Feines i vides

La ciutat desperta un dia més

| Maó |

Valorar:
Visto una vez
preload

06-11-2015

Encara no ha sortit el sol. S'aixeca del llit sense fer renou per no desvetllar la seva dona. Anirà a comprar el pa i el deixarà damunt la taula de la cuina. L'esperen al taller, com cada matí des de fa més de deu anys. Ella encara pot dormir una hora més abans de despertar els fillets, acompanyar-los a escola i arribar a temps a obrir la botiga. Mentrestant, al pis de baix també es comencen a sentir renous. Els vesins tenen una parada de verdures al mercat i matinen tots els dies llevat dels diumenges. Un parell de cases més cap allà, el professor corregeix amb un cafè amb llet entre les mans els darrers exàmens que li van quedar pendents ahir vespre. La seva dona obre la porta a poc a poc somrient però amb cara de cansada. És infermera i aquesta setmana li toca torn de nit a l'hospital. Per les escales davalla amb presses la jove perruquera. El despertador li ha sonat cinc vegades avui matí abans de vèncer la son. No ha tingut temps de berenar. S'aturarà al bar de la plaça de camí a la feina, on trobarà la seva amiga que treballa a la immobiliària i xerraran alegres, de qualsevol cosa, amb el director del banc, el comercial i el repartidor que molts de matins, com elles i a contrarellotge, berenen asseguts en aquesta barra. Un municipal es disposa a dirigir el trànsit, mentre els fillets entren a escola. Sempre hi ha una mare i una filla que són les darreres en creuar. La mare partirà corrents cap al supermercat a fer les vuit hores que li toquen. Li han renovat el contracte, per sort…

El sol ha començat a pujar per l'horitzó tenyint de vermell les cases més altes. La ciutat desperta un dia més el seu gran engranatge humà.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.