Sa darrera tanca

Santa Rita pot fer justícia

Valorar:
Visto 82 veces

El lloc de Santa Rita podria fer finalment justícia, si el Govern central que surti de la més que probable sessió d’investidura que es preveu per a finals d’aquest mes d’octubre accepta l’oferiment de l’Ajuntament de Ciutadella per tal que hi siguin ubicats els nous jutjats de la ciutat de Ponent. I ho faria perquè aquesta instal·lació, a banda de permetre la construcció, en una parcel·la de 3.300 metres quadrats, d’una moderna i funcional ciutat judicial, permetria que l’edifici de Can Saura quedàs finalment destinat a usos estrictament culturals. Una opció, aquesta, llargament reivindicada per bona part de la ciutadania ciutadellenca i a la qual aquest modest opinador s’ha mostrat favorable, des d’un inici, per motius bàsicament tècnics i professionals, que no polítics, tan com ja us havia confessat en alguna altra ocasió.

Avui pretenc recordar-vos aquelles raons que us esgrimia ja fa alguns anys. Els edificis judicials del segle XXI es troben, majoritàriament, apartats del centre de les poblacions que els acullen i pretenen reunir en el seu interior tots els òrgans i serveis de l’Administració de Justícia que els corresponen. En canvi, els equipaments culturals solen estar dins el casc urbà, el més a l’abast possible del ciutadà. I no és estrany. Qualsevol persona humana que poguéssim qualificar de normal i corrent haurà de dirigir-se als jutjats una o dues vegades en la seva vida, mentre que la seva relació amb el món de la cultura hauria de ser quelcom molt més freqüent i tenir una periodicitat, com a mínim, gairebé setmanal. Açò seria, si més no, el que fóra de desitjar des d’una òptica senzillament objectiva i sense massa afanys d’un fals progressisme.

Ara bé, la situació política i, sobretot, econòmica és ben diferent a la que hi havia, tant a nivell estatal com fins i tot europeu i, per tant internacional, l’any 2009, quan un govern socialista s’interessà per Santa Rita i aquells terrenys foren requalificats per a ús administratiu en la modificació del Pla General de Ciutadella. Actualment, l’executiu del Partit Popular es troba, des de fa gairebé un any, en funcions i, si finalment Mariano Rajoy és investit president, es trobarà amb la necessitat de confeccionar uns pressupostos pel 2017 notablement restrictius, amb noves i importants retallades, si és que vol complir amb els objectius de dèficit que li fixa la Unió Europea. A més, no podem dir que PP hagi mostrat un interès excessiu per la cultura, el consum de la qual ha gravat amb un 21 per cent d’IVA, en les seves manifestacions més destacades.

Molt conscient, penso, d’aquest escenari, el consistori ciutadellenc ha ofert una segona possibilitat al Ministeri de Justícia: l’immoble de 800 metres quadrats situat en el nombre 64 del Camí de Sant Nicolau, que és de titularitat privada i necessita nombroses reformes atesa la seva antiguitat. És evident que l’alternativa –ben lloable, certament- de l’equip de govern municipal no és cap altra que la de salvar Can Saura sigui com sigui. Però aquesta solució no evitaria de cap manera que continuàs la disgregació d’òrgans judicials en diferents edificis, que tant dificulta la feina quotidiana dels professionals del món de la justícia. En aquest sentit, cal destacar l’opinió contrària del degà de Ciutadella a un possible trasllat, de manera provisional, del jutjat de Primera Instància i Instrucció 2 a la segona planta de la seu de Correus, en plena Plaça des Born.

La situació de la justícia a Ciutadella no acaba de ser, idò, excessivament prometedora. Sigui quina sigui l’opció triada pel Ministeri –si és que, finalment, es decideix per alguna- està lluny de poder ser executada en un termini proper. Unes o altres obres, les d’un edifici de nova planta a Santa Rita o bé les de reforma de l’actual immoble del Camí de Sant Nicolau, difícilment podran ser iniciades en el 2017. I estem parlant d’una ciutat que acull, entre d’altres, el jutjat social de tota Menorca. La voluntat de l’antiga Llei de Planta i Demarcació de descentralitzar serveis i donar rellevància judicial a la part de Ponent de l’Illa es troba ara amb les dificultats econòmiques i pressupostàries, i qui sap si amb el desinterès del govern de torn qui, de ben segur, considerarà prioritàries moltes altres actuacions. També en aquest aspecte, la dificultat que, durant anys, han tingut els polítics en posar-se d’acord, la continuaran pagant els professionals i els ciutadans en general. Ja ho veieu, no som massa optimista i crec, sincerament, que caldrà continuar esperant.