El violinista i director Matthew Trusler confirmà el seu gran talent

Admirable execució, refinada i acolorida

La OCIM ofereix al Concert de Cap d'Any un programa molt diferenciat amb sobrietat i una perfecta sintonia

Valorar:
Visto 2 veces
preload

Orquestra. La formació va lluir força i àmplia sonoritat a l?Església del Socors de Ciutadella

06-11-2015

Gabriel Julià    Ciutadella
Amb un programa molt diferenciat, del classicisme més pur a la música més intranscendent, i encara una pàgina romàntica, l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca ens regalà una admirable execució, refinada i acolorida, marcada sempre per una gran sobrietat i una perfecta sintonia amb la inavaluable participació del violinista anglès Matthew Trusler.

L'aire nadalenc del concert vingué donat per la primera obra del programa el Concerto grosso num. 8 "fatto per la notte di Natale" destinat per Corelli al cardenal Ottoboni, protector del compositor que, virtuós del violí i teòric en l'ensenyament d'aquest instrument, assentà les bases tècniques que seguirien els violinistes dels temps futurs. Trusler amb el seu violí contemporani de Corelli dirigí des del seu seient de cap de corda aquesta "sonata da chiesa" amb profunda empatia amb l'orquestra, interioritzada en la meditació en els moviments lents, vigorosa en els moviments vius.

En el concert per a violí i orquestra en Mi M. de Bach, Mat­thew Trusler aleshores presidint l'orquestra com a protagonista principal, imprimí un ritme viril i afirmatiu al primer moviment, assolí una expressió noble i sostinguda, profundament expressiva a l'adagio i resolgué l'allegro com una joiosa conclusió. Trusler es manifestà com a músic concentrat i sensible que, sense esforç perceptible, demostra un talent capaç de capturar la complexitat que, malgrat la seva aparent simplicitat, presenta Bach en la seva obra. L'orquestra
es plegà amb disciplina estricta a la més que discreta, imperceptible direcció imposada pel violí solista, mostrant força, àmplia sonoritat -particularment sumptuoses les cordes greus- i una gran coherència, traduïdes en soberg vigor en els moviments ràpids i una nítida dicció el moviment central.

La segona part del concert oferí un registre totalment divers, l'aproximació de la música culta, d'allò que tradicionalment es considera Música (la de la lletra grossa) a la música popular que, en definitiva, es d'on prové en origen tota la música. Trusler s'hi sent còmode, no hi cap dubte algun. Ho demostrà en l'obra del nord-americà Sthepen Foster, popular autor de cançons que es feren famoses, "O, Jeanie amb el cabell castany clar" flotant om un vapor invisible en l'aire suau de l'estiu, continua el poema. Matthew Trusler traduí a la perfecció el sentiment de commovedor lirisme que es desprèn per sobre la trivialitat sentimental  de la cançó; imprimí ritme, secundat per l'orquestra amb expressiva joia -maraques incloses- a la Jamaican Rumba d'Arthur Benjamin; cantà amb eloqüència l'Estrellita de Ponce i féu vibrar l'orquestra amb una trempada i xalesta Ragtime dance. I com deia al principi, és féu memòria del romanticisme més autèntic, amb dues danses hongareses de Brahms on l'orquestra lluí tècnica i capacitat d'interpretar les emocions alienes, notable conjunció i gran disciplina. El programa va cloure amb una enlluernant versió de la Fantasia sobre l'opera Carmen de Bizet, que realitzà Pablo Sarasate per a  exclusiu lluïment personal. La peça s'ho val i Matthew Trusler confirmà el seu indiscutible talent d'estrella de l'arc: sense aldarulls, ni gestos grandiloqüents féu sonar aquell valuós instrument exposant totes les seves possibilitats, jugant sobre la prima amb els sons aguts d'afinació gairebé impossible, clars, nets, precisos, frasejant amb complaent sensualitat els aires lírics, i atacant amb arravatada passió els punts de dramatisme àlgid, el violinista oferí una brillant versió en la qual la netedat en els atacs, la puresa de la línia, la comunió amb l'estil, revelen una tècnica perfecta d'un artista molt especial. El públic, que gairebé omplia l'església del Socors, ho va entendre així i correspongué al director i solista i als membres de l'orquestra amb una calorosa ovació, a la que van correspondre sonant altres dues danses hongareses de Brahms.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.