Fets quotidians

L'art del discurs

Valorar:
Visto 52 veces

Meryl Streep ens ha fet un nou regal aquesta setmana. L’actriu, intel·ligent i talentosa, va aprofitar la gala dels Globus d’Or per denunciar públicament una de les tantes conductes qüestionables de Donald Trump. Té coratge la dona, per defensar causes socials assenyalant al qui ocuparà la cadira més poderosa del món. «La falta de respecte convida a la falta de respecte i la violència incita a una major violència», mentre se li trencava la veu per l’emoció.

Dos dies després, vaig sentir la mateixa admiració pel relat de comiat d’Obama. Vuit anys després, se’m posà pell de gallina a l’escoltar de nou el «Yes We Can», aquell «Sí, se puede» que va utilitzar en la campanya primària presidencial de 2008.

Prest, serà l’hora de la veritat per a Trump. Farà la seva locució davant del Congrés dels Estats Units, un relat que inaugurarà el seu mandat i del que ja en coneixem el pròleg. Les especulacions sobre les polítiques que durà a terme, les incorporacions de familiars i coneguts com a principals assessors de la Casa Blanca, l’estil d’un agenda a cop de Twitter, els atacs als periodistes, fer l’ullet a Vladimir Putín... són ingrats els seus posicionaments.

Els reptes polítics actuals passen per reconstruir la pròpia concepció de tot lo públic i –sobretot- la pràctica que entén la política com la branca de l’ètica i dels valors. Com deia el pensament filosòfic de Nietzsche: «El gran estil neix quan la bellesa guanya la grandesa».