Josep Claret, l’arquitecte de la postguerra

Una exposició recull la seva experiència arquitectònica a l’Illa

| Maó |

Valorar:
Visto 7 veces
preload

Girona. La sala Pia Almoina del COAC acull l’exposició de l’obra de Josep Claret realitzada a Menorca

06-11-2015

L’arquitecte gironí Josep Claret Rubira deixà una important empremta a Menorca per les intervencions arquitectòniques i urbanístiques que va realitzar durant la seva estada a l’Illa des de finals de la Guerra Civil fins a mitjans anys 50. Durant l’any 2009 el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears a Menorca i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Girona celebren l’any Claret amb dues exposicions, “Josep Claret (1908-1988). Arquitecte entre la República i la Dictadura”, que només es pot veure al Museu d’Història de la Ciutat de Girona, i “Josep Claret, arquitecte a Menorca 1939-1957”, que s’inaugurà dia 6 de novembre a la seu del COAC-Girona i itinerarà al Claustre de Maó entre el 19 de febrer i el 19 de març del 2010. Aquesta exposició dissenyada per Carme Gomila i comissariada per l’arquitecte Joan Gomila qui ha estudiat l’obra de Claret per haver aportat la pràctica de l’arquitectura racionalista a Menorca tot i el canvi que l’arquitecte havia donat a favor d’una arquitectura més conservadora lligada amb les característiques populars.

El 1938 Josep Claret s’havia incorporat a files i un any més tard l’envien a Menorca com a capità de l’aviació de l’exèrcit republicà perquè supervisi les obres del primer aeròdrom que es construí a la carretera de Sant Lluís. Durant els 18 anys que romandrà a l’Illa exercirà com a únic arquitecte municipal, sent una de les seves intervencions més rellevants la del primer pla general de Maó dissenyat l’any 1944 i que obre la ciutat a nous plantejaments orientats al seu esponjament i obertura de noves vies per a l’ús del cotxe.

Claret havia participat en la fundació del mític GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura), però durant la guerra l’arquitecte rebutja els principis de l’arquitectura racionalista i orienta la seva pràctica cap a una arquitectura més propera als valors del tradicionalisme, com havia propugnat el noucentista Rafel Masó. Tot i així, els primers projectes que Josep Claret fa a Maó lliguen amb l’avantguarda i segons Gomila són els únics exemples d’arquitectura racionalista que podem trobar. Més de 500 projectes, referits tant a obres públiques com privades, conformen el seu treball entre el que destaquen el xalet Codina (1942), el d’Ana Capri (1942) o el de Sintes Roig (1940). Però potser les seves obres més conegudes són l’Institut Joan Ramis i Ramis (1939-1953), l’hotel Xuroy d’Alcalfar (1954) o el Port Mahon (1956), que és primer hotel de grans dimensions i que l’arquitecte lligà estretament amb la casa del lloc de Sant Antoni de s’Altra Banda del mateix port.

Joan Gomila va més enllà amb el seu estudi i, a més de destacar el fet que Claret practiqués encara que puntualment l’arquitectura racionalista a l’Illa, també li atorga el mèrit d’haver establert la base del disseny de la urbanització turística d’Alcalfar tot i que després, segons l’arquitecte, no es procedís amb la mateixa fluïdesa que Claret va demostrar saber realitzar.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.