"L’originalitat camusiana és inseparable de Menorca"

Josefina Salord va reivindicar els arrels illencs del Nobel a la ponència "Albert Camus (Sintes): el reconeixement universal de la menorquinitat algeriana"

| Maó |

Valorar:
Visto 4 veces
preload

Acte. Salord va captivar els assistents a la sessió plenària amb una intervenció rigorosa i emotiva sobre l’escriptor - JAVIER

06-11-2015

"Multituds senceres havien vingut aquí des de feia més d'un segle (...). Els maonesos del Sahel, els alsacians de les altes planures, amb aquesta illa immensa entre la sorra i el mar (...). I ell que havia volgut escapar al país sense nom (...), ell també formava part de la tribu (...)fent camí en la nit dels anys per la terra de l'oblit on tothom era el primer home".

Amb aquestes paraules de "El primer home", Josefina Salord Ripoll va traslladar a la Diada 2010 la veu, la bellesa i la memòria que Albert Camus va donar als menorquins d'Algèria en la seva obra pòstuma. Salord va aconseguir amb la seva intervenció complir amb el que ella mateixa, des d'una posició menorquina, va definir com "un deure", el d'enriquir el debat sobre l'obra i la figura del Nobel d'origen menorquí.

Salord, presidenta científica de l'Institut Menorquí d'Estudis, ho feu en el marc del Ple Extraordinari de la Diada celebrat ahir a la seu del Consell a Maó, gràcies a una conferència titulada "El reconeixement universal de la menorquinitat algeriana", que es pronuncià just després del discurs del president insular, Marc Pons, i de la projecció d'un documental -"Amour de vivre. Albert Camus 1913-1960"-, de Lluís Hortes i Joana Mas.

Després de reconèixer que l'obra i la figura de Camus es repassen "entre l'admiració i el qüestionament", Salord va afirmar que "tots els lectors d'arreu del món (...) confirmam la universalitat dels missatges camusians siguin quines siguin les modulacions temàtiques amb què ens arriben", a més, de referir-se al "coneixement, més vague o més documentat, sobre la seva actuació pública".

En aquest sentit, Salord va repassar aquesta actuació, on la militància al Partit Comunista, la tasca periodística, el doble exili imposat per l'allunyament del regne algerià i "el desert de la injustícia i de la violència" que va seguir a la Segona Guerra Mundial, així com l'oposició als conflictes dels anys quaranta i la Guerra d'Algèria, van barrejar-se dotant Camus d'un sentit de la rebel·lia que va condicionar la seva visió del món, enfrontant-lo, fins i tot, amb un altre gran del pensament i la literatura, Sartre.

Aquesta rebel·lia feta trajectòria vital, intel·lectual i literària, va veure una nova llum amb el descobriment del manuscrit de "El primer home", que, en ser publicat a 1994, "va a tornar a posar en un primer pla de l'actualitat Albert Camus per la bellesa d'aquest llibre autobiogràfic i per la coherència que evidenciava en relació al conjunt de la seva obra i de la seva actuació pública com a intel·lectual", explicà Salord.

Segons la professora i presidenta científica de l'IME, és precisament, a partir d'aquests textos, que donen compte de la infantesa i de l'adolescència d'aquest Camus menorquí d'Alger, des d'on s'ha de reivindicar la seva menorquinitat, fruit de "l'estimació i el recolzament més essencials de la mare i de l'àvia", i que suposa reconèixer al mateix temps "la menorquinitat algeriana, presència històrica esvaïda i metàfora pura del desarrelament, de l'exili absolut".
Un substrat menorquí que, sumat a la seva "intel·ligència i vivesa naturals", la cultura i la llengua francesa van fer de Camus l'escriptor universal, el cinquantenari de la mort del qual va commemorar-se passat 4 de gener, que va trobar en la Diada 2010 i en Salord un digne espai de reconeixement i reflexió.

Responsabilitat col·lectiva i Estatut en el discurs de Pons 

La convicció que "per créixer humanament i socialment cal ser agosarats" i conèixer i reconèixer el passat viscut, la crida a l'assumpció de la responsabilitat de cadascun i el desplegament de l'Estatut d'Autonomia com a clau per impulsar "nous creixements dels quals ningú pot quedar exclòs" van ser els eixos del discurs que Marc Pons, president del Consell, va pronunciar ahir amb motiu de la Diada.

Pons va començar la seva intervenció expressant la solidaritat del poble menorquí envers la mort d'un jove a Ciutadella i la devastació causada pel terratrèmol d'Haití. El nombrós públic assistent al ple extraordinari, entre el que es trobaven els principals representants de la vida política i social de l'Illa així com membres de les institucions de la Comunitat Autònoma i l'Estat, va aplaudir les paraules del president, després de les quals es projectà un documental sobre Albert Camus i es desenvolupà la conferència de Josefina Salord.

La seva semblança sobre el Nobel d'ascendència menorquina, així como la interpretació de "Ets com una altra Menorca"- de Tòfol Mus i Deseado Mercadal- a càrrec del baríton Lluís Sintes i el grup Arrels de Menorca, van omplir d'emoció el Saló de Plens de la seu del Consell de la Plaça de la Biosfera. Germanor al voltant d'una copa de cava va posar el punt i final a l'acte. 

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.