El Roser acull la pintura nua de Matías Quetglas

La sala municipal acull una nova retrospectiva de l'artista

Valorar:
Visto 433 veces
preload
El Roser de Ciutadella acull una nova exposició retrospectiva, la quarta, de Matías Quetglas.

El Roser de Ciutadella acull una nova exposició retrospectiva, la quarta, de Matías Quetglas.

13-01-2017 | Josep Bagur Gomila

El Roser de Ciutadella acull una nova exposició retrospectiva, la quarta, de Matías Quetglas. La inauguració serà el dilluns, a les 18 hores, i el pintor diu que està content com un nen amb sabates noves.

L’artista ciutadellenc explica que la seva satisfacció té a veure amb raons tant artístiques com sentimentals. Per una banda diu que li agrada molt com ha quedat la mostra gràcies a la bona feina de Carles Jiménez, que n’ha estat el comissari i a més dona continuïtat a les tres exposicions anteriors dels anys 85, 95 i 2005 (cadascuna amb deu anys d’interval).

Hi ha, però, un motiu més personal. «Quan era petit -afirma el pintor, amb mirada riallera- venia a catequesi al Roser i una nena em va regalar una capsa de mistos i un poriol. Jo em vaig enamorar».

La mostra, que porta per títol «Matías Quetglas. La pintura nua», es podrà veure a la sala de Ciutadella fins el 15 d’abril i posteriorment viatjarà a Ca n’Oliver de Maó on s’exhibirà de l’1 de juliol fins al 24 de setembre.

L’exposició mostra l’evolució pictòrica de Quetglas de 2006 a 2016 i es pot dividir en tres etapes, segons assenyala Carles Jiménez. En la primera, el tema dominant és la mitologia grega, amb faunes, i bèsties que persegueixen dones. La festa de sant Joan Ciutadella i els cavalls, vists també des d’una perspectiva personal i mitològica marca el seu segon estadi artístic. El darrer és la figura humana en la que la dona és la gran protagonista, però, segons Jiménez, no vista com a dona-objecte sinó subjecte. Són pintores, poetesses, lectores o filòsofes.

Sobrietat

El comissari de l’exposició, diu que un canvi que ha experimentat la pintura de Quetglas respecte el passat immediat és que ha passat de ser més narrativa a buscar formes més essencials i sòbries.

«La pintura nua de Matías Quetglas -escriu Jiménez al catàleg de l’exposició- està carregada avui d’un humanisme que transita lliurement entre allò culte i allò popular mitjançant una pintura amb menys moviment, més tranquil·la i intimista que en etapes anteriors».

El propi pintor defineix així el seu canvi estilístic : «Estic mirant de ser menys pintor i ser més poeta».

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios
Advertencia

Recuerde que usted es responsable de todo lo que escribe y que se revelarán a las autoridades públicas competentes y tribunales los datos que sean requeridos legalmente (nombre, e-mail, IP de su ordenador, así como información accesible a través de los sistemas).

AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Isabel
Hace 6 días

Será un placer ver la exposición!

Valoración:1menosmas

Josep Pons
Hace 7 días

Un dels artistes més destacats i interessants del panorama nacional. Enhorabona!

Valoración:3menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1