estudiants, músics i artistes en general i va voler agrair a les diverses entitats i institucions "el seu impuls a la cultura". Així mateix, i prenent com exemple la figura d'Isabel Fèlix, va fer un elogi a les joves generacions de músics i a tots els joves talents formats en les escoles menorquines que han fet de Menorca "l'illa de la música".

En el suggerent programa presentat s'interpretaren dues peces arxipopulars a les que la banalització del marketing i la publicitat no els ha fet ni mica de bé, però que es tracta, sens dubte, de música de molts quirats: l'Adagio per a cordes op. 11 de Samuel Barber (1910-1981) i l'Andante del concert per a piano i orquestra núm. 21, K.467 de W. A. Mozart (1756-1791).

La cèlebre partitura de Barber, estrenada el 1938 pel gran Arturo Toscanini, és altament apreciada entre el públic assidu als concerts i ha propagat el nom del compositor nord-americà a la posteritat. A partir d'un senzill tema musical Barber aconsegueix arribar al clímax expressiu jugant amb les diferents seccions de la corda i la dinàmica. El mestre Philippe Bender va conduir amb mà ferma l'OSB per contagiar a l'auditori de tota la passió a dures penes continguda de què l'obra n'és capaç de comunicar.

Sensibilitat pianística
El moment àlgid de la nit arribaria amb Mozart i el seu concert per a piano i orquestra núm. 21, que ens va permetre gaudir de la sensibilitat interpretativa d'Isabel Fèlix.

Considerat per alguns com complementari al concert núm. 20 compost un mes abans, el K.467 està estructurat en els característics tres moviments, ràpid-lent-ràpid, dels quals l'Andante és una de les composicions més estimades del geni salzburguès, malgrat els disbarats que d'ell se n'han fet. La seva majestuositat, elegància i un to lleugerament galant fan d'aquesta pàgina una joia que és sempre un plaer tornar a sentir.

L'ideal pianístic mozartià sembla que li ve com anell al dit a la jove maonesa: lleugeresa, agilitat, suavitat, sentiment... Fer que la música brolli sense esforç ni rigidesa cercant la delectació sonora són aspectes que podríem aplicar al pianisme d'Isabel Fèlix.

Orquestra i solista van estar perfectament compenetrats en els diàlegs imitatius. En definitiva, una execució estilísticament impecable i fortament aplaudida pel nombrós públic present a la sala.

Finalment, ja en la segona part, es va interpretar una obra poc freqüent en les sales de concerts, però que va sorprendre gratament, el Konzertstück per a quatre trompes i orquestra, op. 86 de Robert Schumann (1810-1856). Aquesta és una composició on es posa de manifest tot el potencial virtuosístic que els avanços tècnics de l'època havien possibilitat a aquest instrument. Extraordinaris els quatre solistes en sonoritat, claredat i afinació. Formidable la direcció i l'orquestra.
El concert va ser una bona manera de començar aquesta setmana cultural que tenim per davant per festejar la Diada de Menorca i, si ens ho podem permetre, expressem un desig: que l'alta participació popular sigui la tònica en tots els actes programats. Serà un bon senyal!

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.