‘...Save the cheerleader... Save the world...’

Incredulitat Catòdica (I). ‘Heroes’

|

Valorar:
Nunca vista
preload

06-11-2015

Benvinguts, incrèduls! Els temps estan canviant... ja ho deia Bob Dylan... La societat actual viu una època d’intersubjectivació expansiva d’enormes proporcions, gràcies a les noves tecnologies... Però la immensitat comunicativa, sigui sota missatgets SMS, sigui al Twitter o al Facebook, crea contracultura de sofà... L’oci i el temps lliure viatgen a les nostres llars per banda ampla i, sota horaris cada cop més europeus, noves tendències més casolanes (la cuina, la decoració...) o l’accessibilitat simple a activitats fins ara quasi desconegudes, la nostra casa és un fortí d’enormes possibilitats lúdiques... Sembla que el cinema, el setè art, resisteix valentment aquest nou canvi de formes de sentit... La irrupció amb força de la televisió als anys 70 va crear una revolució cinematogràfica sense precedents i es va superar aquella envestida inicial, gràcies a l’avançament tecnològic del 3-D i a les superproduccions només aptes per a una pantalla gegantina (de totes maneres, tornen aquests formats a les sales, per si de cas...). Però l’actual renaixement catòdic, juntament amb les noves formes de transmissió internàutiques i el subterfugi del videojoc, fa posar la pell de gallina a més d’un executiu hollywoodenc...

Vivim, llavors, temps gloriosos per a les sèries de televisió... La facilitat perquè tothom pugui accedir als brillants serials d’avui en dia es multiplica gràcies a les edicions en DVD, per no xerrar de les descàrregues il·legals o les contemplacions on-line... L’eterna fascinació per catàlegs tan dispars com ‘Los Ángeles de Charlie’, ‘Dallas’, ‘Bonanza’ o ‘Misión: Imposible’ han creat una mitologia clàssica que ha arribat a una maduresa total, i ara existeixen nous gurús televisius com J.J. Abrams o Tim Kring que estan creant un star-system propi enormement embriagador als nostres televisors: ‘Perdidos’, ‘Héroes’, ‘Los Soprano’, ‘The Wire’, totes les variables de ‘C.S.I’, ‘House’... Aquest petit racó d’incredulitat catòdica  també té dret al seu lloc dels diumenges del Culturàlia... Així que, de tant en tant, ens aproparem a la petita pantalla per a descobrir les meravelles que ens està oferint allò que s’anomena (agradi o no) caixa tonta...

“Heroes”
Aquesta sèrie de televisió de la NBC es va crear al 2006 per Tim Kring. Amb una gran influència de les diferents litúrgies del còmic, conta la història d’una sèrie d’individus normals que, repentina i inexplicablement, desenvolupen habilitats sobrehumanes com la capacitat de sanar ràpidament, de teletransportar-se en l’espai i el temps, poder contemplar el futur o, simplement, volar... El fet que la seva estructura simuli clarament el còmic, a més de projectar una evident empatia entre personatges i espectadors, ha fet de ‘Heroes’ la sèrie amb més fans del panorama televisiu a nivell mundial (amb permís de ‘Lost’, of course)... Un fanatisme desmesurat més propi del freakie assistent al Comic-Con ( la convenció sobre el món del còmic més important del globus) que del simple espectador a peu de butaca...

La simplesa de la proposta inicial va aconseguir un èxit impressionant. La primera temporada, en la qual es van anar presentant els personatges troncals de la sèrie per a després, a poc a poc, enllaçar-los entre ells i les seves respectives subtrames, va enganxar milions de seguidors arreu del món sota el pamflet ‘Save the Cheerleader, Save the World’... L’animadora en qüestió és Claire Bennet (Hayden Penettiere), una adolescent texana amb la capacitat de sanar de qualsevol ferida, tot i que sigui mortal...El seu pare adoptiu és Noah Bennet, un aparent treballador de fàbrica simple i normal, que amaga més d’un secret... Des de N. Y. apareixen els germans Peter i Nathan Petrelli; el petit és l’infermer humil i humanitari (Milo Ventimiglia)... el gran és un ambiciós polític candidat al Congrés (Adrian Pasdar) i l’ullet dret d’Angela Petrelli (Cristine Rose), la fosca matriarca d’un entramat anomenat La Companyia...

Al mateix temps a l’altre costat del món, dos japonesos, Hiro Nakamura (Masi Oka) i el seu millor amic Ando (James Kyson Lee), segueixen el seu propi destí fullejant les vinyetes del còmic ‘9th Wonders’ creat pel pintor toxicòman Isaac Méndez (Santiago Cabrera), mentre fantasiegen per internet amb una stripper anomenada Niki Sanders (Ali Larter) que té molt males puces quan es mira al mirall... Tots ells, més el policia telèpata Matt Pekerman (Greg Grunberg), només tenen dues coses en comú: els seus poders i l’atenció del professor de genètica indi Mohinder Suresh (Sendhil Ramamurthy), a Nova York investigant els motius de la mort del seu pare Chandra... Una apocalíptica pintura de Méndez, amb una explosió que destrueix la ciutat sencera, fa la resta...

Elements claus de la idiosincràsia clàssica dels còmics són força identificatius: la curiositat científica de Suresh, el conflicte entre invulnerabilitat i innocència de Claire, la lluita entre el poder polític i el poder ètic dels germans Petrelli, la heroïcitat sota instints assassins ( molt a l’estil Wolverine) de Niki Sanders (tots els personatges de Ali Larter estan marcats pel domini), el binomi heroi-ajudant, hereu d’un complex quixotesc a l’inrevés amb l’innocència de l’esbojarrat lector de còmics, que representen Hiro i Ando, la casposa mediocritat del buròcrata sense poders, és a dir, el sentit del antiheroi manifestat en Noah Bennett... Les referències, diguem-ne psicològiques, als superherois de sempre com Spiderman, Batman o X-Men (la por i el rebuig social davant el poderós i els elements conspiratius, evidentíssims...) són clares i les compliquen utilitzant una certa ambigüitat patològica: el ‘tot poder comporta una certa responsabilitat’ del trepamurs més famós de la Marvel es queda petit a casa dels Petrelli...

Però la gran estrella de la sèrie, com ha de ser, és el dolent de la funció. Zachary Quinto és Sylar, un rellotger que s’anomenava Gabriel Gray abans d’adonar-se que és un depredador dels herois, capaç d’aniquilar-los trencant les seves closques com a pipes per a aconseguir absorbir els seus poders... Més que un antiheroi és un ‘serial killer’ que encarna el Mal en persona... El dolent superlatiu per excel·lència... Un totpoderós àngel caigut que esdevé el més suggestiu dels personatges, com un Ícar amb síndrome d’abstinència... he, he, he...

Actualment s’està emetent la quarta temporada als EUA d’aquesta sèrie que va de més a menys... El desgavell narratiu provocat per elements claus de la sèrie (la persistència per a continuar una fugida cap endavant en el tema de les ‘transfusions’ de poders), l’abandonament del caràcter cosmopolita dels personatges (tot i que el tuf ‘New Age’ i els simbolismes de les espirals i els eclipsis són un xic avorrits) i els excessos causats per certes confusions amb la comunitat fanàtica han provocat un descens progressiu d’audiència, alhora que ha decaigut l’interès per la història en si mateixa... El mateix Tim Kring va demanar disculpes per la baixada d’audiència i es va responsabilitzar per la mancança de qualitat... El que sí és cert és que els personatges tornen ara una mica als seus orígens i s’espera que els nous herois, els membres del Sullivan Carnival, comandats per Samuel Sullivan (Robert Knepper, el T-Bag de ‘Prison Break’) tornin a recuperar l’interès del respectable fan... Això sí que seria una autèntica heroïcitat... I per ara, toca esperar... Ya-Taaaa! Fins a la setmana que ve, incrèduls!

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.