La riquesa de l'esperit missioner

Tomé Garriga porta més de 20 anys treballant a República Dominicana

Valorar:
Visto 7 veces
preload

Conseqüència. L?huracà George va ser una de les tempestes tropicals que més desgràcies va deixar al sud de República Dominicana

06-11-2015

Tomé Garriga porta més de 20 anys treballant a República Dominicana

M.P.F.    Maó
A principis del mes de setembre tots els mitjans de comunicació es feien ressò del pas de l'huracà Ike, el cinquè i un dels pitjors de la temporada d'huracans de l'Atlàntic. Les morts, les destruccions irremeiables d'edificis i llars i les sepultures de pobles sencers, no feien més que convertir-se en notícia dia rera dia fins que, de sobte, ningú més en va saber res de la situació dels poblats, la tragèdia de centenars de famílies i la cruel realitat del seu dia a dia. La  realitat deixava de ser notícia.

San Juan de la Maguana, una província de la República Dominicana, va ser una de les zones afectades per les tempestes. El missioner natural des Castell però amb residència a República Dominicana des de fa 22 anys, Tomé Garriga, va viure el pas de l'huracà en viu i en directe. Va deixar semidestruïts 385 habitatges, 1.500 refugiats, és a dir 460 famílies i 49 comunitats incomunicades per via terrestre. Des de llavors ja s'han construït dos ponts sobre dos rius, 1.738 famílies han rebut aliment i 56 famílies rurals diàriament treballen per al poble a canvi d'aliment per sobreviure.

Tomé Garriga va partir cap a República Dominicana l'any 1987 amb un grup de missioners per treballar en projectes pastorals. Després de tres anys treballant en una zona propera a Bávaro, Garriga es va desplaçar fins a Peralta, on va residir tres anys més. L'encontre amb la que posteriorment es convertí en la seva dona fou el motiu pel qual Garriga va passar a formar part d'un programa de vida. Des del 1993 fins al 2002 va treballar com a director de Caritas a San Juan de la Maguana. Actualment treballa a la diòcesis com a director de programes socials i humanitaris.

Malgrat República Dominicana sigui coneguda pel seu turisme, Garriga no dubta en assegurar que és una zona eminentment agrícola caracteritzada per sobreviure amb el grau de pobresa més alt d'Amèrica. Indica que en matèria d'infraestructures la situació ha canviat positivament, però no en l'àmbit educatiu, social o polític.

Una feina que Garriga valora molt positivament és l'àmbit eclesiàstic, en què l'any 1990 hi havia 11 parròquies mentre que actualment ja n'hi ha 32 d'assentades. D'un sol capellà, la zona ha passat a tenir-ne una dotzena, "una xifra que ens demostra que estem fent una feina correcta".

Així mateix, Garriga no va viure el pas de l'huracà Ike com el més terrible. Per al missioner, un punt d'inflexió en la seva carrera missionera se situa a l'any 1998 amb la presència tropical de l'huracà George, que va deixar en el record 3.000 habitatges destruïts a la zona rural, en la urbana va sepultar entre tres i quatre barris complets i més de 100 morts a la zona. El cop fou tan fort que Garriga i la seva família (muller i quatre fills) van viatjar a Menorca, on no pogueren estar-hi més d'un any. "El meu lloc era allà, ja que vaig descobrir que un granet d'arena en una platja pot ser molt més efectiu que no pas viure amb tots els luxes però allunyats d'aquells que ens necessiten de veritat". Garriga considera que s'ha d'estar preparat ja que la presència dels huracans és cíclica. però "mai arribes a estar a punt per tenir la desgràcia davant els teus ulls".

Segons Tomé Garriga, el desig d'un missioner és "poder comptar amb el testimoni de Crist en la teva vida i fer-ho el més proper possible a la seva gent i als més necessitats" assegurant que és un desig que ell ja ha fet realitat.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.