De rebot

‘Menes’ de bona mena

Valorar:
Visto 62 veces

Qui ho diu que dir una mena equival a una traïció? Res d’açò. El poeta de Fornells, Gumersind Riera, va escriure: «Veus els esquitxos d’escuma? Puc convertir-los en perles!». Poder màgic dels poetes! Allò no era ver, però què importava si la mentida era... poètica! Doncs, a milions de votants en eleccions americanes o espanyoles (en açò no hi ha grans diferències) no els deu importar gaire si després de donar suport a un programa electoral es comprova que, d’allò dit sobre les pensions, les «reformes» imprescindibles o el sursum corda, res de res. Objectivament, no importa gaire ja que els més mentiders de tots solen ser els més votats. És així. I prou que resignadament s’accepta perquè ningú vol ser enganat (si arriba a saber que l’enganen), llevat de quan es tracta de les mentides polítiques. Si més no, aquelles mentides que hom s’agrada de sentir. Com dir que ja hem sortit de la crisi, que no fallirà la Seguretat Social, que Espanya és un país seriós en el concert internacional o que sense violència es pot parlar de tot; fins i tot, van dir, de la independència dels pobles sotmesos al nacionalisme d’Estat. Mentida podrida! O no: perquè de parlar... i tant que se’n parla! Del «procés» i del dret a decidir, se’n parla... per negar-los i amenacen amb «el peso de la ley...». La mateixa llei que s’ha d’acatar (legal no sempre vol dir legítim) és objecte d’oblits clamorosos quan no interessa al poder.

La mentida forma part de la Política des de molt abans de Maquiavel. Els politòlegs empren, tanmateix, avui un fèrtil eufemisme. Teoritzen sobre la postveritat, una nova etapa de la era de la informació en què la percepció que tenim de les coses acaba configurant la realitat per més que les dades objectives ens ho desmenteixin. Més enllà de les teories conspiranoiques, la Sra. Barberà va morir de mal de cor i no assassinada, com alguns fan córrer a la vista dels set morts precedents en el cas Gürtel. Però els fets compten menys que les conviccions. I si hom està convençut que el Sol gira entorn a la Terra, ja has begut oli, Galileu! La porta d’entrada a la manipulació de bona part de la població (la suficient per tombar governs) és aquesta «novetat» de la societat «líquida» actual i, el més greu de tot, sense que aquesta se’n pugui arribar a adonar mai. Paraules, prejudicis i ideologies contra fets contrastats.